Opinió

EDITORIAL

A remolc de l'Eurovegas

En els temps que corren, fa cosa ser massa primmirat, i potser per això les més diverses instàncies públiques i privades s'esforcen a creure's els arguments que esgrimeixen a favor del complex Eurovegas. Recalquen que Catalunya és un país turístic i que aquest projecte el diversificaria, i destaquen que el joc només representaria un 30% dels ingressos i que la resta vindria del comerç i l'hostaleria lligats a la celebració de congressos que atraurien milers de persones amb alt nivell adquisitiu d'arreu d'Europa. Però aquesta visió tan positiva ara en temps de crisi contrasta amb la indiferència amb què es va rebre la proposta en temps de bonança.

Veient que Madrid té avantatge, alguns es deuen estar penedint de no haver fet la gara-gara des del principi a Sheldon Adelson i d'ignorar-lo perquè el que proposava anava en contra d'un model urbanístic consensuat: un nombre molt limitat de casinos i restricció de construcció de grans àrees comercials per protegir el petit comerç urbà. Tot això es deixa de banda davant la il·lusió que es podrien crear 200.000 llocs de treball (el conseller d'Economia ja rebaixa la xifra fins a 15.000) i que Barcelona es convertiria en un gran centre de convencions, però s'oblida que ja ho és ara sense que hi hagi la necessitat de concentrar-ho en un parc temàtic.

Si realment es creu que un complex d'aquest tipus és un revulsiu econòmic que no destrossa un model de país, la pregunta que queda en l'aire és per què no s'hi ha pensat fins que no ha vingut una empresa nord-americana. De promotors, aquí no en falten, i d'impulsar o canviar plans urbanístics en saben un niu la Generalitat i tots els ajuntaments.

El futur del sector financer català

Si l'any 2008, quan va començar la crisi, algú hagués dit que el sector de les caixes catalanes quedaria reduït a una gran entitat, ben segur que pocs s'ho haurien imaginat. Fins i tot dos anys enrere semblava impensable observar aquesta transformació del sector financer. La realitat, però, és que durant l'episodi de crisi s'han diluït gairebé una desena de caixes de Catalunya. Ara queda l'entitat presidida per Isidre Fainé, Caixa Bank, i d'aquí a pocs dies se subhastarà el banc de Catalunya Caixa. Un panorama molt diferent, doncs, per als catalans que estaven acostumats a un model de proximitat basat en una àmplia oferta territorial i catalana. I després queda Banc Sabadell -expert en integració d'altres entitats-, que també s'ha mostrat favorable a fer una oferta per Catalunya Caixa, l'entitat fruit de les fusions de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manlleu.

Fins fa poc, Santander, Kutxa Bank i BBVA eren les principals núvies de la segona caixa catalana en dipòsits. Però els últims dies ha sortit un altre pretendent després que l'entitat presidida per Josep Oliu hagi manifestat que presentarà també una proposta. El procés serà complex, però el país necessita tenir un altre gran grup genuïnament català de més de 240.000 milions d'euros. Si abans de l'estiu Banc Sabadell i el banc de Catalunya Caixa comencessin la integració no només seria una bona notícia per als milers d'usuaris que tenen els seus estalvis en la caixa que presideix Adolf Todó, sinó que Catalunya tindria dues entitats de molt pes en l'àmbit de tot l'Estat. La Generalitat, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i altres entitats de la societat civil donen suport a “l'operació de país”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.