Gran angular

DE MEMÒRIA

Maillart a Vilanova, Almirall a Brooklyn i Ribera a Amposta

La casa Pirelli havia estat fundada a Milà el 1872. Fabricaria dues peces clau de la segona revolució industrial: pneumàtics per a les rodes de la indústria automobilística i cables elèctrics i telefònics. La seva primera sortida fora d'Itàlia fou, vers 1901-1902, a la ja dinàmica aleshores Vilanova i la Geltrú. L'èxit inicial de la Pirelli de Vilanova va dur la direcció de l'empresa italiana a encarregar, el 1914, el projecte de construcció d'una nova fàbrica

Als anys de la primera globalització, a inicis del segle XX, van créixer, i es van diversificar, els intercanvis –de tècnics, de talents- entre l'economia catalana i el món. Els tres exemples que segueixen assenyalen tendències.

Vilanova i La Geltrú.

La casa Pirelli havia estat fundada a Milà el 1872. Fabricaria dues peces clau de la segona revolució industrial: pneumàtics per a les rodes de la indústria automobilística, i cables elèctrics i telefònics. La seva primera sortida fora d'Itàlia, fou, vers 1901-1902, a la ja dinàmica aleshores Vilanova i la Geltrú.

L'èxit inicial de la Pirelli de Vilanova va dur la direcció de l'empresa italiana a encarregar, el 1914, el projecte de construcció d'una nova fàbrica. L'equip escollit fou el dirigit per Robert Maillart (Berna,1872 - Ginebra, 1940), l'enginyer suís format a la Universitat Politècnica de Zuric, que és considerat el constructor dels ponts més elegants, un dels introductors del ciment armat a l'arquitectura. Una gran figura, que projectarà fàbriques a Sant Petersburg, i que ha estat revalorada als darrers anys, més pels arquitectes que pels enginyers. Un altre suís a la Catalunya del 1900. Com Mark Birkigt, director de la Hispano-Suïssa, o Hans Gamper, ànima del FC Barcelona.

Maillart projectà, també, la (desapareguda) fàbrica tèxtil de Gabriel Benet Campabadal (1888-1976), situada a Barcelona, a Diputació/Comtes de Bell-lloc. Alguns empresaris escullen el millor.

Brooklyn.

Als anys de la primera globalització, l'emigració catalana als Estats Units fou més important del que hom pensa. Per exemple, gràcies a Jordi Graupera, tenim el registre que Josep Almirall (Barcelona, 1840- Baltimore, 1911) arribava al port de Nova York el 10 de desembre de 1879. El seu fill gran, però, Raimon Almirall (Nova York, 1869-1939) ja hi havia nascut abans.

A Josep Almirall -i a Ida (1844-1910), la seva dona- la emigració li aniria bé. Raimon estudiaria arquitectura a la Universitat de Cornell i a l'École des Beaux Arts de París. Després, Raimon Almirall esdevindria el cap d'un despatx d'arquitectura molt potent. Projectaria la Biblioteca Pública de Brooklyn, el Fordham Hospital del Bronx, el Seawiew Hospital de Staten Island, esglésies a Brooklyn, Queens, Long Island City (i la catedral de Jamaica, a Kingston). I un banc/caixa d'estalvis a Manhattan: l'Emigrant Industrial Savings Bank.

Amposta.

Per iniciativa de l'Ajuntament d'Amposta, el 1915 començà la construcció d'un pont sobre el riu Ebre excepcional: un pont penjant sostingut per cables, que tenia com a únic precedent el pont de Brooklyn. Construït amb formigó armat, seria un pont molt llarg (134 m de llum), i s'obrí al trànsit el 1921.

El va construir la Companyia de Construccions Hidràuliques i Civils, creada i dirigida per l'enginyer Josep-Eugeni Ribera i Dutasta (París, 1864 - 1936). Ribera era fill de Pere Ribera i Griñó, un enginyer de camins liberal nascut a Tortosa, que havia hagut d'emigrar per motius polítics. La profusa carrera professional d'Eugeni Ribera, l'enginyer civil de origen tortosí que projectà i construí el pont de l'Ebre d'Amposta, ha estat presentada per l'arquitecte Salvador Tarragó. La connexió per terra Barcelona-València esdevindria així més còmoda.

De Yokohama a Fornells

Els anys de la primera globalització foren l'edat d'or de les empreses fabricants i comercialitzadores de taps de suro. Per exemple, Forgas & Roura tenia delegacions a Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Japó i Austràlia. L'empresari Francesc Sabater, que era a la delegació de Yokohama d'aquesta empresa, es casà a Fawakusa amb la francojaponesa Francine Mecre Yuwasava. El seu fill, Xiquet Sabater, retornat a Catalunya, fou qui ajudà la fondista Clara Capellà a crear, el 1934, a la platja de Fornells, el mític Hotel Aiguablava. El turisme català, fill de la indústria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.