Societat

L'evolució és impredictible

La selecció natural no és l'únic que marca el futur de les espècies, inclosa la humana

El ‘gen pèl-roig' seguirà passant de generació en generació

Dir que els pèl-rojos desapareixeran d'aquí a cent anys per culpa del canvi climàtic “té tan poca base científica com dir que els humans acabarem perdent el dit petit del peu”, afirma amb rotunditat l'investigador Icrea de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF i CSIC), Tomàs Marquès-Bonet. La biologia evolutiva és molt més complexa i, així com sí que podem arribar a saber com i per què l'espècie humana ha arribat fins aquí, “no podem predir què passarà en el futur”, assegura el científic.

El gen MC1R condiciona el color dels cabells dels humans. Cada individu té dues còpies de cada gen, una heretada del pare i una altra de la mare. La variant d'aquest gen que determina el color roig té caràcter recessiu. És a dir, que el cabell pèl-roig només es manifesta físicament quan l'individu hereta dues còpies d'aquesta variant. Si, per contra, hereta aquesta variant i una
altra de cabell fosc, el seu cabell serà fosc, però tindrà una còpia amagada
de gen pèl-roig que podrà seguir transmetent a algun dels seus fills.

“El nostre genoma conté la informació que expressa, però també en té una altra d'amagada”, explica Marquès-Bonet. “Eliminar els caràcters recessius és impossible”, hi afegeix l'investigador. De fet, se sap que al voltant del 13% de la població escocesa és pèl-roja, però fins al 40%, tot i no ser-ho, té un gen pèl-roig de caràcter recessiu. Per tant, poden passar el gen a la seva descendència o tenir fills pèl-rojos amb parelles que també tinguin una o les dues còpies de la mateixa variant.

La pell i els cabells clars són el resultat d'una adaptació de l'home a climes que, com el del nord d'Europa, tenen menys hores de sol. Però, més enllà de la selecció natural, “també existeix, com a mínim, una altra selecció de tipus sexual”, explica Marquès-Bonet. “L'antropologia humana ha demostrat que quan busquem parella, valorem la singularitat”, explica el científic. I així com els rossos arrasen al sud d'Europa i els morens al nord, els pèl-rojos també triomfen per la seva excepcionalitat. Una altra cosa és que el nombre de pèl-rojos pugui disminuir a causa dels moviments demogràfics i de les barreges entre diferents poblacions. “Però mai desapareixeran, perquè dels 7.000 milions d'habitants del planeta, la majoria no es mouen del seu entorn.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.