Tota una vida entre costures
Farràs des de 1910, establiment situat al cor de Berga des que va obrir, ha passat de vendre teixit a metres a l'actual sastreria a mida, prioritzant sempre la qualitat i el servei al client. Per Anna Aguilar
No som plegadors de roba sinó venedors i assessors de clients
La història dels Farràs de Berga està cosida al negoci tèxtil des de 1910. Aquell any, Joan Farràs Ferran va obrir un establiment de teixits, La Crisantema, al número 13 de la placeta de la Ciutat de Berga. Amb bon ull va establir-se al nucli antic i eix comercial de la ciutat, perquè un segle més tard encara trobaran al mateix lloc la seva besnéta i actual gerent de Farràs des de 1910, Anna Farràs Antich.
Al capdavant de La Crisantema, Joan Farràs primer va posar-hi el seu fill Manel i, més endavant, va incorporar-s'hi un altre fill, en Joan, el qual a partir de 1939 es va fer càrrec del negoci amb la seva dona, Anna Serra Soler. A ells els va tocar portar el timó d'Almacenes Farràs durant la postguerra, en una època en què no hi havia de res. El gènere justejava però la mancança se suplia amb enginy: “Llavors la gent tombava colls de camisa i punys, apedaçava, escurçava...” L'àvia de l'Anna havia de baixar a Barcelona a veure quins teixits trobava per pujar-los cap al Berguedà: “Anar a Barcelona volia dir quedar-s'hi a dormir i tornar a Berga l'endemà”, explica la néta.
Del matrimoni que regentava Almacenes Farràs en va néixer un únic fill, Joan Farràs Serra. Aquell nen, futur hereu del negoci, el 1943 va ser enviat durant tres anys a fer l'aprenentatge de camiser a la casa Ausas Fornesa i Manubens, La Primavera, de Barcelona. En tornar a Berga es va incorporar a la botiga familiar, dedicada a la venda de peça confeccionada i de teixit a metres. “La majoria de dones sabien cosir i es feien la roba a casa”, recorda Farràs. El 1957 es va afegir al negoci la mare de l'Anna, Concepció Antich Mases, que a partir de 1966 se'n va fer càrrec amb el seu marit.Tretze anys més tard, van decidir fer una ampliació i canviar d'orientació: van deixar el metratge i van agafar nous articles –roba d'home, de dona i de la llar–, aquest cop amb el nom català de Magatzems Farràs.
Un punt d'inflexió va ser el 1988, quan l'actual gerent de Farràs des de 1910 va entrar a col·laborar a l'empresa familiar. “Primer faig l'aprenentatge a Selecta Vidal de Badalona i quan m'hi incorporo ens especialitzem només en roba d'home”, diu. Seguint aquesta línia, el 1994 fan una reforma important separant els 200 m² d'establiment totals en dues botigues amb entrades independents: una per a roba de vestir d'home i una altra per a roba d'esport de nois.
Els temps han canviat.
D'una època en què al Berguedà hi havia arribat a haver 36 sastres es va passar al que avui dia s'anomena sastreria a mida. És a dir, s'escull un teixit i a partir d'uns patrons i uns paràmetres bàsics es fan les rectificacions de mida adaptades al client, s'envia per internet i en 15 dies es té un vestit bo i acabat. “Un vestit a mida tal com se'l feien els nostres avis avui és un luxe, perquè ara el que ho encareix és la mà d'obra i no el teixit, com passava abans”, comenta Farràs. Aquest servei de sastreria a mida, sol·licitat sobretot en èpoques de casaments, representa un 25% de les vendes d'aquest establiment que també vesteix el nuvi, amb vestits a partir d'uns 200 euros.
Farràs des de 1910 té una clientela que sobrepassa els límits del Berguedà. “Ve gent de tot arreu”, diu l'actual gerent. A ella sempre li havien ensenyat que era fonamental “tenir bones qualitats, bon servei i bon assessorament”. Farràs creu que el petit comerç està vivint un procés de canvis, propiciat per internet i pels centres comercials. Per tant, una de les estratègies, diu ella, serà diferenciar-se amb l'assessorament. “No som plegadors de roba sinó venedors i assessors de clients.”
Amb la crisi i el descens de poder adquisitiu de la gent, un altre aspecte a reconsiderar per aquesta botiga, que fa un 30% o un 35% de les vendes per rebaixes, és el poder de la marca. “Haurem d'especialitzar-nos i escollir les cases comercials que tinguin una bona relació qualitat-preu, no només un nom”, diu Farràs.
la família
Instantània feta davant l'aparador de La Crisantema. L'avi d'Anna Farràs, Joan Farràs Roca, és el segon per la dreta, situat entre un seu germà (a l'esquerra) i un amic.
el gènere
Paper publicitari de Casa Farràs de 1923. Llegint els contorns es comprova que venien de tot: lligues, tirants, paraigües, velluts, corbateria, camiseria, sederia, visillos...
les existències
“Nota de les existències preses amb data 16 de gener de 1939”, diu el document: 115 camises vàries d'home, 7 m abric marrón... Aquell any agafen el negoci Joan Farràs i Anna Serra.