L'altre dia vaig donar una conferència a l'IT World Edu, un espai de reflexió sobre educació i noves tecnologies que s'ha anat consolidant durant els darrers temps. Em van demanar de pensar en els eixos que podrien ajudar el sector educatiu a innovar, empès per les noves tecnologies didàctiques. Una tasca difícil, perquè jo treballo en educació per a adults i no és senzill pensar en com revolucionar una mica l'educació dels nens... Però pensant-hi amb calma i consultant fonts acreditades se'm van ocórrer algunes idees generals que potser podran ajudar una miqueta els professionals de l'educació a casa nostra...

Crec que és important que ensenyem als nens a mirar molt més en el seu món interior. Fer servir la intuïció, saber meditar i buidar la ment, saber llegir el que ens passa per dins són habilitats que hom necessita quan és adult. Buda ja ho deia: “Mira al teu interior”...

Cal mantenir les habilitats imaginatives i creatives típiques dels nens. No insistir tant en respostes correctes i incorrectes, almenys fins molt més tard. Un dibuix, per exemple, no hauria de ser titllat de correcte o no amb tanta lleugeresa... Hem de cultivar l'esperit provocatiu natural dels infants i deixar que pervisqui durant tota la vida.

Les tecnologies poden ajudar a fer de l'educació un fenomen més global. L'escola pot aprendre molt d'altres sectors (del que fan les empreses més innovadores, per exemple) i del que es fa a d'altres sistemes educatius del món. Una educació oberta de veritat podria ajudar a incorporar les millors pràctiques educatives del planeta a qualsevol escola.

És fonamental construir un sistema educatiu que doni, en general, menys importància a tot el que és només racional i que ajudi a desenvolupar i consolidar habilitats emocionals, socials i relacionals. El futur de la humanitat passarà per convertir-nos en persones més capaces de negociar, resoldre conflictes, ser més empàtics i entendre millor les diferències. Tot això no funcionarà si no sabem fer que l'escola sigui un entorn de passió, on els nens realment siguin feliços aprenent i descobrint coses a través del joc i la innovació constant.

L'educació hauria d'ensenyar molt més a treballar en equip. L'autèntica creativitat no és tant la dels individus sinó la dels equips ben entrenats i conscienciats. Crec que, en general, sobra molta competitivitat i falta ensenyar a cooperar i a col·laborar molt més.

Segurament implementar canvis d'aquest relleu no serà possible sense una revisió a fons del sistema educatiu. I aquí cal deixar-se d'excuses de mal pagador i cal fer, d'una vegada per totes, una feina transversal entre tots els partits polítics i totes les institucions implicades en l'educació.

Algunes claus en què ja s'està treballant a hores d'ara: més poder per als centres educatius, més descentralització de l'educació respecte als poders polítics, relectura innovadora de conceptes com intel·ligència, aprenentatge, creativitat... Menys pensar a competir i emprendre i més a ser feliços, jugar, provar coses i cooperar, que els emprenedors de soca-rel ja acabaran sent-ho, si volen...