Aquesta sentència modifica el criteri que fins ara s'aplicava en el pagament de les vacances amb fonament en l'art. 7.1 de la directiva comunitària 2003/2008/CE.

Aquest nou criteri ha servit de suport a l'Audiencia Nacional en les seves sentències de 21 de juliol i de 17 de setembre de 2014 per establir que, conforme al dret europeu, tot treballador ha de percebre una retribució per vacances que sigui comparable a la dels períodes de treball; per tant, no es poden excloure d'aquest concepte les partides variables, com les comissions que meritin la resta de l'any en una jornada típica ordinària.

Això implica que els convenis col·lectius i/o pactes individuals que estableixin una altra regulació més limitadora en la retribució de les vacances i que n'excloguin expressament les partides variables seran contraris a l'art. 7.1 de la directiva 2003/88/CE en els termes establerts per la jurisprudència europea que, en aquest cas, haurà de prevaler en virtut del principi de supremacia del dret comunitari enfront de les legislacions o pràctiques nacionals que el contradiguin.

Aquest canvi tindrà un impacte sobre el cost de les vacances en aquelles empreses que hagin implantat un sistema de retribució variable, ja que suposa que aquestes partides variables es tinguin també en compte a l'hora d'abonar les vacances dels treballadors.

Aquesta modificació comporta de ben segur un canvi de criteri jurisprudencial no legislatiu, però s'haurà de tenir en compte per a les empreses que hagin establert un sistema de retribució variable o de comissions en funció d'objectius pactats amb els treballadors.