Eines

Aprendre a innovar

Màquines de passió

Guanyar més diners és un objectiu lícit i necessari. Però volem llevar-nos cada matí no només sabent que guanyarem molts diners sinó que, a més a més, canviarem el món o el farem més agradable per a les persones que ho passen malament

Si hi ha una idea que m'agradaria deixar clara és aquesta: no es pot innovar sense passió, sense extrema motivació. Si innovant ens avorrim, si no considerem la innovació com un repte engrescador, haurem fracassat. I aquest és el taló d'Aquil·les de moltes empreses. Consideren la innovació des d'una perspectiva massa freda: volen innovar simplement per guanyar més diners o per sumar-se a la moda col·lectiva. Guanyar més diners és un objectiu lícit i necessari. Però succeeix, com afirma molt bé Daniel Pink al magnífic llibre La sorprendente verdad sobre qué nos motiva, que els humans no treballem només per diners. Ho fem per assolir reptes inaudits, per solidaritat, per desafiar convencionalismes i per poder fer coses grans i que passin a la història. Volem llevar-nos cada matí no només sabent que guanyarem molts diners sinó que, a més a més, canviarem el món o el farem més agradable per a les persones que ho passen malament.

POLÍTIQUES DE FELICITAT.

No hi ha cap empresa perfecta; però n'hi ha moltes on es pot respirar un ambient de motivació especialment important. Empreses que, de forma convençuda, fins i tot tenen polítiques de felicitat. Parlar de felicitat és complicat, mesurar-la encara més. Però és cert que en una empresa amb gent satisfeta de veritat (no parlo de satisfaccions cosmètiques) les coses funcionen molt millor. Fa poc vaig conèixer l'operadora de telecomunicacions R, a Galícia, i vaig quedar entusiasmat per com gestiona el benestar en tots els àmbits dels seus integrants.

Tothom sap que és millor treballar en un entorn de fluïdesa (emprant l'expressió de Csikszentmihalyi) que no de por, represàlies, avorriment o tensió exagerada i permanent. No és una de les claus de l'èxit del Barça la situació que viu el vestidor, amb jugadors contents, motivats, incentivats i que treballen en equip? Darrere de molts èxits hi trobarem, entre altres coses, gust per la feina ben feta i dosis molt elevades de motivació i passió. Sembla que a moltes empreses els costa entendre aquest senzill fenomen, i segueixen menyspreant de forma clara qualsevol acció seriosa que ajudi a millorar l'ànim i la il·lusió de la gent. Conseqüència: menys sinergies, menys energia, menys cooperació, menys resultats i menys diners.

GESTIONAR LES GANES.

Amb tots els seus problemes, firmes com Google, 3M, Gore-Tex o Whole Foods són exemples internacionals d'organitzacions que saben gestionar intangibles com la felicitat, la passió o les ganes d'assolir reptes extraordinaris. Crec que aquesta és una de les claus de la supervivència de les empreses, enmig d'un entorn d'incertesa i de crisi que posa les coses molt difícils: només les que sàpiguen posar les persones al centre de tot triomfaran. Els humans som molt més que simples recursos. Sense projecte no hi ha empresa. I els projectes els porten a terme persones il·lusionades i amb ganes de fer coses. Vaig quedar-me bocabadat quan vaig sentir la Joana Martí, cèlebre maquilladora de TV3, que, després de 40 anys de carrera, deia: “Si jo no he treballat mai, sempre he anat a divertir-me”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.