Borsa de més valor afegit
El Cercle Català de Negocis exposa que el conjunt d'empreses cotitzades catalanes és més rendible que l'Ibex 35. Defensa que invertir en valors borsaris catalans pot contribuir a contrarestar el dèficit fiscal
El CCN creu que la riquesa que es crea ajuda al finançament de la Generalitat
L'equip d'estudis de Cercle Català de Negocis (CCN), associació empresarial que defensa la sobirania del país, ha treballat amb les dades que proporciona el BCN Indexcat, índex agregat de la Borsa de Barcelona de firmes amb seu a Catalunya, per mostrar que el pes específic de l'economia catalana el donen empreses de sectors productius i béns de consum amb més valor afegit. Des del CCN es considera que invertir en aquestes empreses ajuda a crear riquesa, cosa que en darrera instància, via fiscalitat, permet contrarestar el dèficit fiscal i mantenir els serveis públics.
El BCN Indexcat l'integren Abertis, Gas Natural Fenosa, Caixa Bank, Banc Sabadell, Grifols, FCC, Catalana Occident, Damm, Almirall, La Seda, Vueling, Fersa, Miquel y Costas & Miquel, Colonial i Fluidra. En conjunt, ofereixen una estructura en què predomina el sector productiu, un 48%, cosa que no passa en el selectiu espanyol, Íbex 35, en què aquesta contribució es redueix al 19%. Fonts del CCN posen l'accent en el fet que “en l'Indexcat hi té un paper més important la indústria innovadora, que exporta, amb firmes com ara Grifols o Fluidra, que van començar com a pimes per esdevenir amb el temps veritables líders sectorials reconeguts en els mercats internacionals.” En canvi, “bona part de les grans empreses de l'Íbex procedeixen d'antics monopolis, no van partir de zero”. Mentre que en l'Indexcat la rellevància d'antics monopolis energètics i de comunicacions només suposa el 16%, en el cas de l'Íbex 35 s'enfila fins al 46%.
plaça activa.
La bona progressió de la plaça financera barcelonina, amb el seu reflex de la bona marxa de l'economia catalana, va quedar ben demostrat en els anys de creixement anteriors a la crisi econòmica: del 2001 al 2007, l'Indexcat va assolir una revaloració del 167%, mentre que l'Íbex 35 es quedava en un 63%, i el Dow Jones de la borsa de Nova York, en un 24%.
En època més recent, els cinc primers mesos del 2001, en plena atonia econòmica i financera, el selectiu de referència de les cotitzades catalanes ha aconseguir revalorar-se un 18%, el doble que el Dow Jones i el triple que l'Íbex 35. Així doncs, en aquest inici del segle XXI, l'Indexcat ha mantingut un ritme de revaloració molt més fort que el dels altres indicadors: un 32%, contra el 17% del Dow Jones i el 15% de l'Íbex 35.
Des del CCN estan plenament convençuts de la necessitat que l'inversor tingui un bon coneixement d'un índex vinculat a empreses catalanes i, per tant, a la creació de riquesa al país. Com diuen des de l'equip d'estudis, “cal que l'inversor català pugui valorar que, si inverteix en empreses catalanes, està creant riquesa al país.
Ben segur que, si l'Indexcat fos més conegut arreu, la seva alta rendibilitat respecte a altres índexs contribuiria a l'expansió d'aquest conjunt d'empreses, les quals es podrien beneficiar d'ampliacions de capital o fins i tot empènyer sortides a borsa d'empreses catalanes”. Un moviment borsari que, és clar, s'explicaria per les millors possibilitats de negoci que poden oferir la indústria i els seus serveis de suport, l'essència de l'estructura econòmica del país. Interrogats sobre la catalanitat de les empreses que configuren l'Indexcat, des del CCN es respon que “el factor veritablement decisiu és des d'on es prenen les decisions”.
Dins d'aquesta perspectiva, hom afegeix que “el país guanya molt si les empreses catalanes creixen, ja que la riquesa que es crea ajuda al finançament de la Generalitat, amb la qual cosa es poden mantenir els serveis públic, que ara són objecte de retallades”.
En aquest sentit, el CCN manté la tesi que l'impuls de la inversió dels estalviadors en empreses catalanes cotitzades es tradueix en un creixement d'aquestes mateixes firmes, amb la conseqüència de creació de nous llocs de treball i el pagament d'impostos que “permeten finançar serveis públics i millorar el nivell de vida dels catalans”. Aclareixen els autors d'aquest estudi que no s'està apel·lant només al patriotisme de l'inversor eventual: “No és només això, és que és evident que aquest índex ha evolucionat molt millor que els seus comparables al llarg del temps.”
El Cercle Català de Negocis considera “una tragèdia que l'estalvi dels catalans hagi d'anar a pal·liar el dèficit fiscal, amb la compra de bons de la Generalitat”.
En el capítol de conclusions de l'estudi, hom adverteix que amb la inversió en bons de la Generalitat “perpetuem el dèficit fiscal al qual està sotmesa Catalunya, atès que ha de pagar uns interessos estratosfèrics que creixen any rere any i alhora augmenta el seu nivell d'endeutament, que vol dir reduir la solvència”.
El CCN conclou l'estudi raonant que, “amb un estat propi, i sense dèficit fiscal, la Generalitat no hauria d'emetre bons i la inversió en empreses catalanes seria més atractiva”.