Davant la persistència de la crisi i les escasses expectatives de millora del mercat laboral en els pròxims mesos, molts immigrats estan optant per la tornada. A Barcelona, l'any passat uns 10.300 estrangers van fer les maletes i es van donar de baixa del padró. A Catalunya, el retorn, que es va detectar el 2009 però s'ha anat compensant amb l'entrada de nous efectius, tindrà enguany un saldo negatiu per primera vegada des de fa dècades.

L'INE (Instituto Nacional de Estadística) estima que a Catalunya la relació entre fluxos d'entrada i sortida amb l'exterior significarà enguany una pèrdua de més de 82.000 persones, quan el 2010 se n'havien guanyat prop de 9.800. La diferència és substancial, però l'INE no es queda aquí i preveu que, si persisteixen les actuals condicions econòmiques, en una dècada l'escapada podria ser antològica: de 630.000 persones. Cal recordar que el boom de la immigració va portar a Catalunya al voltant d'un milió de persones en una dècada.

Cert que hi ha catalans que marxen fora a la recerca d'oportunitats laborals millors, però la immensa majoria són estrangers que fan les maletes, sobretot els més joves. I és que l'atur està fent estralls en aquest col·lectiu. Segons l'enquesta de població activa corresponent al tercer trimestre del 2011, dels 3,8 milions de persones en edat de treballar que hi ha a Catalunya, 698.200 són estrangeres (un 18%) i 251.400 estan aturades. La taxa d'atur estrangera és del 36%.

El cas és que, atesa la baixa natalitat, si l'estampida dels immigrants es confirmés, la població total de Catalunya retrocediria de més de mig milió d'habitants en una dècada, també segons l'INE.

Ara bé, no sembla probable que aquest escenari tan dràstic s'acabi fent realitat. La majoria dels estudiosos de les dinàmiques poblacionals consultats s'inclinen per una reducció més moderada en el nombre d'estrangers. Sustenten aquest pronòstic en l'evidència que la major part de la immigració ha vingut per quedar-s'hi. És el que sol passar. “Costa molt fer les maletes una vegada, i dues és encara més complicat”, comenta Xavier Bosch, secretari general per a la immigració de la Generalitat. Per la seva banda, Andreu Domingo, vicepresident del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), pensa que el passat sol ser el millor aliat a l'hora de fer pronòstics i recorda que l'únic període amb saldo negatiu en la història de Catalunya va ser el que va de l'any 1980, quan va tocar fons la crisi de finals dels setanta, al 1985, i en total van marxar unes 90.000 persones; per això limita a un quinquenni aquest fenomen.

Si fos així, l'impacte no seria tan notable com el que preveu l'INE. Però és clar que el factor determinant serà l'evolució econòmica. Així ho veu Mireia Ferré, demògrafa de l'Idescat. L'Institut d'Estadística de Catalunya acaba de fer públiques les projeccions de població activa 2021-2041, que també auguren possibles evolucions del que està passant a partir de tres escenaris diferents, i la variable principal és el comportament de la immigració. “Pensem que el descens de la immigració es produirà a curt termini i que després tornarà a pujar, però ens resulta difícil saber quan ni amb quina intensitat”, assegura Ferré. El que tenen clar és que el saldo de la immigració, en la mitjana anual dels anys d'estudi, serà positiva, sigui de 21.000 persones any, en l'escenari més baix, de 40.000 en l'intermedi i de 60.000 persones en el més alt. I aquest convenciment es basa en el fet que els joves que s'estan incorporant al mercat de treball, que pertanyen a les anomenades generacions buides perquè són fruit d'una progressiva disminució de la natalitat, són cada cop menys i insuficients per suplir els que es van jubilant.

El 1975 van néixer uns 112.000 nens a Catalunya, va ser la quota més alta de l'anomenat baby boom. Ara tenen 36 anys i estan en plenitud laboral. Tan sols dues dècades després, l'any 1995, Catalunya va registrar el nombre més baix de naixements: prop de 54.000 infants en un any. Ara tenen 16 anys. La generació menys abundosa de Catalunya s'està formant per aterrar en el mercat laboral o, en alguns casos, ja ha començat a trucar a la porta de les empreses en una conjuntura poc favorable. Si es vol, la lectura positiva és que com menys incorporacions hi hagi a la població ocupada menor pressió hi haurà per als indicadors de desocupació, en un moment que estan disparats, però aquesta interpretació canviarà radicalment quan la situació variï de signe.

L'estudi de l'Idescat assenyala que “el creixement de la força de treball serà molt més baix que la dècada passada o fins i tot podria arribar a decréixer. La incertesa de com evolucionarà el mercat de treball dibuixa una forquilla que va des d'un creixement net de 192.000 actius (fins l'any 2021), en cas que es redreci la situació econòmica, fins a un decreixement net de 83.000 actius si es manté la situació actual d'estancament de l'activitat econòmica”. En qualsevol cas, sembla raonable pensar que qualsevol escenari d'estabilitat o de creixement necessitarà aportacions de l'exterior. Cal pensar que en la primera dècada del segle la força de treball de Catalunya va créixer de 800.000 efectius i que la meitat dels nous llocs de treball van ser ocupats per immigrats.

El catedràtic d'economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, no té cap dubte que amb la recuperació es farà palès “el forat demogràfic” que s'arrossega com a conseqüència de la baixa natalitat i ja vaticina un nou “xoc immigratori” a mitja dècada.

Als demògrafs aquest tipus d'afirmacions els provoca un cert calfred. El fet que s'agafin les piràmides de població per provocar un estat d'alerta o preocupació ho troben injustificat i gratuït. “Portem un segle pendents catàstrofes que no es compleixen”, explica Julio Pérez, demògraf del CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques).

En un article publicat al número de setembre del 2010 de la revista Quadern d'Acció Social i Ciutadana, l'investigador del CED Amand Blanes rescata una projecció feta a principis dels noranta que pronosticava un rebrot demogràfic per al 2010 com a conseqüència principalment de la recuperació de la fecunditat. Finalment el creixement ha vingut, però, motivat per un boom migratori d'unes dimensions impossibles de preveure. “Les projeccions parteixen d'una mentida perquè sempre adverteixen que són vàlides ‹si res no canvia›”, explica Andreu Domingo.

Per al vicepresident del CED, al contrari del que se sol donar com a inqüestionable, la demografia no és el factor més determinant i, en aquest sentit, refusa que el boom que hem viscut en la primera sigui pel descens de la població autòctona, ja que s'ha produït quan les generacions més ben assortides de la història estaven en el mercat laboral. Per a Domingo, l'arribada d'immigrants es produeix quan els babyboomers, que conformen la generació de nois i noies més preparada de la història, troben feina qualificada i s'emancipen. És aleshores que el país necessita treballadors per a llocs de baixa qualificació i per a tasques domèstiques que no cobreixen els locals. Després, la mateixa arribada d'estrangers alimenta la maquinària. Josep Oliver estima que aproximadament la meitat del creixement de l'economia catalana durant els anys de bonança era fruit de l'impacte del boom migratori.

Així doncs, tot i que Andreu Domingo no nega que l'efecte de les generacions buides es deixarà sentir, pensa que per saber quines seran les necessitats de noves onades migratòries, més que mirar les projeccions, el més productiu i més encertat és estudiar les dinàmiques de la gent que avui forma part del país i, més concretament, dels immigrats que apostaran per quedar-s'hi i dels seus fills.