La crisi ha fet més evident quines són les empreses que creuen en les persones. En aquestes, les polítiques de recursos humans han sortit més reforçades i la figura del director de recursos humans ha agafat més poder, encara que hagin reduït pressupost. Així ho considera Anna Fornés, directora de la fundació Factor Humà, una organització que treballa des de fa 15 anys en el desenvolupament de les persones a dintre de les organitzacions empresarials. En canvi, les que no creuen en les seves plantilles han relegat el director de recursos humans a una figura dedicada purament a les relacions laborals, que ha acabat portant els processos de reestructuració de plantilles a posicions molt complexes.

El cert és que d'expedients de regulació d'ocupació o retallades de personal no se n'ha escapat cap empresa en el que va de crisi, la diferència, però, és com es gestiona tot el procés i com es prepara la tornada a la realitat el dia després que una empreses hagi aprovat un ERO o reduït la seva plantilla. Manuel Salcedo, director de recursos humans de l'hospital Sant Joan de Déu, explica que el pitjor moment que recorda va ser quan van anunciar una retallada de més d'11 milions anuals de la facturació de l'hospital, una bona part de la qual va significar baixades de sou de gairebé el 10% per cada any sense expectatives de recuperació. “Això va significar impactar de ple en la vida de les famílies i els professionals que treballen amb nosaltres, i que han de cuidar i tenir cura dels nostres nens i nenes. Per això vam intentar fer-ho de la forma més participativa possible, amb transparència, coherència i equitat”, explica Salcedo.

El cert és que com gestionar la reestructuració de la plantilla era una tasca que els departaments de recursos humans havien mig oblidat durant la que s'ha anomenat la dècada prodigiosa.

Anna Fornés veu la part positiva de tot aquest aprimament en el fet que hi ha una major recerca per l'eficiència en cada lloc de treball. “Com a treballador es comença a tenir clar que no hi ha feina per a tothom i les exigències de millora són cada cop més presents”, diu Fornés, i Salcedo afegeix: “Ara cal fer un esforç en polítiques de motivació. Les organitzacions han de seguir treballant a mantenir o augmentar la motivació, però no des de la por, sinó des de la transparència, la confiança i el lideratge alineat amb el compromís.”

Així que, en un context com l'actual, la funció del director de recursos humans pren un paper essencial. “Necessitem que les persones que treballin siguin el més rendibles possible”, diu Fornés. Però la responsabilitat del director de recursos humans és més que mai la de gestionar bé les persones, explicar què és el que s'espera d'elles i fer-les pujar al carro de la implicació i el desenvolupament del potencial. Els experts recomanen que no és, doncs, moment per centrar-se només en termes de relacions laborals, sinó en termes de desenvolupament de la persona.

Justament en moments tan complexos com els actuals, s'evidencia que les empreses que compten amb les persones, per molt que hagin de baixar els seus pressupostos de formació i desenvolupament, el que no es plantegen és deixar-ho de fer. I aquí és quan sorgeixen idees més imaginatives, com apostar pels formadors interns en lloc d'optar per consultors externs. Acudir a eines de les noves tecnologies que abarateixin els costos.

La directora de recursos humans de la companyia UPCNET, Montse Pichot, explica que per a una firma com la seva, dedicada a la innovació i les solucions TIC, deixar de fer formació suposaria hipotecar el futur com a organització. “Hem fet un procés de reflexió per identificar quines qüestions eren més accessòries i la seva supressió ha estat ben rebuda. Quan les decisions es fan amb coherència s'entenen molt bé”, diu Pichot, qui assegura que la comunicació pren ara més que mai un paper determinant a les empreses.

Així mateix, optar per deixar de banda altres polítiques, com les de conciliació, és segons Anna Fornés una greu errada. Està estudiat que un cop es té un salari acord al lloc que s'ocupa, hi ha molts altres elements més determinants per garantir l'implicació en les companyies. “No compensa el que s'estalvia en diners”, diu Fornés.

Fent repàs a les diferents etapes, tots els consultats reconeixen que en els temps de bonança sovint els pressupostos no van ser tan ajustats com ho serien avui. Ara bé, ara que és temps d'austeritat és important que la retallada arribi a tothom.