Muntar una empresa no és res que qualsevol persona no pugui fer, però sí que ho desaconsellaria quan l'emprenedor no vol fer d'empresari i tan sols cerca una ocupació. No m'agrada, de fet m'espanta, la paraula autoocupació, que tant s'utilitza avui dia. L'empresari ha de voler muntar un projecte que tingui vida pròpia. Des del moment que algú es crea un lloc de treball, l'empresa perilla a mitjà i a llarg termini perquè no podrà abastar tota la feina que significa.

És cert i ho entenc. Però ha de tenir molt clar per què està muntant una empresa i que a partir d'aquell moment és empresari i no pas treballador.

Aquesta pregunta és una de les claus de l'èxit d'una empresa. Si tu saps que el que faràs aportarà un valor a la societat, tard o d'hora ho aconseguiràs. Sense aquesta ambició inicial de canviar el món és molt possible que aquesta empresa no acabi d'explotar com un negoci d'èxit.

No, vull dir amb capacitat d'influir. Hi ha moltes pimes que estan fent coses molt interessants al món.

He, he, he. Les empreses han d'estar preparades per als canvis i per a tot allò que pugui venir. Quan una persona em demana consell per muntar una empresa en companyia d'altres sempre els demano que primer parlin plegats dels problemes que poden sorgir; no només dels relatius a l'àmbit empresarial sinó també dels del personal. Una empresa són socis i les seves famílies i poden sorgir molts problemes. Preveure els imprevistos és el que et porta a prendre decisions encaminades a tenir èxit. És per aquesta raó que parlo en el llibre que tenir una bona dosi de paranoia és una bona cosa.

Depèn del perfil. Els individus que s'estrenen i que arriben amb una idea, un somni que els ronda pel cap i que volen fer realitat, pateixen sobretot per les qüestions administratives: De quina manera ho faig? Puc ser autònom? És millor muntar una SL? Si es tracta de persones amb experiència però que han ensopegat i ho volen tornar a intentar, s'interessen per fórmules per donar continuïtat al que feien.

És una frase que em persegueix. Però no és que negui la utilitat d'un pla de negoci. El que passa és que moltes vegades s'acaba fent el pla de negoci com una simple rutina burocràtica. En molts casos motivat perquè tal entitat financera o tal institució que concedeix un crèdit o una subvenció m'ho demana. En aquestes circumstàncies, hi ha molts emprenedors que els fan mecànicament fins i tot amb plantilles ja creades. És d'aquesta rutina de què jo em queixo i que critico.