Molt sovint em trobo amb persones que diuen que la seva empresa no aprofita la seva creativitat. A vegades, amb una certa arrogància, m'expliquen que tenen molt bones idees i que quan les expliquen als seus caps no els fan cas. Per tant, aquestes persones creuen que la seva empresa no aprofita el seu potencial creatiu.

En molts de casos, pot ser cert que una organització no gestioni prou bé el cabal d'idees creatives dels seus col·laboradors. Desgraciadament, a les nostres contrades, això encara és un fet normal. La majoria d'empreses no han après a gestionar adequadament l'enorme quantitat d'idees que la gent genera de manera espontània. Això crea una sensació de frustració molt comprensible.

Però, anem alerta. Culpar sempre els directius de qualsevol disfuncionament pel que fa a la innovació pot ser injust. Molt sovint passa que les persones que afirmen que tenen una idea cometen dos errors que són fonamentals: l'un, la manca de capacitat per convertir la idea en un projecte d'èxit; i l'altre, el fet de no saber vendre la idea amb prou habilitat emocional.

Anem per parts. En primer lloc, cal tenir en compte que amb una idea a seques no s'innova. Les idees, és cert, en són la base. Sense idees és impossible avançar. Però els empresaris i directius no volen idees esbojarrades o merament fantasioses. El que volen és resoldre problemes i millorar resultats. Per tant, qualsevol persona que fa una proposta creativa hauria de tenir en compte que tant important és la idea com el fet d'acompanyar-la amb dades, estadístiques i proves que l'apropin al màxim possible a resultats i a èxits. Els directius no volen idees, sinó que volen èxits. La majoria d'empreses innovadores (Whirlpool, 3M, Procter & Gamble, etc.) tenen un protocol que explica com s'ha de presentar una idea i de quina manera el seu autor l'ha de connectar amb paràmetres fàcilment comparables i mesurables. A més a més, aquestes empreses disposen de banques internes d'innovació, que s'apressen a finançar qualsevol idea prometedora, més enllà del concebut “no hi ha calés” de les empreses que no han engegat cap procés d'innovació seriós i responsable.

En segon lloc, l'autor d'una idea ha de tenir en compte que necessita embolicar-la amb dosis altes d'intel·ligència emocional o social. Cal vendre les idees i no imposar-les amb suficiència, que és el que fa molta gent. Els bons innovadors (Edison n'és un bon exemple), a més de tenir idees notables, també escolten els seus companys, accepten modificacions i canvis, són flexibles, no imposen les coses als altres, saben treballar en equip i un llarg etcètera. Es tracta d'aplicar les competències de la intel·ligència emocional tal com les va formular el seu creador, Daniel Goleman: una mica d'empatia, un pèl d'autocontrol, un polsim d'habilitats socials, etc. Massa sovint em trobo amb persones que no seran mai innovadores perquè no saben fer brillar les seves idees a través de dos mecanismes que són senzills i que acabem de revisar. El futur serà dels innovadors, és cert, però serà dels innovadors que siguin tranquils, bons escoltadors, amables, ferms però flexibles, bons venedors i bons companys.