Focus

L'empresa exportadora és més constant

En els darrers quatre anys ha augmentat un 21% el nombre de companyies que venen a l'exterior d'una manera regular i continuada.L'evolució d'aquest indicador demostra una competitivitat més gran de l'economia

L'empresa ha assumit l'obertura com una estratègia de creixement
El fenomen ha arribat per quedar-se i, a més a més, no té sostre
Les pimes industrials són les que han fet créixer l'exportació

El nombre de les empreses exportadores regulars catalanes (les que han venut a l'exterior d'una manera sostinguda durant els darrers quatre anys) ha crescut un 15% des de l'inici de la crisi fins al mes de setembre d'enguany (últimes dades disponibles). Si repassem els darrers quatre anys, l'increment ha estat d'un 21%. En xifres totals, han passat de ser 13.800 l'any 2008 a quasi 16.000.

Lluny de la fredor de les xifres, aquesta evolució és una dada especialment positiva que evidencia el bon ritme en l'obertura de l'economia catalana.

Amb la crisi, l'exportació es va convertir en un refugi per a moltes companyies que no trobaven sortida als seus productes i serveis en el mercat interior. Quan tots els indicadors econòmics s'ensorraven la xifra d'exportacions creixia com l'escuma. De fet, des que va començar la crisi les exportacions catalanes han crescut un 24%. Ara bé, el punt clau per saber si aquest fenomen era una qüestió puntual o havia vingut per quedar-se ha estat endinsar-se en l'evolució de les empreses que venen d'una manera constant. I les dades ens diuen que es va per bon camí.

Per a la consellera delegada d'Acció, l'agència de la competitivitat de la Generalitat, Núria Betriu, aquesta evolució positiva s'explica perquè l'empresa catalana ha acabat integrant la internacionalització com una estratègia de creixement, que va més enllà d'una resposta a les crisis de consum intern. “Hem aconseguit doblar el nombre d'empreses que exporten de manera habitual”, recorda Betriu.

I si tornem a les dades, quan ha començat a afluixar la crisi, el nombre d'empreses exportadores regulars ha continuat creixent i a ritmes encara superiors. El 2014, per exemple, van créixer un 8,6% més respecte a l'any 2013, assolint un nou rècord per segon any consecutiu. Miriam Sabaté, directora del departament internacional de la patronal Pimec, considera que tot plegat fa pensar que les empreses un cop internacionalitzades ja no volen renunciar a les vendes en altres mercats.

Per la seva banda, Roger Romagosa, economista de l'Observatori de la Pimec, explica que el fet que el nombre d'empreses que venen a l'exterior d'una manera continuada hagi estat creixent fins i tot quan les esporàdiques s'han estancat, és un indicador de la millora de la competitivitat de l'economia catalana.

Vist tot això, per què és tan important que l'exportació sigui una qüestió regular a les empreses?

En primer lloc, com explica Asun Cirera, assessora en comerç exterior de la patronal Cecot, aquest fet afavoreix el creixement de les exportacions d'una manera sostinguda en el temps. I en aquest cas, les xifres demostren que l'augment de les exportacions en els darrers set anys s'ha nodrit de l'increment de les empreses exportadores regulars.

A més a més, el fet que un país tingui moltes empreses exportadores regulars retorna en benefici de l'economia. “Si comparem una empresa exportadora amb una de no exportadora, la primera sempre té una ocupació més gran en mà d'obra, té més productivitat i una rendibilitat més alta”, afegeix Cirera. Per tant, tenir un teixit empresarial d'exportadores regulars les fa més sòlides i els fa guanyar dimensió.

Una altra bona notícia que surt d'aquestes dades és que han estat les empreses industrials i, a més, les de dimensió petita o mitjana, les que han fet engreixar la xifra d'empreses exportadores regulars.

Es tracta, segons explica la consellera delegada d'Acció, de pimes procedents principalment dels sectors metal·lúrgic, de maquinària i alimentació. Que hagi estat aquest perfil d'empreses les que més han contribuït a fer créixer les exportacions i més encara la regular és molt ben rebut. Per una banda, perquè evidencia que la indústria continua sent un sector clau per a l'economia catalana i que, a més, té projecció de creixement. Per altra banda, perquè el fet que siguin empreses de dimensions més reduïdes ajuda a compensar la distribució actual. De fet, d'acord amb les darreres dades disponibles, un 26,2% de les pimes industrials catalanes són exportadores, un percentatge molt allunyat del 87,3% de les grans empreses.

Segons Asun Cirera, aquestes empreses no han despertat el seu interès per la internacionalització d'una manera sobtada, sinó que ja tenien capacitat per vendre a l'exterior però els mancava un impuls final. “Hi ha hagut una llarga tasca de sensibilització en el tema de la sortida a d'altres mercats.”

Curiosament, tota aquesta bona posició es dóna en un període en què el finançament bancari (una eina clau per créixer a l'exterior) ha estat molt escàs. I a més a més, segons la directora del departament internacional de Pimec, les línies d'ajuts i les subvencions s'han escurçat. Miriam Sabaté es mostra molt crítica amb l'acció de l'administració catalana: “A àmbit de país no s'està apostant prou per incrementar la xifra d'empreses exportadores regulars, el sistema d'ajuts està massa focalitzat en els incentius per iniciar-se en la internacionalització”, afirma.

Quatre noves oficines.

La consellera delegada d'Acció contesta que en els darrers dos anys s'ha mantingut el pressupost per incentivar la internacionalització de l'empresa catalana. I a més avança que per a l'any 2016 ja han planejat l'obertura de quatre noves oficines d'Acció a l'exterior, que se situaran al Perú, l'Iran, els Balcans i algun país de l'Àfrica que està per determinar.

Caldrà veure, a més a més, com influeix la creixent creació d'empreses tecnològiques que neixen des del primer dia amb una visió internacional. Joan Ramon Rovira, cap d'internacional de la Cambra de Barcelona, creu que ara com ara no són el centre de gravetat de les empreses exportadores però és un fenomen en alça.

Ara com ara el 39% de les firmes exportadores catalanes ho fan d'una manera regular. La xifra, tot i que és matisable, mostra que encara hi ha camí per recórrer. Joan Ramon Rovira creu que cal reforçar el fenomen de l'obertura de l'empresa catalana. “Des del punt de vista de l'empresa cal prendre més consciència de la internacionalització i, pel que fa a país, cal facilitar l'activitat empresarial”, diu Rovira, qui entén que no és una qüestió de subvencions sinó que el govern ha d'afavorir els acords i tractats transnacionals i treure els entrebancs a l'activitat empresarial. Per a Rovira, cal anar molt més enllà, “les empreses han de ser cada cop més intensives en coneixement i innovació si volen ser presents en un mercat global”, diu, i afegeix que cal incidir molt més en un sistema d'innovació i desenvolupar un model educatiu d'alt nivell.

De fet la manca de personal qualificat és un dels punts febles amb què es troba l'empresa catalana que es vol iniciar en l'aventura internacional. “Localitzar les persones preparades amb coneixements de comerç internacional i idiomes sovint és una tasca inassolible”, diu Cirera.

Hi ha d'altres limitacions a les quals s'enfronta l'empresa per tenir èxit en la seva sortida i és aconseguir una bona planificació, amb uns objectius de mercat clars. L'assessorament acaba sent un punt clau.

Un aprovat en solidesa exterior

L'associació d'empreses exportadores de maquinària, Amec, ha elaborat un indicador sobre el nivell de solidesa de la internacionalització de l'economia espanyola. Assessorats en metodologia pel professor de la Universitat de Barcelona Joan Tugores, l'objectiu és avaluar l'evolució de l'obertura de l'economia creuant les dades d'indicadors diversos com el nombre d'empreses exportadores regulars que té un país, el nombre de filials i com de diversificats estan els mercats als quals venen les empreses, el nivell tecnològic de les exportacions o la inversió estrangera, entre altres elements. A l'edició de l'any 2015, sobre dades del 2014, l'índex de solidesa de la internacionalització va ser de 5,56 sobre 10, que representa un creixement del 4,9% respecte a l'anterior exercici. Joan Tristany, director general de l'Amec, explica que aquesta dada indica que encara hi ha molta feina per fer. “Ens ajuda a detectar els punts forts i els dèbils”, diu.

L'indicador mostra que les principals limitacions a la internacionalització són les barreres a l'exportació, el pressupost públic, o més aviat la manca d'aquest, a més de la inversió estrangera. Tristany avança que per a l'any vinent estan preparant un indicador de Catalunya i la comparació amb Alemanya.

França és la primera

França continua sent la principal destinació de les exportacions catalanes. Tradicionalment ha ocupat el primer lloc, i costarà treure-li el regnat. Al darrere seu hi ha els altres països més propers geogràficament, com ara Andorra, Portugal o Itàlia.

Hi ha encara una concentració molt clara en els mercats escollits per vendre. Europa copa encara més del 60% de les exportacions catalanes. De fet, en el rànquing dels vint països on més exporten les companyies catalanes, la primera destinació que està fora de la UE són els EUA, que no arriba fins a la posició sisena.

Pel que fa als països emergents (la Xina, el Brasil, Rússia o l'Índia), la penetració de l'empresa catalana és encara molt feble.

A la Xina s'exporta a penes un 1% del total de les vendes a l'exterior catalanes. El gegant asiàtic ocupa l'11è lloc en el rànquing i el Brasil, el 18è.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a