Gran angular

DE MEMÒRIA

Models liberals i col·lectius

Les empreses tèxtils van canviar amb la introducció de les màquines de vapor, i, vistes les dificultats derivades de l'alt preu del carbó, amb la construcció de les fàbriques de riu. Unes fàbriques que, aviat, transformarien la força de l'aigua corrent en electricitat.
Algunes fàbriques de riu esdevindrien colònies industrials. Amb canals industrials, minicentrals hidroelèctriques, naus fabrils, habitatges amb hort, economat, escola primària, dispensari mèdic i església

Les revolucions liberals catalanes del segle XIX sumades a la difusió dels nous usos energètics van obrir el pas a un nou mode de producció. Els liberals qüestionarien el sistema modern, basat en empreses públiques, companyies privilegiades, masos i masies, i organització gremial d'empreses familiars. Va ser el moment de la formació de les grans societats per accions, que, en casos com el català, van ser molt dinàmiques en àrees com el tèxtil, la metal·lúrgia, els transports, els canals, el gas, la banca, l'edició, els pianos, i la indústria de l'espectacle.

Els vapors. Les empreses tèxtils van canviar amb la introducció de les màquines de vapor, i, vistes les dificultats derivades de l'alt preu del carbó, amb la construcció de les fàbriques de riu. Unes fàbriques que, aviat, transformarien la força de l'aigua corrent en electricitat.

Les colònies tèxtils. Algunes fàbriques de riu esdevindrien colònies industrials. Amb canals industrials, minicentrals hidroelèctriques, naus fabrils, habitatges amb hort, economat, escola primària, dispensari mèdic, església (veg. L'Econòmic, 26/2/2011).

Les maquinistes. Algunes de les noves grans empreses metal·lúrgiques es van dir “maquinistes”: la Maquinista Terrestre i Marítima, o la Maquinista Valenciana. Van construir locomotores, ferrocarrils, ponts, o mercats de l'arquitectura del ferro.

Els transports. Els canvis tecnològics van permetre la creació de companyies de navegació a vapor (tot i que el XIX és el gran segle dels velers) i de companyies ferroviàries. El finançament de la relativament densa xarxa ferroviària catalana seria independent. No estaria lligat als interessos de la gran banca internacional.

Els canals de reg, com ara el Canal d'Urgell, van ser, també, iniciatives privades (i no públiques) que transformarien erms en conreus progressivament diversificats (L'Econòmic, 12/5/2012).

El gas. La gran empresa barcelonina de fabricació de gas artificial ha esdevingut, al segle XXI, una important multinacional. Al XIX, havia estat una de les bases de la Banque Gil, de París (veg. L'Econòmic, 24/12/2010). El primer banc privat del nou estat liberal espanyol va ser el Banc de Barcelona (1844). Banc comercial i banc industrial alhora. Fins al monopoli del Banc d'Espanya (1874) va ser un banc amb capacitat per fer emissions monetàries (de curs legal, és clar).

Des de mitjan segle XIX, Barcelona i altres ciutats catalanes generen empreses privades del món de l'espectacle: musicals, teatrals, taurines. Destinades a satisfer la demanda creixent d'entreteniment. Però la ciutat on va treballar Josep Oller, el pare del showbusiness, va ser París.

Paral·lelament, hi ha les fàbriques barcelonines de pianos, com ara Chassaigne, o Ortiz & Cussó, que exportaven el 30% de la seva producció (veg. L'Econòmic, 6/11/2010).

Empreses col·lectives.

L'èxit de les empreses del model liberal, però, va tenir aspectes negatius. Car la relativa marginació de les empreses del sistema modern (públiques, gremials, familiars) va disparar la disgregació social, i, per tant, les tensions i la conflictivitat. Una part de la resposta va ser, des de mitjan del XIX, la creació d'empreses col·lectives: societats mútues, caixes d'estalvis, clubs esportius, cooperatives (veg. L'Econòmic, 8/1/2011).

Algunes d'aquestes empreses col·lectives (com ara la Caixa de Barcelona, el FC Barcelona, o el RACC) han tingut, també, èxit. Han travessat alguns alts i baixos de la trajectòria històrica del segle XX. I, a la segona dècada del segle XXI, han esdevingut unes molt grans empreses amb un protagonisme mediàtic central.

L'embrió del sector públic

Les revolucions liberals van introduir a la Catalunya del XIX un dinamisme de llarga durada, però, també, la llavor de la discòrdia i l'autodestrucció. Però, la creació d'empreses col·lectives, i, a partir de 1914, de la Mancomunitat de Catalunya i un embrió de sector públic català han anat modulant el procés. En parlarem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.