Què poden tenir en comú una nord-americana de Dakota del Sud i una catalana? Stephanie Marko, com a mestra d'anglès, i Maria José Rivas, com a monitora i propietària d'una botiga, van treballar durant anys fins que ho van deixar per dedicar-se als seus fills. I cadascuna amb tres, trencant estadístiques. Però cadascuna amb una veritable mumpreneur a dins, un concepte poc arrelat aquí però molt popular en contrades anglosaxones i que defineix les mares emprenedores. Marko i Rivas van veure la necessitat de disposar d'una manera “millor, més fàcil i més barata” de controlar les pertinences dels seus fills -amb sis, facin càlculs del batibull de mitjons, sabates, carteres i tot allò susceptible de perdre's-, i per això van decidir llançar-se a l'aventura de crear la seva empresa, Stikets, d'etiquetes personalitzades per marcar productes.

Stikets neix el març del 2010 i el web (stikets.com), a l'octubre. Són cinc socis, que hi van invertir 30.000 euros, i ja tenen sis agents comercials arreu de Catalunya, a més d'estar en contacte amb d'altres, fins i tot a Bilbao i Perpinyà. “Ens ha sorprès la resposta”, diu Marko, “ja que hem trobat moltes mares amb formació, sense feina per la crisi i que saben què necessiten els nens”.

La proposta busca allò circense del més difícil encara, ja que comercialitzen unes etiquetes que, atenció, es poden usar en sabates i poden anar a la rentadora, al rentaplats o al congelador sense dur a terme aquella acció tan habitual i temuda de desenganxar-se i perdre's en el ciberespai. I no és una simple teoria, sinó que fins i tot han arribat a enganxar set o vuit etiquetes en roba dels fills per comprovar-ne la resistència.

L'altre valor afegit de la idea és poder “personalitzar” les etiquetes amb un ventall de dibuixos -actualment una vintena, dissenyats per Rivas, però aviat un centenar- o amb la fotografia del nen. O de l'adult, que tal com recorda Marko, també les poden utilitzar per identificar des d'una tassa fins a un llapis electrònic o un portàtil. Un altre avantatge és la possibilitat de poder fer des de petites comandes per a particulars fins unes de més grans pensant també en empreses. De fet, ja han contactat amb Stikets una editorial, una fira i un restaurant.

L'única crítica que fan al fet d'emprendre són les dificultats -de temps, burocràcia i falta d'ajuts- que han anat trobant en contactar amb diferents escenaris de l'administració pública i la banca. “Els crèdits tenen interessos molt rígids”, diu Marko, “l'administració local no mostra interès perquè creem empresa i altres ajuts són només per a aturats”. També lamenta que “triguis tres mesos a posar en marxa una empresa, quan en altres països ho fas en 24 hores”.

Com a bona emprenedora americana, però, Marko té clar que cal anar sempre a buscar un segon, i si cal un tercer, projecte. Així, també acaben de crear Skin Shui, per comercialitzar làmines -que, atenció de nou, es poden enganxar i desenganxar les vegades que es vulgui- per decorar des d'ordinadors i carpetes fins a parets, una mena “de folrar 2.0, una segona pell que distingeixi els nostres objectes”. En aquest cas, volen fer un pas més i convertir el projecte en una plataforma per donar a conèixer el treball de dibuixants, pintors i fotògrafs.

El web el van crear amb la firma igualadina Aladetrés i, recentment, ha estat guardonat com a millor disseny de botiga online en el saló de comerç electrònic Ecommretail. El web “és ara el nostre local”, diu Rivas, però no descarten vendre en botigues en un futur. L'emprenedoria materna no té límits, vaja.