Gran angular

JOANA AMAT

PRESIDENTA DE FIDEM I CODIRECTORA GENERAL D'AMAT IMMOBILIARIS

“Si la dona entra a la reducció de la jornada laboral no arriba a la cúpula”

La reducció de jornada laboral de
la dona fa que la direcció les descarti pels càrrecs mitjans
Un bon directiu ha de tenir empatia, actitud, visió i molta capacitat organitzativa
Caldria canviar el marc legislatiu, fiscal, etc., per fer una aposta clara pel lloguer
Tinc dubtes que
en el sector immobiliari no es tornin a repetir els mateixos errors

Joana Amat assegura que cal treballar per tenir més cultura de la igualtat entre l'home i la dona en el món de l'empresa. La codirectora de Amat Immobiliaris diu que a la seva empresa, fins a l'any 2008, només hi treballaven dones. També explica que el sector immobiliari es torna a moure i que cal apostar més pel lloguer.

Quins són les principals habilitats que ha de tenir un directiu?
Ha de tenir empatia de cara als clients però sobretot a nivell intern. En les empreses de servei, si no es té gent amb vàlua no funcionen. Després ha de tenir capacitat organitzativa, visió per ensumar les tendències.
Què pesa més, en un bon directiu, la formació o les qualitats innates de la persona?
Jo crec molt en les actituds. Pots tenir mil màsters, però no són garantia assegurada. Els coneixements són imprescindibles, però si no hi ha aquesta actitud receptiva, de complexitat amb la gent, no funciona. Les estrelles brillants són fugaces. Nosaltres no fitxaríem una estrella brillant perquè té una vida curta. En canvi, tota la gent que sap formar equips i que els valora i potencia són els que aporten a l'empresa.
El sistema educatiu a Catalunya i a l'Estat són propicis perquè el món empresarial tingui els directius i càrrecs intermedis preparats?
Hi ha molta feina a fer. Però falta que els estudiants estiguin més a la vora de les empreses. M'agrada el sistema alemany, en què molts estudiants fan estades en empreses. A la nostra hem tingut casos de persones alemanyes que han funcionat molt bé. Aquesta fórmula s'ha d'impulsar més.
El pes de la dona en les cúpules de les empreses no avança. Ho veu així?
Com a dona i com a presidenta de Fidem he de dir que avança molt lentament, massa. La nostra empresa, fins al 2008, només contractava dones.
Per què només dones?
Va ser una decisió que té una arrel històrica, perquè la meva mare es va quedar viuda als 25 anys. Llavors aquells primers deu anys de la seva vida laboral van ser duríssims, la feien fora dels jutjats, havia d'anar acompanyada a tot arreu amb el seu germà perquè l'atenguessin. Això era als anys cinquanta. La meva germana i jo, que vam viure aquesta realitat des de petites, ens vam proposar demostrar que les dones servíem igual que els homes.
Fins al 2008 quantes dones éreu a l'empresa?
Érem 55 dones. A més, al Fidem també treballem molt l'impuls de la dona a la feina.
Podria concretar quines són les causes per què la dona no arribi a la direcció d'una empresa?
N'hi ha moltes. No aconseguim crear la cultura en les pròpies empreses. L'Íbex 35 només té un 16% d'empreses que tenen dones en els seus consells d'administració. I la veritat és que aquestes no posen prou voluntat per accelerar-ne la presència en els òrgans de decisió. A Catalunya, si sumem totes les empreses, només n'hi ha un 29% que tenen, com a mínim, una dona en el consell d'administració. Els resultat és que hi ha més d'un 70% d'empreses dirigides per homes. Si baixem més, ens trobem amb les patronals, que ja es veu que la majoria de responsables són homes.
I a dins l'empresa?
Han passat coses que ens estan perjudicant molt. Crec que no s'ha reflexionat prou i a Fidem ho tenim superestudiat. A vegades, amb una ànsia de protegir la dona el que fem és que aquesta sobreprotecció ens exclou del mercat de treball.
Pot entrar en més detall?
Les dones som contractants de dones en les nostres respectives empreses. Però quan parlem de la reducció de jornades lligada al blindatge laboral, es complica. La reducció de jornada és un dret de la dona a tot Europa, però la mitjana europea està en tres anys de reducció de jornada. Amb això no passa res en una vida laboral, perquè la pots emprendre sense problema. En canvi a l'Estat espanyol són 12 anys de reducció de jornada. Això és un suïcidi per a la dona per dos motius. La primera, que si només estàs a mitja jornada és impossible que arribis als llocs de direcció o a càrrecs intermedis, perquè són feines de plena dedicació. Segona, que es condemna a la dona a que mai més tindrà el 100% de la Seguretat Social a la seva jubilació. Això normalment ningú li explica.
Durant la crisi ha empitjorat el paper de la dona en llocs de responsabilitat?
No hi ha dades oficials perquè les piràmides d'edat no estan segmentades però sí que tenim les dades de les dues empreses més grans d'Espanya de selecció de personal. Si se sumen les dades de les dues empreses, el 2011 la contractació de càrrecs mitjans d'homes va ser del 95%, de dones, del 5%. El 2012 la contractació d'homes, del 92% i de dones, el 8%. Això és gravíssim i no se'n parla. Com vols que les dones arribem a dalt si no arribem ni al mig. Si no es canvia la tendència caminem cap al suïcidi de la dona en el poder. Hi ha molta contradicció perquè a la Universitat el 54% són dones però quan accedeixen a la feina passa el que passa.
La igualtat entre l'home i la dona a la feina segueix passos molt lents.
Al segle XX parlàvem de conciliació, ara hem de dir coresponsabilitat familiar. Que no té dret, l'home, a cuidar els fills? Segur que ho farà igual o millor que les mares. On està escrit que a part de parir nosaltres estem més capacitades per fer-ho? Si es pot aplicar una coresponsabilitat entre pare i mare, per exemple, es pot agafar 18 mesos cada membre de la parella. Es trencarà la carrera laboral d'algú per aquest temps? Jo crec que no, al contrari, es potenciarà que tot es normalitzi. Un any de baixa maternal es pot fer perquè no és res negatiu per a la carrera laboral. El problema és quan parlem de 12 anys de reducció laboral.
Creu que ja acabat la crisi econòmica?
Encara no. Assistim a les típiques dents de serra de la sortida. Fins que no tinguem taxes d'atur resoltes, reduïdes un 50%, això no funcionarà. També caldria analitzar si la crisi ha servit per ajudar a fer bé les coses en certs sectors; si s'han dut a terme nous models de negoci.
I s'han fet bé les coses?
No tot s'ha fet bé.
La banca i el sector de la construcció, els més afectats, encara els veu malats?
Jo crec que encara no estan ben curats. El món financer no el conec tant, però els ajustaments que s'han fet a tot Europa crec que eren necessaris i potser també ho era la concentració que s'ha fet a l'Estat espanyol. El sector immobiliari sí que tinc clar que comença a moure's, seria absurd negar-ho. L'obra nova ja es torna a moure. La meva germana i jo, com a empresàries, ens preguntem si aquesta crisi ha servit per fer modificar models i per aprendre lliçons.
Però s'han après les lliçons?
Tinc molts dubtes que no ens passi el mateix que uns anys enrere i tornem a repetir els mateixos errors. Creiem en el sector immobiliari i en sabem, però també es veritat que vivim i volem ser partícips d'aquesta societat i hem cregut molt en el món del lloguer perquè el coneixem a fons. Ens pensàvem que aquesta crisi serviria per anar generant nova oferta de lloguer i que provocaria un canvi de tendència. Estàvem en un 17% i en sortir de la crisi potser estaríem en un 25%. Doncs no, tot el contrari. Encara hi ha ajuntaments que venen pisos de protecció oficial. Esgotarem el sòl, no n'hi haurà mai més de possibilitat de lloguer per a protecció oficial si ens venen aquest sòl. Aquest és un tema de mentalitat no d'un sol ajuntament. Caldria canviar el marc legislatiu, fiscal... per fer una aposta clara pel lloguer. Quan ens preguntem qui ens compra, la resposta és els majors de 40 anys. I els menors on els col·locarem, perquè ara ja no hi ha pisos de lloguer. Tenim una demanda insatisfeta que no s'acaba. La veritat és que a l'àrea metropolitana de Barcelona no podem satisfer la demanda de lloguer i l'únic que fem es provocar inflació en el preu fins al punt que a mi em fa patir. Els propietaris crec que estaran d'acord amb mi que caldria posar un límit a l'alça, perquè han de trobar clients que puguin pagar. El que no pots fer amb un bon llogater és fer-lo dolent, perquè simplement no podrà pagar i llavors hi perdrem tots.
Un altre perill és que el petit estalviador, en veure que no té cap al·licient en els diposits bancaris, busqui refugi altre cop en el totxo.
El que compra per invertir en lloguer avui no s'equivocarà, si el compra en el lloc que toca. Els privats que comprin per lloguer tindran una rendibilitat acceptable. No s'equivocaran si compren en el lloc on hi ha la demanda. El que hauríem de fer és incentivar perquè passi més. Una família que compra un pis per llogar-lo i que li donen un 3,5% això no és especulació.
Barcelona i la costa catalana continuen sent bons llocs per la inversió estrangera, sobretot pels russos amb diners i els jubilats alemanys i francesos.
Cal parlar amb propietat. Jo conec bé el mercat immobiliari. L'estranger busca Eixample i costa i prou, no es pot treure d'aquí. Té molt clar on vol llogar. El 100% del que hem venut, i hem venut molt, a Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Badalona, que són les zones que venem més de 300 pisos d'obra nova, són nacionals. Això és la venda de veritat. Ara bé, si tens una finca sencera al carrer Diputació, posem per cas, un percentatge alt serà adquirit per estrangers.
Quant de temps haurà de passar perquè un pis d'obra nova torni a valdre el que valia abans de la crisi?
No sé si ho arribarem a veure. La pregunta seria quants anys del meu sou necessitaré per comprar-lo. No hauríem de tornar al que ha passat. La gent no s'hauria d'endeutar tants anys per poder viure amb dignitat.

Defensora de la dona treballadora

Perseverant, amant de la innovació i defensora de la dona al món laboral, Joana Amat (Sant Just Desvern, 1952) és codirectora general d'Amat Immobiliaris des del 1985, on es responsabilitza del departament de Patrimonis fins a l'economicofinancer, passant pel dels grans comptes. Ha estat impulsora de les primeres comunicacions per xarxa entre empreses i programes del sector immobiliari espanyol, primer amb Ibertex i després amb internet, i també va ajudar a crear el primer portal immobiliari: Idealista.com.

És una apassionada de la lectura, sobretot de temes d'història moderna, d'indústria, geopolítica, economia i també novel·la. “Sóc feliç quan el diumenge a la tarda em tanco a la biblioteca de casa envoltada de milers de llibres”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.