Molt s'havia escrit i parlat ja sobre la manca d'interès del govern central en el desenvolupament del corredor ferroviari de mercaderies pel Mediterrani. Com tantes altres, aquesta infraestructura completa un mapa de projectes permanentment pendents i vitals per a les oportunitats de futur de l'economia catalana i per a la seva mobilitat segura i eficient. No ha estat fins que el ministre de Fomento, Íñigo de la Serna, va destapar sense embuts que el projecte del corredor mediterrani inclou com a peça essencial la connexió de Madrid amb Europa que hem deixat de jugar al joc de les màscares. S'ha acabat per fi el joc en què des del Mediterrani s'exigien inversions i una aposta decidida i des de l'administració central es justificaven els retards, però s'insistia en la prioritat d'aquest corredor tal i com mostraven les inversions previstes, encara que fossin pressupostades per no ser executades en el Mediterrani de veritat. Ja ha quedat clar que l'administració central jugava a l'equívoc amb el nom del corredor i que mai ningú s'ha cregut allà la connexió pel Mediterrani, com els fets ja s'havien encarregat de demostrar per a qui volgués mirar: només s'executen trams radials, no es preveu connexió entre Algesires i Almeria, s'han disminuït gradualment els estàndards tècnics del corredor mediterrani, se n'exclouen projectes clau com el del túnel passant de València, s'associen inversions a la capital amb fons reservats al corredor mediterrani, etcètera.

Quan Adif, Fomento i el ministre justifiquen que el projecte de xarxa TEN-T de la Comissió Europea inclou el ramal de Madrid no ens enganyen. Ens enganyen quan juguen a l'equívoc i responen a les crítiques amb xifres d'inversió associades al corredor mediterrani i que en el fons van destinades a projectes radials. Ho fan ells i ho han fet els partits catalans que els han donat suport, sigui per ignorància o per lleialtat de partit. El ministre potser està sorprès que aquest fet hagi causat indignació. És possible que ignori com a persona nouvinguda al món de les infraestructures i a l'executiu central que el fet que aparegui Madrid com a corredor mediterrani no és un fet natural. El govern d'Espanya va fer sempre l'impossible per obviar el mediterrani des del 2003, quan proposava només un corredor central. Només quan es veia inevitable l'addició del mediterrani van exigir tres corredors: l'eix atlàntic, el mediterrani i un ramal d'ambdós corredors que passa per Madrid –sí, Madrid també és corredor atlàntic– i que denominem eix central, tot i que no té reconeixement com a tal. Això és el que reflecteixen els mapes, però la política la marquen les prioritats d'inversió dels fons reservats al corredor mediterrani. Això ja ha quedat clar. S'han utilitzat i s'utilitzaran per promoure la connectivitat radial de Madrid. S'agraeix la franquesa. Esperem que aquesta riuada de sinceritat segueixi. Veurem així si, caiguda una màscara, cauen totes. Potser aviat el govern central també ens explica per què no té cap intenció de millorar rodalies, entre tantes altres qüestions pendents.