L'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) havia rebut 2.562 sol·licituds de patents fins al 15 d'octubre passat, quasi mil menys que en el conjunt del 2011. Si es tenen en compte les xifres fins al setembre, la caiguda se situa en el 7,5%, una xifra significativa si es té en compte que en els últims anys de crisi l'activitat havia aguantat amb descensos molt petits, del 3,9% l'any passat, i de l'1,2%, el 2010.

“Les empreses s'han trobat que després d'anys aguantant la crisi, ara han de fer una reducció de despeses també en la seva activitat de recerca”, destaca Josep Mumbrú, el responsable del departament de patents del despatx de patents i marques Oficina Ponti. El desgast es nota perquè, com destaca el soci de J. Isern Patents i Marques, Jorge Isern, “ara hi ha la sensació que s'està tocant fons, i a més, ja no s'arrosseguen els projectes iniciats en els últims anys del boom econòmic”.

Per això, les dades del 2008 van ser de rècord, 3.783 sol·licituds de patents espanyoles inscrites a l'OEPM que recollien projectes de recerca començats un o dos anys abans, quan la crisi ni tan sols s'olorava. Des de llavors, l'evolució ha estat negativa i enguany les previsions de J. Isern Patentes i Marques indiquen un descens del nombre de patents fins al 13% a Catalunya.

En aquesta caiguda hi tindrà molt a dir la minva de l'activitat d'universitats i centres de recerca públics, que avui per avui són un dels principals actors en l'activitat de recerca. “Hi ha hagut un descens molt considerable en els seus pressupostos i això s'ha traslladat en general a una menor activitat inventiva”, diu Mumbrú. I això, a pesar que patentar, és a dir, monetitzar els resultats de la recerca, no deixa de ser una via alternativa de finançament per a les universitats públiques.

El descens s'ha produït fins i tot a pesar que universitats i centres de recerca estan exempts de pagar les taxes de registre a l'OEPM amb la qual cosa poden estalviar prop d'una tercera part dels costos associats al procés de registre.

Per la seva banda les empreses, com explica Isern, “també noten la manca de recursos i de finançament per portar a terme els seus projectes de recerca, i ara no s'estan desenvolupant productes nous”. La situació és especialment delicada entre les pimes, amb menys capacitat per disposar de recursos i amb menys cultura de patentar. “Per moltes empreses, sol·licitar una patent es veu més com un cost que no pas com a una inversió”, destaquen tant Isern com Mumbrú.

El problema és que aquest descens en el nombre de sol·licituds de patents espanyoles d'enguany augura una caiguda en el registre de patents internacionals -tant el model europeu o el PCT d'àmbit mundial-, ja que normalment les empreses les demanen un any després d'haver registrat la patent espanyola. “Aquest any encara hem tingut augments, fins i tot del 14% al setembre, però l'any que ve les xifres recolliran la menor activitat del 2012”, destaca Mumbrú.

I això resulta bastant incompatible amb la necessària internacionalització de la pime catalana amb vista a superar la crisi. El que espanta moltes empreses, diu el responsable d'Oficina Ponti, són els diners que cal invertir-hi. I és que un registre de PCT o de patent europea fàcilment pot pujar als 70.000 euros, una quantitat que fa tirar enrere moltes petites empreses i emprenedors. “Intentem explicar que cal protegir-se abans d'anar a vendre a fora però no és fàcil perquè aquí la cultura de patentar és escassa”, diu Mumbrú.

Segons les dades de l'OEPM, Catalunya va concentrar el 18,2% del total de patents sol·licitades a l'Estat entre el 2009 i el 2011, només al darrere de Madrid, on es van començar el 22,3% dels tràmits, i molt per sobre d'Andalusia, que amb un 13,2% se situa en la tercera posició del rànquing. En canvi, Catalunya perd posicions si s'analitza el percentatge de patents en relació amb la seva població, que és el que es coneix com a capacitat inventiva. Aleshores el Principat queda molt al darrere de territoris com Navarra, el País Basc i fins i tot Aragó (vegeu el gràfic).