Eines financeres per prevenir el clima
Fahrenheit Risk International ofereix derivats del clima perquè les empreses puguin protegir el seu compte de resultats dels canvis inesperats del temps
Una cobertura contra el clima pot ajudar l'empresa a endeutar-se
Tot negoci és risc, exposició a un ampli ventall d'imponderables de l'atzar, entre els quals trobaríem el clima. I, com tot risc, la variable climàtica també pot ser gestionada financerament per tal que no esdevingui un límit a l'expansió de l'empresa o fins i tot la causa de la seva desaparició. La catalana Fahrenheit Risk International es dedica al disseny d'eines de cobertura dels diversos efectes del clima, derivats financers lligats a un índex que permeten a l'empresari, en pagar una prima, poder cobrar si el temps ha impedit que es complissin les seves previsions.
Sergi Corbatera i Ernesto Ackerman, socis fundadors de Fahrenheit Risk, han recollit la seva experiència en el món de la gestió de fons per entrar en un nou mercat en què, com diu Corbatera, “hi ha oportunitats; en els negocis que s'exposen al clima no hi ha eines de transferència de risc”. Aquest producte, l'Alternative Risk Transfer (ART), té un vessant de reassegurança. Com diu Corbatera, “està pensat per gestionar els efectes dels diversos estats del clima, com ara pluja, neu, sequera o alta o baixa temperatura, en alta freqüència i baixa severitat, en sectors com ara l'energia eòlica, la hidràulica i les estacions d'esquí”. No parlaríem, doncs, de grans catàstrofes, com ara aiguats causats per sequeres o episodis extrems de sequera, sinó de quan el temps es desvia dels límits que s'havien previst i això es trasllada al compte de resultats. Val a dir, com ha afirmat en els seus estudis l'Institut Meteorològic Britànic, que el 80% de l'activitat empresarial està subjecta als canvis del clima.
PARÀMETRES.
“La nostra funció és fixar paràmetres sobre el règim de pluges o d'hores de sol i vent, i es cobrarà una quantitat determinada en funció de si es donen unes condicions meteorològiques determinades”, explica Corbatera. Justament, el derivat del clima va lligat als registres d'una estació meteorològica i, per tant, al revés del que passaria amb una assegurança tradicional, no cal justificar pèrdues o requerir els serveis d'un pèrit. Així mateix, per tal de no pagar la prima inicialment, es poden estructurar productes com un swap o collar.
Fahrenheit Risk International treballa en un mercat, el dels instruments financers de cobertura climàtica, que opera des del 1997, ja sigui a través del mercats de derivats del clima de Chicago o en operacions over the counter (OTC). Hom calcula que actualment aquest mercat té un volum de 8.900 milions d'euros arreu.
L'oferta de Fahrenheit Risk apareix en un mercat com el nostre, en què, com reconeix Ackerman, “potser hi ha una baixa percepció que el risc del clima cal gestionar-lo, i això es deu al fet que hi ha l'Estat darrere”. Cosa diametralment oposada al que passa a Alemanya, on les empreses planifiquen escrupolosament totes les incidències que pot causar el temps atmosfèric.
Respecte al benefici que suposa per a una empresa contractar un producte financer d'aquesta mena, Sergi Corbatera exposa: “En sectors com ara l'eòlic, una cobertura d'aquesta mena sobre les ràtios de producció permet a l'empresa aconseguir del banc més capacitat d'endeutament.” En un altre sector com ara el de les estacions d'esquí, com explica Ackerman, “si hi ha aquesta cobertura, és possible fins i tot evitar el tancament de l'estació en cas que s'encadenin uns anys de baixa rendibilitat”. A Fahrenheit Risk també es pensa que el derivat del clima també pot ser una eina financera adequada per a sectors com el cerveser o de refrescos, en què les mateixes empreses reconeixen que les variacions en el consum sovint estan lligades als canvis de temperatura. Fahrenheit Risk International, amb un any i mig de vida, compta aquest any concretar quatre o cinc projectes, que se situarien en sectors com l'esquí, l'energia eòlica o la restauració.
Models per protegir-se si el vent no acaba de bufar
Si hi ha un negoci sotmès a la volatilitat és l'eòlic: si no bufa el vent, no es genera energia i, per tant, el parc eòlic no ingressa. Un producte com el Wind Risk Management parteix del fet que un parc eòlic, segons la mitjana ponderada, està sotjat per un risc de pèrdues del 15% al 25%. Per confegir el derivat de clima haurem de dissenyar un índex a partir d'una font de dades meteorològiques que regirà el contracte. Serà un índex directament proporcional a la generació d'energia, és a dir, elevant la velocitat del vent al cub. L'índex es construeix amb la corba de potència que ens oferiran la velocitat òptima (entre 13 i 20 metres per segon), alta (20 metres per segon) i baixa (3-4 metres per segon). Per convertir l'índex en una estructura financera de cobertura, es fixarà un tick, valor de cada punt de l'índex, equivalent al preu de l'electricitat; un strike, nivell de l'índex a partir del qual es comença a pagar el tick; una màxima compensació a rebre, i el període del contracte, normalment entre 3 i 5 anys. La cobertura per al negoci eòlic té les seves variants: amb un derivat estàndard, el pagament de la prima dóna dret a cobrar la compensació que s'ha establert. Si s'opta, en canvi, per un swap o collar, en l'escenari favorable de generació d'energia, l'empresa deixa de guanyar un percentatge d'ingressos, mentre que en el desfavorable ingressa una compensació. Amb aquesta fórmula, sovint la prima acaba sent menor que la de l'estàndard. Integrar una cobertura d'aquesta mena en l'estructura financera de l'empresa permet atendre sense tanta pressió els compromisos amb els creditors i, d'altra banda, guanyar davant dels bancs en capacitat de palanquejament entre un 2% i un 6%. El promotor eòlic pot assolir amb aquesta eina molta seguretat en els cash flows operatius, i els inversors veuen com creix el retorn dels diners amb què han contribuït al negoci.