Plantegeu el cas d'un treballador que va subscriure un contracte d'alta direcció amb l'empresa sense dret a indemnització; la qüestió és que si s'extingeix el contracte per desistiment de l'empresari té dret o no a la indemnització mínima que estableix la llei amb pacte o sense. Cal tenir present que a la regulació dels drets i obligacions d'aquesta relació laboral especial regeix la primacia de la voluntat de les parts, però amb subjecció al que es disposa al reial decret de 1985 que regula aquests contractes i supletòriament s'aplicarà la legislació civil i mercantil, només s'aplica la legislació laboral comuna en els casos de remissió expressa. La indemnització prevista a la norma és un mínim de dret necessari, no disponible, pot millorar-se per pacte entre les parts, però no suprimir-se, ja que en aquest cas no tindria sentit la previsió normativa, ja que a falta de pacte hauria d'interpretar-se que les parts no van voler establir indemnització per al supòsit de desistiment, el legislador imposa aquest mínim per quan no es fixi una quantia superior. L'objectiu del reial decret és establir un marge al pacte entre les parts, correspon a la norma fixar l'esquema bàsic del contracte. En definitiva, és lògic que, en un contracte basat en la mútua confiança com és el dels alts càrrecs, es permeti el lliure desistiment -sense necessitat d'al·legar causa alguna- per les parts, però no ho és que aquest lliure desistiment per l'empresari sense causa no vagi acompanyat d'una indemnització. Així, s'ha d'abonar a l'empleat pel desistiment, per l'empresari, de la relació laboral la indemnització de set dies de salari per un any de servei, amb màxim de sis mensualitats.