Els darrers anys, Europa s'ha convertit en pràcticament l'única font de subvencions per la recerca, el desenvolupament i la innovació. Així ho constaten universitats, centres de recerca i sobretot empreses innovadores. Els recursos dedicats a aquest àmbit a Catalunya i a l'Estat espanyol han esta víctimes de les retallades i, per contra, les institucions europees hi han abocat més recursos.

Segons dades d'ACCIÓ, dels 864,5 milions d'euros que van arribar a Catalunya en concepte de subvencions pel VII Programa Marc -que ha estat vigent els darrers quatre anys-, 126 milions els han rebut pimes catalanes -el 14,58%.

Aquests ajuts han servit perquè part del teixit empresarial català hagi posat el seu gra de sorra en projectes d'R+D+I de consorcis internacionals. I, a partir d'aquests, n'ha pogut treure contactes, socis i negoci. Així ho expliquen diverses empreses que fa uns dies van participar en la jornada Connect-EU que va organitzar ACCIÓ i en la qual van explicar les seves respectives experiències.

Per exemple Prysmian, que participa en el DT Ocean, un projecte liderat per la Universitat d'Edimburg, amb un pressupost superior als sis milions i que pretén desenvolupar una aplicació a través de la qual es donarà informació i s'ajudarà a muntar un parc energètic enmig de l'oceà. El responsable del projecte a Prysmian, Carles Escofet, explica que ells treballaran la part del cablejat submarí necessari per al parc. Segons diu, esperen que la seva participació en el projecte els doni projecció a escala europea i que els creï un nom entre els subministradors de cables submarins.

Com Prysmian, Estebanell Energia està davant del seu primer projecte europeu. En aquest cas, però, és l'empresa catalana qui el lidera. La idea és crear un sistema per a l'intercanvi d'energia entre habitatges d'un nucli rural i la prova pilot es farà a Vallfogona del Ripollès. Segons Santi Martínez, portaveu de la companyia, l'objectiu d'Estebanell Energia és obtenir una aplicació pràctica del sistema que li serveixi per al seu negoci i que li ajudi a solucionar una de les dificultats que té: arribar a zones rurals.

Més experiència tenen Mazel i Adasa. La primera ha participat en un parell de projectes relacionats amb l'automoció i liderats per la Universitat de Gènova. José Antonio domínguez, de Mazel, remarca que l'experiència els ha permès treballar braç amb braç amb altres empreses del sector i adquirir coneixements sobre l'R+D+I que aquestes feien. Adasa és la més veterana en aquest àmbit i participa en projectes europeus des de fa molts anys. Jordi Cros assegura que han hagut d'adaptar-se a la forma de treballar, que té un component molt important de col·laboració. Un cop assumit, diu, tot va ser més fàcil. Ara, afegeix, la innovació a l'empresa no s'entendria sense aquests projectes.