Gran angular

RAMON ARMENGOL

RESPONSABLE DE RAMADERIA DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA (FCAC)

“Que ningú es pensi que el tema dels purins no l'afecta”

Si les plantes es tanquen,
queda afectada la generalitat del territori
Generarà tensions territorials perquè hi haurà una disputa per les terres
Segur que hi haurà qui dirà que la solució és tancar explotacions
Les plantes de tractament de purins han estat fent un
doble paper
Han canviat les regles del joc a mig partit. Molts inversors queden desprotegits
Aquesta tecnologia la lideraven enginyeries del país, catalanes

El sector porcí genera un negoci anual de 19.000 milions d'euros a l'Estat espanyol i una quart part (més de 4.700 milions d'euros) surten de Catalunya. Hi ha fruit, però també hi ha residu. La decisió del Ministeri d'Indústria de reduir la prima a les plantes de cogeneració que produeixen energia a través del tractament de les dejeccions dels porcs ha encès les alarmes sobre la viabilitat d'aquestes plantes i obliga a buscar un espai on col·locar més de 650.000 metres cúbics de purins (quantitat que equival a omplir 260 piscines olímpiques).

Què en fem, dels purins?
El sector ramader sempre ha mostrat una clara voluntat per millorar la gestió i per respectar les regulacions legals. Una prova d'això és que amb diàleg i col·laboració fa quinze anys que ens vam plantejar què calia fer amb els excedents dels purins, especialment en zones identificades com a conflictives per la seva forta càrrega ramadera, com poden ser la Plana de Vic o algunes comarques de l'àrea de Lleida i Aragó. Des de llavors, les plantes de tractament de purins han estat fent un doble paper perquè ajuden al desimpacte ambiental i, alhora, fan llum. L'administració va considerar aquest sistema com una font d'energia renovable i és per això que ha estat donant una prima per quilowatt.
Mala època ara per anar demanant primes.
Han canviat les regles del joc a mig partit. Han deixat molts inversors desprotegits. La prima s'acaba, tot i que hi havia el compromís de mantenir-la durant quinze anys. I, independentment de la rendibilitat de les plantes, que en la majoria dels casos no eren rendibles, el que interessava és que solucionaven el tema del tractament dels purins.
No eren rendibles tot i la prima?
El procés de tractament de purins en plantes de cogeneració és més car i té més costos que no pas aplicar directament els purins com a adob. I pel que fa a fer llum, és més barat fer-la en una planta nuclear, això és evident. Però si diem que era poc rendible és perquè en un principi tota tecnologia ha de passar per una fase experimental, de maduració. I la inversió havia estat considerable. La planta de Juneda, per exemple, va suposar una inversió de 18 milions d'euros. Amortitzar aquesta quantitat no és fàcil, però ens pensàvem que hi havia un marge de com a mínim quinze anys per treure'n rendibilitat. Cal un know how i els processos s'estaven afinant, per això calia un ajut en forma de prima. Arribats al punt en què les plantes comencen a afinar els processos, això es talla en sec. És un cop dur per als ramaders, per als inversors i per als enginyers que han desenvolupat i que han treballat en les plantes. I fem-nos el càrrec que aquesta tecnologia la lideraven enginyeries del país, enginyeries catalanes.
Sense prima, la viabilitat de les plantes quina és?
Zero. Podem acceptar que el ramader podria pagar una mica més pel tractament dels purins i que els gestors de les plantes poden ajustar un punt els costos, però amb una reducció de la prima del 40% com es preveu, les plantes estan abocades al tancament. El tema és que s'igualen aquestes instal·lacions a una planta pura de cogeneració de llum, però les plantes de tractament de purins tenen més despeses que una que simplement es dediqui a cogenerar energia. El procés és més complicat.
De les 29 plantes que hi ha a l'Estat, sis són a Catalunya. Quants llocs de treball es perden?
Els llocs de treball directes potser són pocs, però els indirectes, segur que més de 2.000. Però el caos el genera a l'espai ramader.
Per què?
Perquè caldrà que ens busquem la vida per a les dejeccions. I que ningú es pensi que el tema dels purins no l'afecta. Si les plantes es tanquen, s'afecta la generalitat del territori. El destí dels purins només podrà ser l'ús agrícola i el ramader haurà de buscar terra on destinar-hi aquest purí. Generarà tensions territorials perquè hi haurà una disputa per les terres on poder abocar els purins. Les plantes es van presentar com una solució per a unes zones determinades, per a unes zones amb una forta concentració ramadera, i ara la via d'escapament per a l'excedent purí ja no existirà.
No és una sorpresa sinó més aviat un anticipament d'un problema que tard o d'hora havia d'arribar perquè les plantes tenien una vida subvencionada predeterminada.
Però tallant ara la prima s'escapça el model. Com més temps passa des de la posada en marxa d'una planta, més eficient és i més pot augmentar la seva producció de biogàs. L'amortització també avança i, amb la instal·lació pagada, el cost de manteniment de la planta baixa. A moltes plantes aquesta situació els ha enxampat en la fase inicial de la seva operativitat. A més, no oblidem que la ubicació d'aquestes plantes no és senzilla. Ningú, cap territori, ho accepta d'entrada. Ara que estaven instal·lades, que hi havia estabilitat amb l'entorn i acceptació del territori perquè s'ha comprovat que aquesta instal·lació no genera molèsties sinó més aviat esdevé una riquesa per a la zona, doncs ara que s'ha aconseguit tot això, es fa un pas enrere.
Alemanya és l'únic país de la UE que supera l'Estat espanyol en nombre d'explotacions porcines. En altres països els purins es gestionen d'una manera diferent?
A Alemanya tota l'estructura de producció de biogàs la tenen els ramaders en la seva pròpia explotació. Però aquí som pobres! És per això que es va concloure que la solució ideal era fer la infraestructura gran, per tractar la col·lectivitat i no la individualitat del cas per cas. Cada país ha optat per un model diferent i qui no ha optat per cap model concret acaba desapareixent. És el que passa amb els productors de la Bretanya francesa: el sector porcí hi té els dies comptats.
Diuen que 480 explotacions de porcs processaven els purins en alguna de les sis plantes catalanes. A Catalunya hi ha 5.983 explotacions porcines. El tancament només afecta una minoria?
En caps de bestiar, no sé dir quina afectació pot tenir. És clar que no afecta totes les explotacions, però d'una manera indirecta sí, perquè aquestes que duien l'excedent a la planta envairan sòl agrari d'altres explotacions. Per tant, són moltes més les que sortiran perjudicades. La fi normal del purí és esdevenir adob, fertilitzant per als camps. Les explotacions el reciclen a les terres que els queden més o menys a prop de les granges però en zones d'alta concentració. Trobar terres lliures no és senzill, per això les plantes feien un paper necessari.
Una de cada dotze explotacions no és un problema menor?
Has jugat mai al joc de les cadires? Aquí n'hi havia quatre que estaven asseguts en quatre cadires i un cinquè que s'ho mirava a peu dret i que portava els purins a les plantes. El decret ordena que quan soni el xiulet els quatre s'han d'aixecar i el cinquè se suma a la disputa per la cadira. A Catalunya la majoria de les explotacions ramaderes tenen poca base agrària i, per tant, poca possibilitat de gestionar l'excedent de purins. Caldrà, doncs, buscar-se la vida i buscar terra on aplicar aquest purí. Això deriva en un increment dels costos de tractament i gestió perquè probablement calgui pagar transport i pagar al pagès perquè accepti en la seva terra aquells purins i no uns altres.
S'ha alertat més d'un cop que el model de sobresaturació del porcí català acaba plantejant problemes.
Un model ramader sense base agrícola té uns handicaps. Però això és com fixar-nos en Barcelona i dir que és un cau de raons. Per què? Perquè per metre quadrat hi viu una quantitat de gent molt elevada que, a més, fa necessari un volum d'infraestructures que no repercuteixen en la resta del territori del país. La sostenibilitat sempre genera interrogants. Nosaltres entenem que el model és sostenible perquè quadren els números i perquè el negoci genera riquesa, el sabem fer bé. Però tenim un handicap de poca base agrícola i precisament per això vam buscar la solució de les plantes. Segur que hi haurà qui dirà que la solució és tancar explotacions.

El mètode per estalviar-se discussions

Una planta de biogàs és una instal·lació industrial on s'introdueix matèria orgànica (en aquest cas, les dejeccions dels porcs) en uns grans recipients hermètics i s'hi realitza una digestió anaeròbia (absència d'oxigen) controlada. S'obté biogàs que, llavors, es processa en un equip de cogeneració i el resultat final és energia elèctrica.

La reducció de la retribució (prima) que el Ministeri d'Indústria abona per cada quilowatt produït, suposa una corda al coll per a les sis plantes catalanes de tractament de purins. Les plantes, repartides entre l'Esquirol-Santa Maria de Corcó, les Masies de Voltregà, Alcarràs, Miralcamp i Juneda (dues), es veuen incapaces de seguir endavant arran d'unes pèrdues que calculen de fins a 20.000 euros diaris.

Ramon Armengol etziba que les negociacions no han estat ni tibants: “De quines negociacions estem parlant? El procés ha sigut tan ràpid que no hi ha hagut ni marge de reacció. Ningú donava credibilitat que la derogació de la prima fos possible. El secretari d'estat d'Energia [Alberto Nadal] gairebé no ens ha ni rebut.”

La controvèrsia al voltant de les plantes es produeix en un context de desinflament del preu de la carn de porc, una caiguda a tot Europa deguda als alts estocs acumulats de peces congelades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.