La reactivació del crèdit a les empreses segueix sent una assignatura pendent per a la sostenibilitat de moltes empreses i per al finançament del creixement per part d'altres.

Actualment, la manca de finançament, ja sigui per inversions en actius corrents (de circulant) o en actius no corrents (a llarg termini), és el comú denominador de la gran majoria de petites i mitjanes empreses (pimes) espanyoles. Aquest fet es produeix, bàsicament, d'una banda, per la dependència crònica d'aquestes del finançament bancari. A tall d'exemple direm que el 80% de les pimes espanyoles depèn del finançament bancari, mentre que en el cas d'Alemanya és del 65% i als Estats Units, del 30%. D'altra banda, cal assenyalar que el finançament bancari a Espanya des de l'any 2009 s'ha anat reduint, però aquesta disminució s'ha accelerat des de l'any passat. I segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya, el diner prestat per les entitats financeres espanyoles a les empreses en el mes de juliol ha registrat un mínim des del mes d'agost del 2006 i un 9,8% inferior al de fa un any. Es tracta d'un ritme de caiguda molt fort i la pregunta immediata és si ja hem tocat fons i els préstecs i crèdits es reactivaran. Per contestar a aquesta pregunta cal analitzar els factors a favor de la reactivació del crèdit i els factors en contra que poden seguir-lo paralitzant.

Com a factors favorables a la reactivació, cal destacar, en primer lloc, que la funció bàsica de les entitats financeres (EF) és captar els diners dels estalviadors en forma de dipòsits (o altres instruments financers similars) i prestar-los a les persones físiques o jurídiques (empreses) que ho desitgin. Donat que la remuneració d'aquests passius que paguen els bancs als seus dipositants és més petita que la que cobren per deixar els diners, podem afirmar d'una manera molt simple que si els préstecs i crèdits es redueixen, el marge també és reduirà i, en última instància, els beneficis de les EF seran menors. Altres factors positius per assenyalar són la petita millora en els indicadors econòmics en general, tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu. En relació als indicadors quantitatius, destaca, en primer lloc, la millora de les exportacions espanyoles durant l'any 2013, que han contribuït a revitalitzar l'activitat econòmica; en segon lloc, la millora en el saldo de la balança de pagaments, i, en tercer lloc, l'estabilització de la taxa d'atur.

Pel que fa als de caràcter qualitatiu, tenim la millora en la confiança dels consumidors. Segons l'índex de confiança elaborat pel CIS, la confiança del consumidor el mes d'agost ha pujat a 68,1 punts, un 64,9% més que el mes d'agost del 2012, quan va ser de 41,6 punts. Altres factors positius importants a tenir en compte són: l'actitud favorable al creixement del crèdit del Banc Central Europeu, que fa pensar que mantindrà sense grans variacions el tipus d'interès d'intervenció, a l'entorn del 0,5%, fixat el mes de maig, i la voluntat del govern de reactivar l'economia.

Com a factors que juguen en contra de la reactivació del crèdit podem destacar el fet de la concentració bancària, resultant de la necessària reforma del sistema financer espanyol (RFE). El nombre d'entitats financeres, a 1 de gener del 2013, havia disminuït un 8,2% en relació a l'any anterior. Però si prenem com a base de comparació l'1 de gener de l1999, el descens del nombre d'entitats ha estat del 37,3%, segons dades del Banc Central Europeu.

La reestructuració bancària ha tingut conseqüències molt positives de cara a un sanejament del sector, una millora en la solvència i en l'eficiència. Però, des del punt de vista del ciutadà i de les empreses, ha suposat una disminució de la competència, amb les repercussions que això implica. Si, a més a més, li afegim el fet positiu d'una anàlisi rigorosa del risc de crèdit per part de la banca, que fa rebutjar aquelles operacions sol·licitades per manca de solvència d'algunes de les empreses sol·licitants de diners, ens trobem en una situació clarament oposada a la de l'any 2006, en què la majoria d'operacions analitzades eren acceptades. Però cal dir que si l'anàlisi del crèdit fos menys rigorosa s'incrementaria, a mitjà termini, la morositat i no sortiríem del cercle viciós. Afortunadament, els requisits de Basilea III fan que no hi hagi una actitud laxa davant el risc, al contrari.

Per totes aquestes raons apuntades creiem que la reactivació del crèdit serà lenta i serà la conseqüència de la millora de l'activitat econòmica i dels factors favorables esmentats el que la produirà.