Un dietari de la postcrisi
En aquests temps de blancs i negres, les petites i parcials apreciacions et van configurant el teu propi gris. Aquestes són algunes de les que han contribuït al meu gris des de la darrera edició de L'Econòmic.
Dinar amb González Páramo. Lluny queda ja la seva sòlida i enyorada presència espanyola al BCE. Segueix essent un referent si volem esbrinar cap a on va l'economia europea. Ell, un optimista nat, veu en Trump més oportunitats que riscos per a Europa. Dinar de bon digerir.
Fintech. Barcelona voldria ser capdavantera tecnològica en finances i voldria atreure empreses que marxin del Brexit. Tenim condicions, infraestructura, atractiu. Potser ens falta dimensió i ens sobra soroll. En tot cas, se'n parla i a través d'unes entitats -Barcelona Global, Barcelona Centre Financer Europeu, LECE- es treballa i es planteja la feina a fer com a ciutat i com a país. Molta, i els governs no sé si estan pel que toca.
Les previsions de mercats de cada any. El canvi d'any és el temps per fer resums i previsions, també en inversions. Les grans gestores de fons d'inversió despleguen el seu coneixement i el que han gastat en anàlisis per impressionar clients i futurs clients: poca cosa. Tots repeteixen quasi el mateix i amb molta prudència per equivocar-se menys. Aquesta anàlisi i la gestió subseqüent de les inversions surten cares als estalviadors. Massa, per resultats tan minsos.
Sessió de psicoanàlisi nacional a Atenes. Els assessors i planificadors financers grecs s'adapten a la anormalitat permanent del país. Ens demanen que els expliquem què fan els col·legues a Europa i complim, fascinats per poder escoltar qui ens precedeix en l'ús de la paraula, l'economista i antiga col·laboradora de Varoufakis en el govern grec, Elena Panaritis, que ens sacseja. Una anàlisi impecable però cap conclusió sobre allò que han de fer com a país. Només embolicades al·lusions a una suposada idiosincràsia invariable dels grecs. Encara així a aquestes altures!
RSC, voluntariat, economia cooperativa. Posem temps i recursos des de les finances socialment responsables a l'educació financera via voluntariat, passant per projectes europeus que busquen millorar la forma de fer finances i pensar una mica més en els clients de serveis financers. Però, malauradament, ni les entitats financeres estan encara plenament convençudes, ni les entitats cíviques d'afectats més cridaneres busquen res més que pírriques victòries judicials amb pocs efectes i molts titulars. Les clàusules sol o les despeses hipotecàries seran la història de com encarir per a tothom els serveis financers. Desesperant per a alguns dels que estem al mig.
Roma, exemple de mala gestió. Fins i tot els més enamorats de Roma la trobem ara més deixada i bruta que mai. L'alcaldessa 5 stelle ha resultat ser pitjor que els anteriors batlles, alguns a la presó i representants de la vella política. El desori és ara fenomenal i el primer que passa és que els inversors els fugen massivament. Primera mostra de populisme en acció a Europa?
ESMA, èmfasi en behavioral finance. Els reguladors entenen que s'han de posar al dia si volen ser efectius. En finances i en inversions, el big data, els algoritmes i la saviesa comercial ja fa temps que saben que l'inversor no és racional, que actua i pren decisions amb uns forts biaixos, potser l'instint de ramat, el més important. Els reguladors pensen que seguir actuant com si els mercats fossin eficients fa la seva feina poc útil. A ESMA, l'autoritat europea dels mercats financers, ens sotmeten als membres del seu consell consultiu a sessions intensives de finances comportamentals. El futur immediat.
Les EAFI, paralitzades per la por a la regulació. Són les úniques entitats financeres dedicades només a l'assessorament financer i tot i això, mentre aquest s'enlaira, les EAFI no acaben de sobresortir. D'una forma una mica prepotent, aprofitem que ens conviden a un dels seus actes per cantar-los les quaranta: han de ser l'elit de l'assessorament i per això cal queixar-se menys de la regulació i treballar més per oferir serveis eficients i ser competitives. Ni cas. La següent pregunta també és sobre la nova regulació.
Roboadvisors a la City. Amb els amics de la Personal Finance Society convoquem una jornada sobre l'assessorament financer digital o roboadvice a Londres. Posicions confrontades dels tecnòlegs i dels que promouen la personalització del consell financer evitant ser robotitzats: lògic. En tot cas, el Brexit sobrevola aquesta i qualsevol discussió d'aquests dies a la City. Si no és por de les conseqüències, s'hi assembla.
