Cap al Gòtic lloretenc
La petició dels botiguers del centre de Barcelona per poder obrir els festius i aprofitar més el turisme qüestiona el model comercial català, que el govern vol flexibilitzar negociant amb un sector majoritàriament contrari
L'Ajuntament i els comerciants de Figueres han demanat a la Generalitat que la ciutat sigui declarada turística per permetre a les botigues del centre obrir els diumenges i festius i aprofitar les visites de turistes al Museu Dalí. Un consens que no hi ha a Barcelona, on l'eix comercial Barna Centre reclama llibertat d'horaris per a aquesta zona que agrupa les botigues del barri Gòtic. El seu president, Javier Cottet, argumenta que s'ha d'aprofitar l'atracció turística de la ciutat -on aquesta activitat genera el 15% del PIB- i advoca per fer un estudi amb profunditat que, a parer seu, demostraria que els comerços del centre guanyarien diners treballant en festius. El Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona s'oposa rotundament a la proposta; en aquest sentit, el seu president, Gaietà Farràs, diu que “Barcelona no és Salou ni Lloret” i considera que mesures com ara aquesta només beneficien les grans cadenes i que, pel fet d'obrir més hores, la gent no gasta més.
En la mateixa línia es pronuncia la Confederació del Comerç de Catalunya, que és tan contrària a la liberalització que diu que vuit festius que es pugui obrir a l'any ja són massa. El seu secretari general, Miguel Ángel Fraile, explica que Barcelona no viu bàsicament del turisme, i defensa que permetre a algunes zones obrir suposa “canviar el model de ciutat”. La idea que obrir-se més al turisme posa en perill el model de ciutat la comparteix Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç, segons el qual “l'intent d'obrir els festius només entorpiria el procés festiu i lúdic d'una ciutat com Barcelona, que també té dret a recobrar una imatge, sense descàrregues, sense trànsit, sense soroll”.
L'enquesta de l'activitat del sector comercial de la ciutat de Barcelona del 2010 revela les poques ganes d'obrir més temps: un 71,5% són contraris a treballar els diumenges, un 14,7% es mostren indiferents i un 13,6% hi estan d'acord -sobretot els responsables de titularitat no espanyola (51,6%), de l'alimentació, i d'oci i cultura. Per districtes, la major proporció de comerciants favorables a la liberalització es dóna a Ciutat Vella i les majors resistències, a Nou Barris i Horta-Guinardó. Tenen clar que obrir en festius no és negoci, ja que només un 28,9% deien que obririen el proper diumenge autoritzat, una actitud que no es redueix a Barcelona: al centre de Girona, per exemple, només un 30% dels comerços van obrir el 3 de juliol, tot i que acabava de començar la temporada de rebaixes.
Deixar obrir només a una part de la ciutat requeriria canvis legislatius, ja que es preveu que un municipi pugui demanar ser declarat municipi turístic per tenir el permís per obrir en festius, però no un determinat eix comercial. Uns canvis que va insinuar el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, al febrer, quan va dir que l'actual model comercial català “atén bé les necessitats dels ciutadans, però grinyola en alguns aspectes”, per la qual cosa caldrà “negociar” algunes “excepcionalitats” i “introduir-hi alguns elements de flexibilitat”. I durant la campanya electoral, l'alcalde de Barcelona sortint, Jordi Hereu, es va pronunciar a favor de liberalitzar l'horari comercial en algunes zones, especialment en els moments amb més afluència de turistes. L'alcalde actual, Xavier Trias, es va oposar en el ple del 28 d'octubre a liberalitzar els horaris comercials, però va obrir la porta a mesures “molt puntuals” que puguin plantejar la Fundació Barcelona Comerç -que agrupa els 16 eixos comercials de la ciutat- o el Consell de Gremis.
El consens no hi és, però hi ha certa sensació que és cosa de temps que hi hagi canvis. “Sóc conscient que tard o d'hora el comerç català haurà de reflexionar sobre temes que ara són tabú, i prendre decisions que potser no tindran res a veure amb el temps actual”, diu Goñi.
Més de 80 excepcions per municipi turístic
En general, l'horari d'obertura al públic a Catalunya és de 72 hores setmanals, de dilluns a dissabte, amb l'obligació de tancar els diumenges i festius no específicament autoritzats, que són vuit a l'any. Entre les excepcions especials hi ha els comerços situats en municipis considerats turístics a efectes d'horaris comercials (actualment, més de 80).
Tampoc tenen cap limitació els establiments que estan situats en locals o recintes d'afluència turística, com ara museus, monuments i centres recreatius turístics, i que hi estiguin directament vinculats.
Demanant el que no es vol per a La Roca Village
Cottet és director general de Cottet Òptics, que forma part de l'associació Comertia, que agrupa 56 empreses catalanes de retail. Jordi Tarragona, el seu president, deia al març en una entrevista a L'Econòmic que amb la liberalització d'horaris “es crearia un model de ciutat i de societat que no és el que volem per als nostres fills”. Barna Centre forma part de la Fundació Barcelona Comerç, que es va oposar a la sol·licitud -denegada per la Generalitat- de l'Ajuntament de la Roca del Vallès de ser declarat municipi turístic perquè pogués obrir en festius l'outlet La Roca Village.
Domini dels autònoms i les microempreses
L'1 de gener del 2011 hi havia 78.938 empreses amb establiment detallista a Catalunya, un 3,4% menys de les que hi havia el 2008, quan va començar la crisi. Gairebé la meitat d'aquestes empreses (49,6%) són sense assalariats; un 48,2%, microempreses (entre dos i nou assalariats); un 1,9%, petites empreses (entre 10 i 49 assalariats); un 0,2%, mitjanes empreses (entre 50 i 199), i un 0,1%, grans empreses (més de 200).
Segons l'EPA, en el tercer trimestre treballaven en el comerç al detall català 318.000 persones, de les quals un 71,5% són assalariades i el 28,5% restant, autònoms.
Madrid capital té llibertat total en set zones
El govern de la comunitat de Madrid vol tenir enllestida, abans que acabi l'any, l'ampliació de la llibertat d'horaris, de manera que puguin obrir sempre els comerços de fins a 750 metres quadrats, així com els concessionaris de cotxes i les grans superfícies dedicades a la venda de mobles, el bricolatge, les joguines i la decoració. Ara ja tenen llibertat d'horaris els establiments de fins a 300 metres quadrats i tots els de les zones d'especial afluència turística (7 a la capital i 78 en altres municipis). La resta dels comerços poden obrir durant 22 festius a l'any.