Projectes en el calaix
La recuperació de la inversió està en el punt de mira dels analistes pels seus efectes multiplicadors de l'economia, però ni el clima empresarial ni les dificultats financeres creen les condicions favorables perquè torni a brotar
La vinculada al sector de la construcció està immersa en la més profunda depressió
Les expectatives de millora vénen de la indústria i de les grans companyies
L'automobilística Nissan va anunciar al febrer una inversió de 110 milions d'euros a la seva planta de la Zona Franca de Barcelona amb l'objectiu de fabricar un nou vehicle. Com Nissan, Novartis, Europastry o Booking.com també han fet públic la seva intenció de fer apostes de futur a Catalunya. També l'entrada de capital estranger en el primer semestre va créixer un 42,2% a Catalunya, segons la secretaria d'estat de Comerç. Són gestos de confiança que canvien, per uns minuts, el signe de la informació empresarial del país caracteritzat per un clima general força depressiu.
Invertir és una de les accions més poderoses de l'activitat economia. Les inversions són “injeccions de moral” -així va qualificar el president de la Generalitat Artur Mas els 110 milions a Nissan- però també tenen un efecte multiplicador real que va més enllà de l'anímic. Els euros que avui comprometen els empresaris són llocs de treball de demà i el consum domèstic de demà passat. Invertir és, per tant, moure l'economia.
Per aquesta raó, els analistes de l'economia catalana estan molt pendents dels indicadors que donen pistes sobre si s'està movent alguna cosa en aquest capítol. d'entrada, l'evolució d'aquests termòmetres és força erràtica, segons destaca Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona. La formació bruta de capital en béns d'equipament -és a dir, la compra de maquinària per part de les empreses- segueix una evolució força negativa fins al primer trimestre d'aquest any. De fet, en els darrers tres registres trimestrals, la variació interanual ha passat del -0,2%, en el quart trimestre del 2012, a -4,5%, en el primer del 2013, i -5,1%, en el segon.
La importació de maquinària s'apunta a una tendència semblant, també en valors negatius, i el mateix succeeix amb la matriculació de vehicles industrials, que és igualment un indicador que dóna pistes sobre la inversió. La compra d'aquests vehicles acumula una llarga sèrie de decrements mensuals, si bé és cert que al juliol es va produir un repunt del 17,3%, per tornar a caure a l'agost un -4,4%.
Al costat de la inversió productiva, la vinculada al sector de la construcció continua immersa en la més profunda depressió. En concret, en el primer trimestre del 2013, va patir una nova caiguda del -10,4% interanual. El fet és que acumula ja molts mesos de diferencials negatius i l'ajust és de tal dimensió que tot porta a pensar que s'ha tocat fons i que, inevitablement, s'hauria de començar a produir una certa recuperació: “Tan fora de lloc eren les desorbitades quantitats d'inversió en construcció del passat com ridícules les d'aquests moments”, afirma el director d'estudis econòmics i fiscals de Foment del Treball, Salvador Guillermo. Un altre element que abonaria aquesta teoria és el fet que l'estoc de pisos amb potencial per ser absorbit hauria deixat de ser tan desproporcionat.
En resum, les dades que tenim a l'abast no permeten ser gaire optimistes sobre un canvi de tendència en la inversió. De fet, una condició sine qua non per tal que les empreses tornin a invertir com és que el crèdit torni a fluir vers les empreses, encara no s'ha produït. Com tampoc no s'ha invertit el clima de desconfiança respecte de l'economia que impera i que frena els projectes.
SEGON SECTOR.
També assenyala que seran les grans empreses les que protagonitzaran aquesta recuperació de la inversió industrial, ja que les pimes continuaran reduint la seva aportació.
Joan Ramon Rovira destaca la importància del canvi d'expectatives que destapa l'enquesta de la Generalitat: “La inversió és molt important per consolidar la recuperació econòmica i no tant pel pes que té en el creixement des del punt de vista estadístic sinó per l'efecte multiplicador que desplega en el conjunt de l'economia”.
El responsable del servei d'estudis de la Cambra pensa que aquest és un dels elements que segurament poden justificar la revisió a l'alça en dues dècimes del creixement del PIB per al 2014 que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat recentment.
Més escèptic al respecte es mostra Salvador Guillermo, de Foment, qui pensa que la inversió serà l'últim component del producte interior que donarà senyals de recuperació. Estima que el marge extra per assolir els objectius de dèficit públic i la consegüent suavització de la política de consolidació estan darrere d'aquesta correcció per una contribució menys negativa de la despesa pública al creixement i del consum de les famílies.
Guillermo recorda que la inversió sol manifestar un desordre de tipus bipolar en el seu comportament: es desborda en èpoques de bonança i s'ensorra quan hi ha crisi. I, com dèiem, el clima de confiança empresarial sol calcar aquest comportament.
Un factor no tan subjectiu estretament vinculat amb la inversió és el grau d'utilització de la capacitat instal·lada de les empreses. Quan hi ha moltes màquines ocioses, com succeeix en aquests moments, resulta més difícil de pensar que la prioritat sigui adquirir noves màquines, “a no ser que sigui per renovar i modernitzar les existents”, puntualitza Rovira.
Sigui com sigui, Salvador Guillermo pensa que “no es donen les condicions objectives per a una recuperació de la inversió”. Tampoc no hi ha raons per esperar plans públics de foment de la inversió que, això sí, podria estimular la concreció dels projectes empresarials.