Rebre un tipus de quimioteràpia menys agressiva en lloc de la que es diagnostica a tothom, o prendre cinc fàrmacs per problemes de cor i no quinze perquè s'adequa més a les característiques dels teus gens, per exemplificar-ho d'una manera simple, no només és un benefici per al malalt, sinó també per al tocat sistema de salut. Ser més eficient i eficaç és possible gràcies a la medicina personalitzada, considerada la medicina del segle XXI. Des que l'any 2003 es van publicar els avenços de la descodificació del genoma humà, la medicina personalitzada és un camí sense retorn. Els avenços en genètica i genòmica ajuden a preveure la predisposició d'una persona a contreure una malaltia o la seva reacció a determinats medicaments.

El tema és que amb aquestes tècniques es poden desenvolupar noves formes de diagnòstic i tractament farmacològic ajustades a les necessitats de cada pacient. Un estudi dels EUA calcula que a l'any hi ha 2 milions de reaccions adverses als medicaments, considerades greus, que costen al sistema sanitari 136.000 milions de dòlars l'any. Amb una medicina que tingués en compte els gens de cada malalt, aquesta xifra es podria estalviar.

Tot i que no està quantificat econòmicament, a l'Estat espanyol es considera que entre un 8% i un 10% dels ingressos a urgències són deguts a reaccions als medicaments per qüestions genètiques, un nombre gens menyspreable. I seguint en les xifres, Jordi Rodon, metge del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (un dels centres que més han avançat en investigació d'oncologia personalitzada), explica que si es fa un diagnòstic molecular abans de fer el tractament oncològic l'estalvi pot arribar al 67%.

Però malgrat els beneficis de la posada en marxa d'aquests nous sistemes, el camí s'espera llarg. “La complexitat de la genòmica per una banda i la distància que existeix encara entre recerca –bàsica i clínica–, les empreses i l'administració sanitària, impedeixen que els ciutadans es puguin beneficiar de la medicina personalitzada encara”, explicava Luis Serrano, director del centre de Regulació Genòmica (CRG), a la taula rodona organitzada per Biocat sota el títol Com impulsar la medicina personalitzada a Catalunya.

Serrano augurava que hi haurà un boom de ciutadans que voldran seqüenciar els seus gens i els tindran guardats a l'Iphone, però encara no existeixen ni les aplicacions ni la recerca bàsica per tractar aquesta valuosa informació d'una manera completa.

El gran repte és, doncs, com explicava Joan Salgado, director de projectes de la firma Gendiag, ser capaços de desenvolupar les aplicacions. “I Catalunya té molt a dir en aquest camp”, deia.