“Jo ploro molt. Vaig plorar en el final de la primera, en el final de la segona, i el final de la tercera serà dramàtic.” Carlos Cuevas, el Pol de la sèrie Merlí, confessa amb una passió pròpia d’adolescents l’estat d’ànim que, si fa no fa, comparteixen els seus dotze companys d’institut de la sèrie Merlí. El 28 de juliol acabaran el rodatge de la tercera i última temporada. Però dijous passat, en un vell institut en desús del barri de la Vall d’Hebron, l’ambient no era de llàgrimes, sinó d’enrenou i animació: actors i grups de joves figurants amunt i avall, crits de “silenci” i “talleu”, grups de gent canviants en cada escena... Estaven rodant diverses escenes al passadís de les taquilles.

Durant una pausa, el realitzador Eduard Cortés parla sobre les claus de l’èxit de Merlí: “El personatge de Merlí ja era molt bo al guió, i Francesc Orella n’ha fet una creació personal que ha establert molta empatia amb l’espectador”, reflexiona. I hi afegeix: “També és important la veritat de la sèrie, és molt poc impostada. Si els adolescents no hi veiessin veritat i no s’hi sentissin reflectits, la refusarien.” Cortés avança que la sèrie “acaba amb un gran clímax que deixarà l’espectador molt sorprès”.