Opinió

Les infraestructures a la demarcació de Girona

La unió ferroviària de Girona amb les comarques centrals catalanes està temporalment abandonada pel nostre govern però és una qüestió que cal no obviar ni oblidar

De fet, quan parlem d'infraestructures sovint pensem només en les carreteres i, a les comarques gironines, dissortadament en l'N-II. En canvi el concepte abraça força més temes. Ho podem mirar tant des de la perspectiva actual (prevalença del transport per carretera) com amb una perspectiva de futur.

És ben evident que els governs han apostat pel transport de persones i mercaderies per carretera i en transport privat. Això té un recorregut temporal força escàs, especialment el transport de mitjana i llarga distància.

L'ampliació de l'AP7 al sud dels Pirineus i de l'A7 al nord deixa ben clara aquesta intenció, junt amb les noves entrades/sortides i els 4 carrils de la travessa urbana de Girona. Però el lamentable estat de l'N-II i la manca de variants a centres urbans importants, com ara Olot, suposen un estrangulament, un perill i una manca de competitivitat territorial. El fort impacte territorial que suposa el turisme estiuenc porta a sobredimensionar la xarxa de proximitat a les comarques costaneres.

S'han fet obres importants de desdoblament en l'eix Vic-Puigcerdà, però insuficients. El nou túnel de Tosses i la millora de la carretera a partir de Ripoll són necessitats sempre anunciades però mai no consumades. Si bé la seva taxa de retorn social és menor que la de l'eix Hostalric-la Jonquera, res no impedeix considerar l'eix Osona-Cerdanya com una eina de millora competitiva territorial.

Contràriament, tenim una infraestructura aeroportuària sobredimensionada, amb un pla director per a la segona pista, que no sembla que la puguem saturar en els pròxims anys. I més tenint en compte que molt passatge té com a vertadera destinació l'àrea de Barcelona. En aquest cas estem ben dotats. I sobredotats, si considerem l'ús del PIF!

Des de l'òptica ferroviària portem un retard extraordinari, tant en la línia de la costa com en la del Ripollès. El fet que encara el 2012 no estigui enllestida una xarxa d'ample de via europeu ens fa restar punts en el mapa europeu de connectivitat. Em refereixo no tant al TGV com a la línia convencional. Avui encara la ministra de Foment parla de començar a tractar pressupostàriament del tema a partir del 2013. I tots sabem el poc grau de compliment real d'aquests pressupostos pel nostre territori.

Crec fermament que l'aportació ferroviària a la competitivitat gironina provindrà de la mitjana distància i de rodalies, en un senti ampli. No del TGV. Rodalies que hauria d'anar des de Sant Celoni fins a Figueres. I una mitjana distància transfronterera que ens permetés unir-nos tant amb Perpinyà com amb Barcelona, en freqüències i en temps de recorregut. Això permetria a les comarques gironines explotar la seva renda de situació com a nexe d'unió de la Península amb la resta del continent i esdevenir centre ordenador de l'espai transfronterer dels Pirineus Orientals.

La unió ferroviària de Girona amb les comarques centrals catalanes està temporalment abandonada pel nostre govern, però opino que és una qüestió que cal no obviar ni oblidar. És evident que la prova real de la C-25, l'eix transversal, ha palesat fortament la necessitat d'un corredor que uneixi el continent europeu amb la resta de la Península i Àfrica. Feta la prova per carretera, amb l'ampliació actual, es tracta de traslladar-ho al mapa ferroviari. Quan?

Des del punt de vista dels ports, crec que esportivament hi ha un bon equipament. Des del punt de vista de mercaderies i de creuers, tan sols destaca Palamós, que podria créixer en els dos sentits. De moment no se n'albira l'ampliació. I quant a la pesca, hi la infraestructura necessària tenint en compte que és una activitat a la baixa.

Hi ha parts del territori amb bretxa digital i el mallat elèctric encara no està dins dels estàndards europeus. Aquí també topem amb el model productiu gironí, que té una forta estacionalitat a l'estiu i es concentra territorialment a la costa. És un model econòmic que ens porta al sobredimensionament i, per tant, a l'encariment de costos econòmics i ambientals en detriment de la nostra competitivitat. La nostra dependència energètica, junt amb el fet de ser un territori de pas, ens porta a un elevat grau de saturació de línies de transport elèctric. I el projecte d'ampliació del gasoducte sembla que s'ha aturat.

Proposo que hi hagi un consens dels agents públics i privats que estableixi, d'una vegada per totes, el mapa desitjable de les infraestructures gironines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.