Animar la competència dels bancs
Les plataformes de ‘crowdlending' i d'‘equity crowdfunding' miren amb bons ulls la nova llei, que ja ha passat el tràmit del Senat, tot i que avisen que podria quedar obsoleta a mitjà termini
Esperem que amb el nou marc tinguem més fàcil captar les pimes consolidades
La llei ajudarà, però s'ha perdut l'oportunitat dels incentius fiscals
Al presentar el govern el primer esborrany de l'avantprojecte de llei per al foment del finançament empresarial, ara fa tot just un any, les plataformes de l'anomenat equity crowdfunding -és a dir, aquell sistema de finançament col·lectiu que com a recompensa té l'entrada en el capital de l'empresa-, i les de crowdlending (préstecs de particulars) van posar el crit al cel davant les restriccions que es plantejaven. Unes restriccions que afectaven sobretot els màxims d'inversió, i que aleshores es marcaven en els 3.000 euros l'any per projecte i en 6.000 euros l'any per plataforma.
El text que el passat mes de març va aprovar el Senat ha suavitzat de molt aquell sostre que el sector havia qualificat en més d'una ocasió de “poc racional” i ha optat per la categorització dels inversors entre professionals i no professionals.
De fet aquesta és una de les principals aportacions que farà la futura llei, diferenciant entre aquells inversors acreditats (business angels, family offices, fons d'inversió, fons de pensions, etc.) dels no acreditats, és a dir, dels petits estalviadors. La frontera la marcaran els ingressos anuals (50.000 euros l'any) i el patrimoni financer (100.000 euros).
Tots els inversors particulars que no superin aquest llindar seran considerats no acreditats i tindran un sostre d'inversió de 10.000 euros l'any. “Tot i que això vol dir que no hi haurà llibertat absoluta, ens sembla que és una limitació prou raonable que no perjudicarà el creixement del sector com sí que ho podia fer la que s'establia en el primer esborrany”, explica Josep Nebot, el soci fundador d'Arboribus, una de les plataformes de crèdits personals per a pimes pioneres a l'Estat i líder per volum d'operacions.
De fet, per al director d'inversions de la plataforma de crowdfunding Crowdcube, amb seu al Regne Unit, Oriol Cordón, “sembla lògic que una persona que no superi els 50.000 euros d'ingressos no faci inversions superiors als 10.000 euros en un any”.
Passar un test.
Evidentment, aquest risc no és comparable en el cas del crowdlending i del crowdfunding, ja que en el primer cas l'inversor no es converteix en accionista sinó que senzillament presta diners a l'empresa a canvi d'un interès i evidentment amb el perill que l'empresa no torni aquests diners.
L'objectiu principal de la llei és establir un marc legal que aporti seguretat als inversors. Així, per exemple, en el cas de les plataformes de préstecs s'establirà l'obligatorietat que aquestes es registrin com a entitat de pagament i quedin sota la supervisió del Banc d'Espanya. “Això segur que ens ajudarà a captar encara més grans inversors institucionals perquè al cap i a la fi no és el mateix confiar en una SL que fer-ho en una entitat de pagament”, destaca Nebot.
Una de les primeres plataformes que han complert aquest pas és MytripleA. El conseller delegat de la plataforma, Jorge Antón, afirma: “Hauríem fet aquest pas independentment de la nova llei perquè creiem que és el que ens correspon per l'activitat que fem”, però també admet que amb la futura norma es guanyarà seguretat jurídica. És una necessitat evident sobretot si es té en compte el que va passar l'estiu passat al mercat alternatiu borsari, el MAB, arran de l'escàndol de Gowex o la trampa dels pagarés de la nova Rumasa que van enganxar milers de petits estalviadors. En aquest sentit el sector del crowdfunding i el crowdlending té clar que en un moment en què aquestes vies alternatives al finançament bancari estan guanyant a poc a poc quota de mercat seria nefast l'impacte d'un escàndol per mala gestió. “Per això és molt important que amb la nova llei es posi l'accent en la transparència, per exemple en el cas de les plataformes de crowdlending amb l'obligatorietat de publicar la dada de morositat i que aquesta hagi estat auditada”, destaca el responsable d'Arboribus.
Nebot també creu que aquesta obligació a una major transparència no agradarà a tots de la mateixa manera, “perquè per exemple ara encara hi ha alguna plataforma que no publica la seva morositat” i que podria tenir un efecte de concentració al mercat amb la desaparició de les plataformes menys professionals.
La llei també ha de servir per diversificar el tipus d'empreses que opten per aquesta via alternativa de finançament. Fins ara són sobretot empreses de nova creació o start-up les que aposten per finançar-se així, “en part perquè tenen la resta de portes tancades”, destaca Cordón. Però en canvi, tant les plataformes de crowdlending com les de crowdfunding encara tenen una penetració molt baixa entre les pimes ja consolidades. “La nova llei ens permetrà avançar en aquest camí segur, tot i que amb una certa limitació”, diu el director d'inversions de Crowdcube.
Aquesta limitació de la qual parla Cordón és el límit de 2 milions d'euros de finançament que podran aixecar a l'any les empreses que es financin exclusivament amb aportacions d'inversors no acreditats (per a la resta, el màxim seran 5 milions d'euros). “Això farà complicat, per exemple, que pimes industrials entrin per aquesta via perquè 2 milions d'euros és una quantitat clarament per sota dels volums que acostumen a necessitar”, explica Cordón.
El sector hauria preferit un model més similar a la normativa del Regne Unit, on el màxim s'estableix per a tots els casos en els 5 milions d'euros i on no hi ha limitacions per als inversors. Perquè tot i que s'accepta la millora que s'ha aconseguit en la tramitació de la norma a les Corts “hem de tenir en compte que a mitjà termini, si aquest sector continua creixent com segur que ho farà, els 10.000 euros l'any poden ser insuficients”, diu Nebot.
En tot cas, ara com ara aquest no és un factor que preocupi excessivament, entre d'altres coses perquè a mitjà termini Brussel·les podria optar per unificar la regulació que afecta aquestes vies alternatives de finançament.
I a pesar que la lectura del nou text és positiva, el soci d'Arboribus creu que s'ha perdut l'oportunitat de fixar incentius fiscals per als inversors que apostin pel crowdlending. “Al Regne Unit aquests estalviadors poden deixar exempts de declarar part dels interessos que han cobrat per haver prestat diners a pimes”, destaca.
En el fons es tracta, diuen les plataformes, de fer créixer una alternativa viable a un finançament bancari escàs i tancat per a molts tipus de projectes i empreses i alhora diversificar. I és que, segons les dades de l'OCDE recollides per l'Associació Espanyola de Crowdfunding, el finançament bancari a l'Estat va assolir el 2012 el 90% del total del finançament a empreses, mentre que la mitjana a la UE és del 65% i als Estats Units, del 45%. “Una de les principals aportacions que suposarà la nova llei serà donar a conèixer els molts avantatges que tenim en comparació amb els bancs”, apunta Antón. Uns avantatges que suposen, per exemple, uns tipus sensiblement inferiors (en el cas de les plataformes de crèdits) i una resolució també considerablement més ràpida.
També ajudaran a aquest coneixement més gran d'aquestes eines alternatives iniciatives com ara la nova Associació Espanyola de Tecnologia Financera-Fintech, impulsada per empreses com Arboribus Kantox o LoanBook, que s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona i que neix amb la vocació d'aplegar totes les iniciatives de finançament alternatiu. I més enllà de la llei, aquest és un camí que creix. “Cada mes sumem uns 150 nous inversors”, explica Nebot.
“Els costos han estat inferiors als d'un crèdit ICO”
La trajectòria de Radical Bartending es va iniciar a les Canàries com una escola de formació especialitzada en el món de la cocteleria però ha anat diversificant la seva activitat i recentment hi ha afegit, per exemple, una botiga temàtica al centre de Barcelona. El desembre passat, i precisament per afrontar els nous projectes, la firma va optar per obrir la via del crowdlending per finançar-se.
A través de la plataforma Arboribus l'empresa va obrir una subhasta que en poc més d'una setmana i mitja els va aportar 20.000 euros. El soci de Radical Bartending, Víctor Castro, explica que l'experiència ha estat molt positiva: “Entre d'altres coses hem aconseguit finançar-nos amb un cost del 7,3% de mitjana, i això queda molt per sota del que et suposa un crèdit de l'ICO.”
Però és que, a més a més, els avantatges de superar la via bancària, diu Castro, van molt més enllà. “Quan vas a demanar finançament a un banc potser l'aconsegueixes, però a canvi et col·loquen una assegurança, necessites avals, t'obliguen a contractar-los TPV, has d'afrontar despeses de notaria, etc.” Unes condicions que desapareixen en una subhasta dirigida a petits inversors.
De fet l'experiència ha estat tan positiva que la firma es planteja obrir una segona subhasta per captar nou finançament “i pagar millores en les barres del local”, explica el soci de Radical Bartending.
Castro reconeix, a més, que el fet que el crowdlending sigui encara una eina molt nova aquí no el va frenar a l'hora de plantejar-se finançar l'empresa per aquesta via. “És cert que no en sabia gaire res abans de contactar amb Arboribus, però vaig estudiar la informació i em va semblar una alternativa més que interessant i amb les garanties necessàries”, diu. De fet per a aquest emprenedor, l'experiència de treballar amb aquesta plataforma “ha millorat de molt la nostra llarga experiència acumulada amb el tracte amb els bancs i amb altres línies de finançament més tradicionals, ens sembla realment una alternativa molt interessant per a empreses del nostre perfil”.
“Esperàvem captar 150.000 euros i vam arribar a 245.000”
El gener de l'any passat la plataforma de crowdlending Zank, especialitzada en els préstecs de persones a persones, va tancar la seva primera operació. Els emprenedors Oriol Chimeno i el seu soci Luis Reig van començar ja amb el suport d'inversors però quan fa uns mesos es van plantejar la necessitat d'obrir una nova ronda de finançament per captar capital que els permetés assumir el creixement van tenir clar que acudirien a una plataforma de crowdfunding. “En ser una empresa molt nova ens interessava més donar entrada a nous accionistes per finançar-nos que no pas endeutar-nos amb un préstec”, explica Chimeno.
I l'experiència va ser més que positiva, ja que la firma s'havia marcat l'objectiu de captar 150.00 euros però la subhasta que va obrir a través de la plataforma Crowdcube els ha aportat 245.000 euros. “Vam decidir aprofitar aquesta bona acollida entre els inversors i així evitar haver d'obrir una nova subhasta si d'aquí a uns mesos necessitàvem més capital”, explica.
L'empresa destinarà bona part d'aquests diners a una campanya de màrqueting que els ajudi a captar nou negoci. “Fins ara ens hem limitat al boca-orella per donar-nos a conèixer.”
En aquest primer any de vida Zank ha tancat 170 préstecs a particulars amb una forquilla que es mou entre els 1.000 i els 10.000 euros i per un valor global de 400.000 euros. “Estem parlant de préstecs al consum que es destinen principalment a la compra de motos, a fer reformes a casa o a refinançar targetes de crèdit”, diu Chimeno.
El perfil dels seus inversors és heterogeni, però el soci de Zank destaca que “la majoria es mouen entre els 35 i els 55 anys i és gent amb experiència a operar a través d'internet i amb productes de finançament de més risc”. Aquests inversors obtenen, explica Chimeno, una rendibilitat mitjana del 9%. El percentatge de morositat de la plataforma es mou al voltant del 4%. Enguany la plataforma preveu gestionar 1,5 milions en préstecs.