Els anys vint i trenta, alguns joves estudiosos europeus van descobrir l'economia–i la cultura de les terres catalanes. L'impacte que van rebre en aquesta descoberta devia ésser gran, car, en molts casos, els va dur a escriure llibres i articles llargs sobre Catalunya. Llibres escrits, és clar, en la seva llengua, i publicats al seu país. Alguns d'aquests texts són prou coneguts. Només cal pensar en La Catalogne dans l'Espagne moderne (París, 1962), la gran obra de Pierre Vilar, el geògraf-i historiador francès-occità, que du un subtítol perfectament actual: Recherches sur les fondaments économiques des estructures nationales.

També en francès, i també traduït, i editat, al/en català, es publicà: Les paysages catalans (París, 1929), de Marcel Chevalier, que serà, també, l'autor de Les Vallées d'Andorre (París, 1933). La descoberta dels paisatges ha continuat: vegeu el llibre de Barbara Borngässer sobre Catalunya editat en cinc llengües per Köneman.

D'altres, però, són, fins ara, molt menys coneguts. Per exemple, Katalonien gegen Kastilien (Viena, 1936), d'Anton Sieberer, que Jaume Vicens Vives consideraria el millor estudi existent sobre el catalanisme. El llibre de Sieberer es va publicar dues vegades el mateix any a Viena-Leipzig, en francès a Lausana el 1937, i en castellà a Mèxic-traduït per Jordi Arquer el 1943. El seu interès és molt gran, car descobreix, per exemple, que la solidesa i l'aire americà de l'economia catalana no es basa ni en un estat que té en contra (car recaptava i no invertia, com seguirà fent després), ni en grans empreses, sinó en el dinamisme de les petites i mitjanes empreses (vg. L'Econòmic, 2-2 2013)

Abans havia aparegut, també en alemany, Die Wirtschaftliche Bedentung von Barcelona (Berlín, 1933), de Julius O. Reichencheim, on es podien veure mapes temàtics fabricats expressament per a ésser inclosos al volum. Per exemple, un mapa de la potent xarxa hidroelèctrica catalana.

Alguns d'aquests joves europeus lletraferits que descobriren Catalunya s'hi instal·laren, uns anys. Fins i tot, fent de petit empresari hoteler, com és el cas del britànic John Langdon-Davies, que viuria a Ripoll (1921/22), Barcelona (1923, 1931, 1936), Sant Feliu Guíxols (1926-28, 1952-60), o (Premià de Dalt, 1950-52). Langdon-Davies publicarà molts papers sobre Catalunya i la per a ell fascinant psicologia col·lectiva dels catalans. Començant per Dancing catalans (Nova York, 1929), Behind Spanish Barricades (Londres, 1936) i Gatherings from Catalonia (Londres, 1953).

El cas del belga Georges Dwelshauvers és un xic diferent, car ell treballà com a professor a la Universitat Industrial de Catalunya, en dirigí el laboratori de psicologia. Fins que la dictadura militar de 1923 el foragità. La seva visió –molt documentada, per cert,–és a La Catalogne et le problème catalan (París, 1926). Dwelshauvers és, per exemple, un dels pocs autors que han destacat la participació catalana en algunes grans innovacions: la telegrafia (Francesc Salvà), la producció de gas (Jaume Arbós), la navegació submarina (Narcís Monturiol), la meteorologia (Eduard Fontseré).