L'autor Jordi Galceran reconeix que la seva comèdia romàntica Burundanga podria parlar de qualsevol grup terrorista i funcionaria igualment però va mantenir la càrrega emocional amb dos etarres a escena, tot i que li desaconsellessin els possibles productors. L'obra, que des del juny omple a Madrid (i ja parlen de prorrogar, passat Nadal), estrena versió catalana amb la companyia Flyhard i la col·laboració de l'actor Carles Canut. Després de Girona (dimecres i dijous, 21.00 h, a La Planeta) tenen prevista la temporada a la minúscula Sala Flyhard (a partir del 9 de gener). No descarten que, a partir de llavors, algun empresari s'atreveixi a dur-la en alguna sala comercial.

Més que paraules, el que compta són fets. Galceran, sempre amatent a trobar una idea verge per al teatre pensat per al gan públic, admet que, a Madrid, només tres o quatre ofesos han sortit a mitja funció. Són milers, doncs, els que han avalat un text que pretén fer riure sense ofendre cap dels bàndols. Sí que es nota que l'espectador que no sap on va reacciona amb molta contenció quan veu que hi ha ETA entre la causa principal, “hi ha una càrrega ideològica”. Però la majoria (com ara persones amb escorta policial i polítics del PNB) cedeixen a la trama còmica. L'autor d'El mètode Grönholm, Paraules encadenades i Carnaval considera que la referència a ETA “és el que la fa especial”.

Què és la burundanga? És una droga (l'escopolamina) utilitzada per la CIA i a Sud-amèrica que fa dir la veritat a qui se la pren, qui oblida tot el que ha succeït un cop passat l'efecte. Berta (Roser Blanch) està embarassada de Manel (Pablo Lammers), el seu company. Vol saber si ell se l'estima i voldrà tenir el fill que ja esperen, i, aconsellada per Sílvia, la seva companya de pis i farmacèutica (Clara Cols), li aboca burundanga a la beguda. Descobreix, sí, que se l'estima, però també que és un terrorista d'ETA amb un segrest entre mans. L'ajuda Gorka (Sergio Matamala), amb qui es parla en castellà. El segrestat, Jaume (Carles Canut), resultarà ser un burgès adinerat que anys enrere havia participat també en la lluita armada i que arribarà a ajudar els seus agressors.

És el primer cop que la companyia Flyhard interpreta un text que no s'escriu a mida que avancen els assaigs. Ja sabien d'entrada la peripècia de cada personatge. El director, Jordi Casanova, ha volgut que els actors experimentessin les reaccions de cada acció dels personatges. Aquesta és la diferència de dues maneres d'entendre el teatre: mentre que a Madrid espremen per aconseguir sorolloses riallades, a Catalunya es busca “la veritat dels personatges”, comenta l'autor. Totes dues mirades són vàlides per Galceran. Quant al text, considera que flueix millor en català.