CLARET PAPIOL

PALLASSO «DE TEXT»

«El circ va malament, els trens van fatal»

Pallasso inquiet, un dels germans Poltrona junt amb el que avui és el popular Tortell Poltrona, reivindica l'existència del pallasso de text, superant la pista de circ. Avui estrena, amb Monti i Jordi Martínez, dirigit per Ramon Simó, l'àcida «Petita feina per a pallasso vell» a la Sala Muntaner de Barcelona.
Comencem pel principi. Al començament hi va haver els germans Poltrona.
–«Després de la mort de Franco ens vam trobar amb en Tortell. Vam ser els primers pallassos que actuaven en català. Vam treballar per la normalització humorística del país.»
–Per què es van separar aquests dos germans tan ben avinguts?
–«Ell va triar ser pallasso de circ, jo em vaig decantar per ser pallasso teatral. Vaig participar amb Jordi Mesalles a La força del costum, amb Frederic Roda a Tot esperant Godot...»
–I ara torna a presentar-se amb el barret de pallasso de text, amb Petita feina per a pallasso vell, que dirigeix Ramon Simó.
–«El pallasso és el primer artista interdisciplinari. Sempre s'ha basat en altres tècniques com a excusa per sortir a la pista. Al circ modern de Philip Ashley, el 1800, es feien autèntiques representacions de batalles de cavalleria. Després els pallassos sortien fent-ne una paròdia amb rucs. Havien de saber cavalcar a l'inrevés, de cap per avall... als circs també hi ha pallassos músics, equilibristes o domadors, com en Popov, que sortia amb els lleons. El pallasso pot treballar també al carrer i en intervencions humorístiques. El contingut bàsic d'un pallasso és l'home, la seva humanitat. Per tirar endavant, per sortir reforçat d'una crisi, cal afrontar el fracàs i redimir-lo. Jo reivindico el paper del pallasso de text.»
–Però aquest també pot ser el paper d'un còmic, d'un Gila.
–«La diferència és que el pallasso dóna valor i força al text. Una peça poètica o tràgica, dita per un pallasso, agafa una altra dimensió. Jo he fet una adaptació de Devos a vós, del monòleg de Raimond Devos, una obra en què es jugava amb la paraula, Devos era el malabarista del verb. El que triomfa és la seva manera de fer-ho. També Devos és com diu el text: el joc de paraules és el seu complement. Si et llegeixes una entrada de pallasso no li veuràs cap gràcia, en canvi es pot fer durar cinc minuts el joc del pianista que vol apropar el piano a la butaca, o, com en Charlie Rivel, que ha d'aconseguir seure en una cadira per tocar la guitarra. No és el què si no el com es fa.»
–El mèrit del pallasso és aconseguir un com propi?
–«Sí, cada pallasso té una manera de fer irrepetible, intransferible.»
–A l'obra de la Sala Muntaner, feu tres papers de pallassos. Variaria si us els canviéssiu?
–«Tindrien un caràcter molt diferent cada un d'ells.»
–I si fossin actors de teatre que s'intercanviessin aquests papers?
–«No passaria res. Perquè es donaria a cada personatge un rol, i els actors serien fidels a cada paper.»
–Qui és el pallasso blanc?
–«És el seriós, té un cantó arlequinesc, però representa l'autoritat.»
–I l'august?
–«És maldestre, el que fracassa.»
–L'obra que presenten ara és tota una metàfora. Després de 30 anys de carrera i encara s'està al darrere d'una feineta per subsistir...
–«El pallasso sempre està en crisi, és un element conflictiu. És un bufó polèmic, incòmode. El pallasso sempre està buscant feina, sempre en crisi. L'art sempre va un pèl endavant del seu moment. Viure el present ja és anar molt endavant respecte a la societat que sempre va amb el fre de mà posat. La nostra idiosincràsia és estar a la corda fluixa.»
–Precisament, diu Tortell Poltrona que el circ és posar en risc l'equilibri: l'acròbata desafiant la gravetat a la corda fluixa; el pallasso trencant la normalitat.
–«El pallasso, del tabú, en fa humor. Una de les seves premisses és fracassa i faràs riure. Surt a riure i fracassaràs; fracassa i faràs riure.»
–Fa 30 anys, una entitat bancària finançava funcions pel país. Ara costa que agafi empenta les Ciutats Amigues del Circ. No anem bé?
–«Cada vegada hi ha un reconeixement més gran del circ però vivim en un país que no està normalitzat. No m'estranya que el circ vagi malament quan els trens van fatal. És el país que està en fallida, el que posa pedaços.»
–Fa tres dècades vau fer de pallasso sense més eines que l'entusiasme. Ara hi ha escoles. Surten millors professionals?
–«Vam depurar l'ofici en les actuacions. Però teníem l'ingredient bàsic que és la sinceritat. A les noves fornades, els falta l'ànima.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.