Desconstruït de fa temps el negoci tradicional de la música pels nous usos de l'era d'internet, la reproducció de música a demanda en temps real, l'streaming, és un nou model de mercat que, si bé és gairebé l'únic sender que es pot transitar, encara presenta massa dubtes de rendibilitat. La plataforma Spotify, que a Europa exerceix de mesura d'aquest sector -no pas als EUA, on n'hi ha d'altres que la superen amb escreix– és la millor il·lustració de la paradoxa: si bé el 2013 va assolir els 10 milions d'usuaris de pagament, amb un creixement del 60% en un any, al revers de la moneda hi ha els 147 milions de pèrdues acumulats en els últims anys.

Un estudi de la firma Generator Research, a la llum del que passa amb Spotify, però també amb altres plataformes, com Deezer, Rdio, Pandora, Rhapsody, Grooveshark o Beats Music, és prou concloent: aquest model mai no pot esdevenir rendible, amb un sistema de pagaments a discogràfiques i artistes, que s'endú el 70% dels ingressos. Així doncs, els guanys només vindrien si es pogués monetitzar una base d'usuaris de pagament d'una escala molt més gran que l'actual i, segons les prospectives, si podem preveure, segons Generator Research, que passarem dels 767 milions d'usuaris actuals al món, als 1.700 milions el 2017, els usuaris pagadors, els que realment justifiquen el negoci, creixeran en un ordre de magnitud ben inferior: dels 36 milions actuals als 125 milions, una base que hauria de ser considerablement més gran perquè la monetització dels usuaris de pagament pugui oferir els guanys delejats. I tampoc no podem obviar que, a mesura que augmenta la base de subscripció, també creix el compromís de pagar més per drets d'autor. I ja que som en el repartiment de drets, és a dir, què li toca a la mare dels ous, al compositor de la música que es reprodueix, les xifres no engresquen gens: a una plataforma com Spotify hi calen 13.760 reproduccions d'una cançó per obtenir el benefici que set vendes en descàrrega haurien reportat.

Per Joan Corbella, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), expert en mercats de la comunicació social, és clar que “si bé la tecnologia com ara l'streaming arriba al punt de satisfer els desitjos de l'usuari, no aconsegueix crear un model econòmic sòlid, i aquí tenim l'exemple d'Spotify, que a mesura que guanya en facturació també creix en pèrdues”. Però tampoc no podem pensar a fer marxa enrere ja que, com bé diu, “el model de pagar per una cançó, el d'Itunes, va a la baixa, com reflecteixen les últimes xifres; el públic ha deixat clar que prefereix la barra lliure, però això no és viable.” Cal anotar també, com fa Corbella, que a banda de la monetització dels subscriptors, “hom comptava a obtenir importants ingressos publicitaris, però no es va tenir en compte que, en l'esfera d'internet, els anunciants tenen molts circuits a triar”. I en mercats com el nostre, la crisi ha determinat una terrible contracció del mercat publicitari.

L'streaming, segons les xifres de Promusicae, al mercat espanyol ja és responsable del 26% dels ingressos totals de la indústria discogràfica, tot superant els 30 milions d'euros el 2013, any en què la descàrrega d'àlbums i cançons es va situar en 13,2 milions d'euros. Arreu del món, segons la Ifpi, la patronal mundial de les empreses discogràfiques, el negoci d'streaming ja suposa el 27% dels ingressos, quan el 2011 només arribava a l'11%.

Internet va destrossar la indústria discogràfica, però sobre les runes encara no hi ha bastit cap mercat econòmic alternatiu. És la reflexió d'alguns observadors, però d'altres, com Franc Carreras, professor de Màrqueting Digital d'Esade, per als quals “és innegable que l'streaming té futur perquè el públic no vol la propietat de la música. Cal fer avinent que el servei d'streaming més popular no és Spotify o els seus semblants sinó Youtube, que ha basat gran part de la seva expansió en la música a demanda”. El vídeo musical penjat al Youtube té tant d'efecte de crida que aquesta extensió de Google ja negocia amb les discogràfiques per crear el seu propi servei de pagament amb tots els ets i uts, però tot i que algunes empreses discogràfiques hi ensumen negoci, d'altres se'n malfien i es neguen a pactar res amb el popular canal de vídeo digital, que podria esdevenir una plataforma oberta als artistes i passar per damunt de les discogràfiques. De fet, al sector molts afirmen que el tancament de la web pirata Megaupload no va posar fre al sucós negoci il·legal sinó que va ser el projecte d'oferir als autors un servei de reproducció de música a temps real al marge de les discogràfiques.

Franc Carreras accepta que “l'streaming és interessant en la mesura que creixi la subscripció, que encara està en xifres petites”. “Si tothom paga, és rendible”, i diu que sempre han mantingut, en mercats com el televisiu, la coexistència entre el servei de franc i el de pagament. Però per mantenir en el temps aquesta coexistència, i fer-la decantar al servei de pagament, les plataformes d'streaming necessitaran molt de múscul financer per suportar el temps que requereix assolir l'amortització. Ja hem vist que Spotify coqueteja amb la idea de sortir a la borsa, cosa que podria passar enguany per aconseguir una injecció econòmica que li permetés continuar el aquest pla preconcebut. Tanmateix, si ho fa s'haurà d'exposar a un escrutini rigorós dels seus comptes per part dels mercats, que li exigiran que demostri la viabilitat del negoci.

De cara a les discogràfiques i als autors, el professor de màrqueting digital d'Esade interpreta que “si abans es tractava que venguessin com més discos millor, ara l'important és que t'escoltin, per la qua cosa cal emfasitzar el valor del hit que s'escolti la cançó de manera recurrent.” Tornem, doncs, als orígens de la música pop, quan l'èxit era la pedra angular de la indústria, que feien el negoci gràcies a la reproducció insistent a la ràdio dels single que produïa. Endinsant-se per aquest sender, Joan Corbella diu, en aquest sector discogràfic desconstruït: “ja no anem a vendre discos, sinó intèrprets com a marca, per poder generar un merchandising prou rendible.” “El creador té en aquestes plataformes només un mitjà de promoció per poder obrir les altres finestres d'explotació, com ara les gires de concerts”, hi afegeix.