Remunicipalitzar: necessitat o dogma?
Aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona patia un dur revés en veure rebutjada la seva proposta de creació d'una funerària pública municipal. La proposta es fonamentava en la necessitat de prestar serveis funeraris a preus més assequibles als ciutadans i coincideix amb una allau de tendències remunicipalit- zadores arreu del país. La pugna política a Barcelona al voltant dels serveis funeraris es reprodueix a d'altres municipis i amb els més diversos serveis, des de la recollida d'escombraries a Castelldefels fins al subministrament d'aigua a Terrassa. En una Catalunya embolcallada en el Procés, es fa difícil, però, engegar un debat serè sobre una qüestió tan rellevant i propera als ciutadans com és la gestió dels serveis públics i massa sovint es barregen necessitats reals amb dogmes polítics.
En primer lloc, caldria preguntar-se sobre el preu i el cost del serveis públics que són objecte de debat. Més d'una font europea independent ha indicat que el cànon de l'aigua és a Catalunya inferior al d'altres països. També, però, s'han aportat dades sobre el fet que la gestió hídrica municipal havia permès abaixar els preus a municipis francesos als darrers anys. Caldria primer de tot un bon estudi independent sobre aquesta qüestió preliminar. En segon lloc, la prestació del servei és massa sovint un debat d'extrems a casa nostra. Les concessionàries han gaudit d'una excessiva llibertat i manca de control, que és només responsabilitat dels municipis. Concessionar no implica desentendre's del servei. La manca de control pot comportar menys inversió i pujada de tarifes. “Sagnar la concessió” ha estat una pràctica habitual durant anys, en què el concessionari carregava l'empresa de despeses excessives i innecessàries per tal de justificar una pujada de tarifes. Evitar això no correspon a ningú més que als municipis que han defugit la seva funció de control.
En darrera instància, cal abordar la qüestió de la necessitat. Molts ciutadans haurien de pagar tarifes més baixes, però els consistoris tenen molts mecanismes d'ajuda directa a les famílies, abans de crear empreses públiques que impliquen més despesa corrent sobre les esquenes dels ciutadans.