La reforma del codi penal que va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques -entre elles, les empreses- pels delictes comesos en nom seu i en el seu profit pels seus representants legals i administradors, o propiciats per no haver exercit “l'obligat control” sobre els seus empleats. Les penes que es pot imposar a les empreses són multes; dissolució de la societat; suspensió de la seva activitat; clausura de locals i establiments; prohibició de realitzar en el futur les activitats en l'exercici de les quals s'hagi comès, afavorit o encobert el delicte; inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb el sector públic i per gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social; i intervenció judicial.

La llei no especifica quines són les mesures d'obligat control que eximeixen l'entitat de responsabilitat penal, o l'atenuen si s'apliquen abans que comenci el judici. Jutges i empreses ho tindran més clar quan s'aprovi el projecte de nova reforma del codi penal que està en tràmit al Congrés, que estableix els requisits mínims que ha de tenir el model de prevenció de delictes per ser eximent de la responsabilitat penal de la persona jurídica: un mapa de riscos penals, uns protocols d'actuació, recursos financers assignats a aquesta finalitat, un codi ètic i un canal de denúncies i, finalment, un sistema disciplinari.A més, s'estableix que si no es porten a terme les mesures de vigilància i control necessàries es podrà sancionar el representant legal o administrador de qualsevol persona jurídica amb presó, multa i inhabilitació.

Revelació de secrets, estafa, suborn, tràfic d'influències, insolvència punible, danys informàtics, contra la propietat intel·lectual industrial, el mercat i els consumidors, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra l'ordenació del territori i l'urbanisme, contra els recursos naturals i el medi ambient, són alguns dels delictes imputables a les empreses. L'apropiació indeguda d'actius (75%); el suborn i la corrupció (25,4%); i la manipulació comptable (19,2%), són els principals fraus o delictes que es detecten a les empreses espanyoles, segons l'edició de 2014 de l'enquesta sobre frau i delicte econòmic que la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) elabora cada dos anys a partir de més de 5.000 entrevistes a alts executius d'empreses de 99 països.

L'enquesta assenyala que un 50,6% de les empreses espanyoles ( 13,9 punts més que la mitjana mundial i 16,1 punts més que l'europea), van ser víctima d'algun frau o delicte econòmic en els dos últims anys, amb un increment de 7,6 punts en comparació amb l'anterior estudi, augment que PwC atribueix a “la creixent preocupació i conscienciació de les organitzacions per l'impacte del frau”. A més, l'increment de la pressió reguladora i dels requeriments derivats de les normes comptables poden haver resultat dissuasius en la comissió de dos dels delictes que històricament han tingut més incidència: la manipulació comptable i l'apropiació indeguda d'actius, que el 2011 eren assenyalats per un 62,5% i un 77,5%, respectivament, de les empreses. Per contra, el 12,5% de les empreses afirma haver estat víctima d'un ciberdelicte, 5 punts més en dos anys.

Segons el document, la prevenció és la millor arma de lluita contra els delictes econòmics, ja que el 72% dels fraus es cometen perquè hi ha la possibilitat o oportunitat de fer-ho. Així, el 41% de les empreses espanyoles enquestades afirma que el 2013 tenia implantat un model de prevenció i detecció de riscos en 2013, enfront del 30,6% de l'enquesta anterior. En aquest sentit, la reforma de 2010 va representar un incentiu per incrementar la prevenció del frau en les organitzacions, ja que s'exposen a sancions econòmiques que s'afegeixen, en el seu cas, a les sancions penals aplicables a les persones responsables. En ser recent la reforma, encara no hi ha sentències fermes que condemnin persones jurídiques, però a instàncies de la fiscalia hi ha imputacions com les del Barça (delicte fiscal en el fitxatge de Neymar), Bankia (estafa)i Pescanova (falsejament d'informació).

L'informe també apunta que els canals de denúncies -tant externs com interns- constitueixen una iniciativa molt eficaç per implantar estratègies de prevenció en les empreses. Aquests canals permeten a empleats, clients i proveïdors denunciar o comunicar comportaments o situacions poc ètics i, per tant, identificar i detectar possibles fraus. A Espanya, el 22,6% dels fraus es detecten a través d'aquests canals de denúncies, un percentatge molt similar a la mitjana europea (21,2%) i global (23,3%).

A escala mundial, el mètode més utilitzat per a la detecció de fraus és l'anàlisi de transaccions sospitoses (16,3%), mentre que en el cas espanyol, és l'anàlisi de dades (19,4%). La utilització de tècniques basades en tecnologies d'anàlisi predictiva de dades (Big Data) és cada vegada més comuna en les organitzacions.

Aquest sistema permet controlar de forma proactiva els riscos, avaluar les alertes generades pel sistema i definir la necessitat de dur a terme anàlisis addicionals o investigacions. Fins i tot per als casos en què cal donar una resposta més sofisticada, hi ha eines tecnològiques basades en motors d'intel·ligència artificial que s'encarreguen de transformar les dades en models matemàtics predictius, la qual cosa permetrà en un futur proper identificar noves tipologies de frau o patrons anòmals ara desconeguts.