Els MBA també noten la crisi
La caiguda de la demanda local intensifica les estratègies d'internacionalització de les escoles de negocis
Els programes destinats al mercat local, els més difícils de vendre amb la crisi
Les escoles aprofiten el paper de Barcelona com a pont amb l'Amèrica Llatina
En pocs dies les aules de les escoles de negocis s'ompliran de noves fornades d'alumnes. El curs 2013/14 està a punt de començar i les perspectives són en general optimistes, si bé aquest sector també ha vist com la crisi ha comportat un abans i un després. I no només perquè la demanda ha baixat, sinó perquè la crisi també ha posat en evidència el model de directius que formen aquestes escoles d'elit.
L'impacte en la demanda ha estat més tardà que en altres sectors perquè, com explica el director general d'EADA, Miquel Espinosa, “al principi de les crisis la gent inverteix més en la seva formació per millorar les seves opcions professionals, però a mesura que la crisi s'allarga això va decaient”.
Si bé cada escola de negocis té una idiosincràsia particular, l'anàlisi d'Espinosa es podria traslladar al conjunt d'un sector que certament ha hagut de reorientar-se per salvar la caiguda de la demanda nacional. En algunes escoles, com ara Eserp, la crisi ha suposat, com explica el seu director general, José Daniel Barquero, “una transformació total”, amb un augment exponencial del pes dels alumnes estrangers en els seus programes. Ara aquest percentatge arriba al 72%, mentre que fa quatre anys no passava del 23%. “Abans als passadissos se sentia parlar català i castellà, i ara sents parlar en anglès, francès i alemany. Si haguéssim seguit apostant pel mercat local ara no arribaríem a la meitat dels 800 alumnes que tenim entre els tres campus, els de Barcelona, Madrid i Mallorca”, alerta Barquero.
Als passadissos d'Esade l'anglès i el francès s'han parlat de sempre, però la crisi també els ha forçat a intensificar la seva internacionalització i han reenfocat programes més centrats en el mercat local. “Si tens un producte molt orientat a l'estudiant d'aquí o és un producte molt consolidat i amb molta història com el grau en direcció i administració d'empreses, costa molt de vendre”, admeten fonts de l'escola.
Esade va fer saltar les alarmes abans de l'estiu quan va presentar un ERO per acomiadar una seixantena de treballadors i tancar la seva escola d'idiomes, una àrea amb un pes baix (4%) sobre el global del negoci, i amb poques perspectives, comenten des de l'escola. A banda dels treballadors de l'escola d'idiomes, l'ERO inclou prop d'una trentena de treballadors d'administració, però l'escola remarca que en cap cas afecta la part acadèmica.
Esade admet que el nombre d'estudiants ha baixat en els darrers anys, tot i que no vol concretar xifres. L'escola ha hagut de fer front a més a l'impacte sobre la seva marca de la vinculació d'exprofessors al cas Noos, un llast afegit. El centre fundat pels jesuïtes no vol parlar tampoc de facturació ni concreta l'impacte en el compte de resultats de la inversió feta en el nou campus de Creapolis a Sant Cugat en un moment de baixada de negoci. “Té el seu pes raonable, però la inversió en innovació és fonamental per a Esade”, comenten fonts de l'escola.
Junt amb Esade, IESE i EADA configuren el nucli del clúster d'escoles de negocis de Barcelona. En el cas d'EADA, el seu director general també admet que “són els programes oberts més orientats al mercat local els que estan costant més de vendre”. L'escola ha mantingut una facturació estable al voltant dels 17 milions d'euros en aquests anys de crisi, en bona part gràcies a la bona marxa del mercat internacional, si bé Espinosa explica que “la demanda per cursar MBA ha experimentat una certa disminució”.
NOVA OFERTA.
Els anomenats masters of science són programes més curts i especialitzats i destinats a alumnes acabats de graduar, a diferència dels MBA, que requereixen un mínim de tres anys d'experiència professional per poder cursar-los. Això els ha convertit en una opció atractiva i en una via per créixer fins i tot en el mercat nacional. De fet, el 80% dels alumnes de la BSM són catalans o espanyols, si bé Valenzuela explica que l'objectiu de l'escola és incrementar el pes dels estudiants estrangers per tal de no dependre tant d'un mercat que ara no passa les seves millors hores i que a més s'ha de veure encara més reduït en el futur arran de la caiguda dels índexs de natalitat.
També a EADA han trobat en aquests masters of science una línia de creixement. “En un entorn de creixement de l'atur a Europa i, per tant, en què a una persona li costa més incorporar-se al mercat laboral, és més adaptable un producte que no requereix experiència prèvia i que a més pot resultar fins a un 30% més econòmic que l'MBA”, destaca el seu director general. De fet, el creixent interès per aquest tipus de programes ha fet que EADA obri aquest curs un tercer grup del seu màster en management en castellà, que s'afegirà als dos grups que ja feia en anglès.
A pesar de la bona tirada d'aquests programes, escoles com l'IESE descarten ara per ara entrar en aquest segment. “L'IESE s'ha centrat des del principi en programes per a gent amb experiència laboral, i creiem que això és important que segueixi així”, explica el director de l'MBA i membre del consell de l'IESE, Franz Heukamp. Prop del 45% de la facturació de l'IESE -que el curs 2011-2012, el darrer auditat, va arribar als 88,1 milions d'euros- prové del programa d'MBA, del qual Heukamp explica: “Estem fins i tot augmentant el nombre d'alumnes gràcies al seu caràcter internacional.” I això a pesar que el preu de l'MBA full time assoleix els 70.000 euros (35.000 per curs). “Ja no només des del punt de vista de formació, sinó que també econòmicament resulta una bona inversió perquè els nostres alumnes troben després feines molt bones”, destaca el responsable d'MBA de l'IESE. L'escola de la Universitat de Navarra pot presumir d'haver tancat els darrers exercicis amb increments de facturació, i de fet la xifra de negoci ha saltat dels 75,3 milions d'euros del primer curs en context de crisi (2008-2009) als 88,1 milions d'euros del curs 2011/12.
En escoles més petites com ara Eserp (amb una facturació de prop de 10 milions d'euros), l'estratègia per fer front al context de crisi, més enllà de la internacionalització, ha estat l'aposta pels programes superespecialitzats. “Abans l'alumne buscava un màster en màrqueting, però ara afina molt més i et demana un màster focalitzat en el màrqueting de luxe”, explica José Daniel Barquero. De fet, l'escola ha orientat la seva oferta formativa partint de les ofertes de feina que les empreses publiquen a la seva borsa de treball: “Ens permet oferir una formació que després tindrà sortida professional”, destaca Barquero. Eserp també ha fet la seva personal aposta pels alumnes xinesos amb la posada en marxa, fa dos anys, d'un programa d'MBA en mandarí “destinat principalment a alumnes que veuen Barcelona com un pont per aproximar-se al mercat llatinoamericà”. Aquest paper de pont amb l'Amèrica Llatina és també la base de l'estratègia d'internacionalització dels programes d'Esade, sobre la qual ha dissenyat un dels seus nous programes, el Corporate International Master's, en aliança amb la Universitat de Georgetown, als EUA, i la Fundació Getulio Vargas, al Brasil.
Els mercats llatinoamericans també són uns dels principals emissors d'alumnes, junt amb els països de la Unió Europea, tot i que mercats més emergents com ara la Xina o l'Índia han anat guanyant terreny i fins i tot el Magrib es veu ara com una zona d'interès per a escoles com EADA, “per proximitat i pels llaços històrics que hi tenim, però també per una certa obligació dels països del sud d'Europa de mirar més cap a aquesta zona”, destaca el seu director general.
La majoria d'aquests alumnes estrangers tornaran als seus països d'origen un cop finalitzada la seva formació a Barcelona perquè la capacitat de l'economia local per absorbir aquest talent és limitada, i més amb la crisi. Amb tot, Heukamp defensa que “hi ha encara empreses espanyoles que fan bones ofertes i una part dels estudiants de fora es queden també per les bones oportunitats d'emprendre a Barcelona”.
Barcelona, punt d'atracció de talent
Segons l'‘MBA City Monitor' d'Esade, la capital catalana és la segona ciutat europea i la cinquena del món entre les preferides pels alumnes estrangers per cursar un MBA, només per darrere de Boston, Nova York, Londres i Chicago. La localització és segons l'estudi el tercer element a l'hora de triar.
Un sector dinamitzador de l'economia local
Un estudi d'Esade situa en 21 milions d'euros l'impacte sobre Barcelona dels alumnes internacionals d'Esade, IESE i EADA, una xifra que puja fins als 83 milions d'euros si es tenen en compte set escoles de negocis més més petites, i segons un estudi del Consell Superior de Doctors.
Molt més que IESE i Esade
Són les més grans i les més ben situades en els rànquings internacionals, però a banda de les grans el clúster d'escoles de negocis de Barcelona inclou una desena de centres més petits, com la BSM de la UPF, Eserp o EAE, mentre que EADA ocupa una posició intermèdia per facturació.
Escoles pioneres en els MBA a Europa
Tant Esade com IESE i EADA ja tenen més de cinquanta anys de vida, cosa que les converteix en institucions pioneres a Europa. Va ser la mateixa base industrial de l'economia catalana la que va motivar a finals dels anys cinquanta del segle passat la creació d'aquestes escoles de negoci.
