0
Gran angular
Barcelona - 1 octubre 2011 2.00 h

contra xifrada

Brillar de nou

és la previsió de negoci del sector de la joieria per al 2011, el que representa una lleugera minva respecte del 2010, del 3-5%
- Barcelona

420 M€


Una de les missions que ha d'assumir el saló Espai Joia, que aquest cap de setmana aplega una seixantena de professionals de la joiera a les Reials Drassanes de Barcelona, és mostrar com un sector molt malmès per la crisi és capaç de reinventar-se.

Com afirma Francesc Fayos, el president del Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC), Espai Joia, una iniciativa cent per cent privada, respon “a la necessitat dels joiers de tenir un espai on comunicar-se i mostrar que la vitalitat empresarial encara hi és”. El certamen també vol enllaçar amb Barnajoia, la fira que se celebrava a la capital catalana amb el suport de les institucions públiques.

mala conjuntura.

Com vol recordar, és una fira que se celebra en uns moments en què “la joieria està subjecta a una crisi molt forta, amb una caiguda general del consum, ja que, cal recordar, el producte que oferim no és pas d'impuls”. El sector, que l'any passat va facturar 437 milions d'euros, un 13% menys que l'any anterior, va veure com un 80% dels establiments van registrar pèrdues.

Què ens trobem a Espai Joia? Doncs una certa adequació a les condicions d'una relativa austeritat que imposa el mercat. “Apreciarem com hi ha un moviment cap al consum de joieria mitjana, una tendència a substituir els materials preciosos per d'altres que no són tan nobles, o combinar-los. No és tant una qüestió de modes com un imperatiu de raons econòmiques.” No debades, en enquestes recents, 9 de cada 10 establiments manifesten que és tangible la tendència a comprar peces més econòmiques, de dimensions més reduïdes i en una quantitat menor.

Podem veure entre l'oferta dels diferents expositors que ara es treballa més la plata, en relació amb l'or, i que han cobrat un gran protagonisme materials que potser abans es bescantaven, com ara l'acer. Com diu Fayos, “en la joieria d'aquests moments hi ha molta imaginació i disseny perquè el preu final no estigui massa determinat pel cost de les matèries primeres.

Veiem joiers joves que s'adrecen molt al mercat de la moda, amb llenguatges àgils, de molt dinamisme”. Al capdavall, com afegeix Fayos, “no cal oblidar que quan nosaltres fem servir el concepte de luxe, ho fem en el sentit cultural de refinament”.

bon mercat.

Fayos creu que cal seguir tenint plena confiança en un mercat com el nostre, dels més consumidors d'Europa i que, per la tradició que arrossega des dels temps del modernisme, “sempre ha cercat més el valor afegit de la joieria, el disseny.
Tot i que la joieria catalana, avant l'apatia que mostra el mercat domèstic, s'ha lliurat a l'exportació com a via d'escapament, amb un creixement del 49% l'any 2010, que enguany es podria confirmar, Espai Joia, com vol remarcar Fayos, “està concebuda essencialment per reanimar el mercat interior”. No debades, hi ha senyals un xic inquietants: hi ha una forta caiguda de la despesa mitjana de la compra, de menys 40 punts percentuals, fins a situar-se en 103 euros. De fet, l'any passat només un terç dels consumidors catalans de joies van gastar més de cent euros en la visita a joieries o rellotgeries. La baixada de les vendes està molt influïda per les apujades rampants de l'or, que fins i tot ha suposat que un grup ja significatiu de joieries, fins a un 14%, reconegui que la compravenda d'or suposa al voltant d'un 20% dels ingressos. L'or no només s'ha beneficiat del fet que els bancs centrals hagin passat de ser venedors a compradors d'or, i que així hagi esdevingut moneda refugi, sinó del fet que la demanda de la joieria creix amb fermesa en mercats emergents com ara la Xina i l'Índia, que sumen ara mateix el 51% de la demanda mundial d'or per a joieria i inversió.

la reconversió.

A les Reials Drassanes, presentaran la seva oferta una seixantena de firmes, quan a Catalunya les estadístiques informen que durant els anys 2009 i 2010 es van perdre a Catalunya uns dos mil llocs de treball, cosa que es va traduir en el tancament d'un 30% dels establiments de joieria i rellotgeria i que un 25% reduís plantilla. Francesc Fayos vol deixar ben clar que “no és que la crisi estigui arrasant el sector, sinó que està accelerant un procés necessari de transformació, regeneració”. Com afegeix el president del Col·legi, “fa cinc anys, abans de la crisi, ja es veia clarament que, per pura reconversió sectorial, calia tancar un 50% de les joieries, per raons com ara la manca de modernització, la dificultat per efectuar un relleu generacional o l'excés d'oferta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a