Gran angular

contra xifrada

Calçots a domicili

Per batre el rècord del món de menjar calçots s'ha de tenir estómac. De fet, només de posar el repte sobre la taula ja n'hi ha per perdre la gana, perquè per sortir vencedor d'aquest desafiament gastronòmic caldria superar les 306 cebes (3.755 grams) que va ser capaç d'engolir un veí de Valls durant l'edició del 2009 de la popular calçotada de la capital de l'Alt Camp.

Però el món és per als valents i qui es vulgui anar entrenant no cal ni que es mogui de casa perquè una parella d'informàtics del Vendrell ha ideat un sistema de calçot express a domicili. A través de la botiga virtual de www.calsots.com s'atenen les comandes que arriben per internet i, dos cops a la setmana, s'envia el gènere porta per porta arreu de l'Estat.

El client escull el grau de sofisticació de la comanda i pot triar des d'un simple manat de cinquanta calçots (8,50 euros) fins a un completíssim lot que, per 79,85 euros, inclou les cebes, avellanes per fer el pica-pica, la salsa romesco, plats i salseres de terrissa que fan més còmode el suca-mulla i, fins i tot, una desena de pitets per evitar possibles taques.

DE VALLS FINS A CASA.

Isabel Vega és la responsable del negoci i apunta: “Si poguéssim enviar el foc, ja seria complet”, però, almenys de moment, la fusta de sarment (la que diuen que va més bé per rostir aquesta classe de cebes) se l'ha de procurar cadascú com pugui. Via missatgeria, els calçots surten dels horts de Valls (“perquè nosaltres només treballem amb calçot de la denominació d'origen, que respecta unes mides i un gruix”, apunta Vega) i viatgen fins i tot a les Illes Balears -les Canàries queden fora del radi d'acció perquè els costos del transport es disparen-.

El País Valencià acapara el gruix de les comandes i el segon lloc del rànquing de calçotaires l'ocupa la Comunitat de Madrid. “Els catalans, quan en volen menjar, en poden trobar a molts llocs”, posa de manifest la responsable del negoci per explicar la incongruència que la tradició catalana de fer calçotades no es tradueixi en xifres a la xarxa.

Un dels racons de la pàgina web està ocupat per un rellotge que marca un inexorable compte enrere, és el temps que queda per tancar comandes perquè, interrogada per aquest detall, Isabel Vega respon, entre sorpresa i ofesa: “Només servim calçots frescos, res de cambra!”. Així, els enviaments es limiten al dilluns i al dijous perquè són els dies que la planta està acabada d'arrencar. En vint-i-quatre hores el producte ja és a casa del client. L'empresa només fa una excepció en els dies d'enviament, i és el que en diuen “comandes especials” i que es refereixen, per la seva quantitat i pes, a remeses extraordinàries que solen anar destinades a restaurants.

UN NEGOCI SEGUR.

Els responsables de Calsots.com revelen que fa un parell de temporades (el calçot és bo des del mes de gener fins a l'abril) que tenen el negoci en marxa i que aquest any el seu subministrador ja va decidir plantar més cebes per poder donar l'abast a la demanda (posen com a exemple que en l'última comanda han arribat a servir fins a 5.000 calçots).

“Des del principi vam veure que era un negoci segur perquè el gènere que envies, abans ja l'has cobrat”. Aquest bon ull que demostren amb les finances el tenen també amb la informàtica, perquè la pàgina web disposa fins i tot d'un enllaç antidesconfiats que dóna detalls de la seguretat de l'operació de compravenda, d'un apartat de preguntes més freqüents i d'un espai on els clients poden deixar comentaris i imatges de les seves calçotades. És aquí on es poden veure que escenes pròpies del camp de Tarragona s'han traslladat a Navarra, Sevilla, Àvila, el País Basc o la gèlida Salamanca.

La tradició diu que tota calçotada ha de tenir de fons la serralada de Miramar, però hi ha qui s'ha de conformar a contemplar-la en una foto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.