El Parlament tracta avui el projecte de llei d'universalització de l'assistència sanitària

Aquest matí, el parlament debatrà, entre altres qüestions, el projecte de llei d'universalització de l'assistència sanitària, amb càrrec a fons públics. Podeu seguir el debat a través de El Punt Avui Digital.

El govern va fer ahir un pas més per deslliurar els funcionaris dels eventuals riscos del referèndum unilateral. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar que la participació dels treballadors públics en la votació tindrà caràcter voluntari. L’executiu formarà una borsa d’agents electorals amb les persones disposades a col·laborar amb la consulta, siguin treballadors públics o no. Per cobrir les necessitats de la jornada electoral, en necessita un mínim de 4.500, segons fonts de JxSí.

L’executiu assegura que el dispositiu i els òrgans que regiran la celebració del referèndum (des de la junta electoral fins a la tria dels membres de les meses) seran el més semblants possibles als que han regit fins ara les convocatòries electorals. En aquesta línia, durant la sessió de control al Parlament, Puigdemont afegia que “els funcionaris no han de participar en processos electorals perquè es pugui celebrar un procés electoral.” Basava l’afirmació en la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), en què el govern ha basat el disseny del dispositiu, que faran públic durant l’última setmana de juny. Les persones que han exercit de representants de l’administració en les eleccions, va subratllar Puigdemont, “han estat treballadors, voluntaris, a vegades ha coincidit que eren funcionaris, però que no eren designats representants per la seva condició de funcionaris, sinó que en molts casos eren també voluntaris.” Ara bé, el govern obrirà una borsa d’agents electorals perquè els funcionaris i personal de l’administració que desitgin col·laborar ho puguin fer. Després, la Generalitat en farà un procés de selecció, de formació, d’atribució de funcions i d’acreditació. D’aquesta borsa poden sortir agents electorals que facin funcions diverses. Dos exemples serien els membres del centre d’incidències electoral o coordinadors locals per a alguns municipis, especialment en aquells en què el consistori es negui a participar en la votació.

Fonts de JxSí asseguren que la Loreg no estableix que els secretaris municipals puguin ser només els coordinadors locals. És a dir, els encarregats de supervisar l’obertura dels col·legis, la constitució de les meses i la centralització i comunicació dels resultats a la junta electoral corresponent. En concret, la llei orgànica defineix que “els secretaris dels ajuntaments són delegats de les juntes electorals de zona i actuen sota l’estricta dependència d’aquestes” (article 11.4). Als municipis on el govern municipal rebutgi participar en l’organització de la jornada electoral, i per tant designar un coordinador i els col·legis, el govern també designarà locals alternatius als habituals en espais que siguin de la seva propietat. L’executiu no es limitarà als centres d’educació secundària com va passar en el procés participatiu del 9-N, sinó que intentarà que hi hagi meses de votació tan pròximes com sigui possible als col·legis que s’obren habitualment en les convocatòries electorals.

JxSí també calcula que es necessitaran unes 72.000 persones per a les meses electorals, partint de la base que hi haurà unes 8.000 meses, i que per a cada una són necessaris un president i dos vocals, i dos suplents per a cada lloc. De fet, l’acord marc per a l’homologació d’empreses proveïdores d’urnes preveu una producció màxima de 8.000 urnes transparents. La Loreg preveu que, en cas que no es pugui constituir la mesa per incompareixença dels titulars i suplents, la junta designa “lliurement” les persones que la formaran, amb la potestat fins i tot d’“ordenar que en formin part alguns dels electors que estiguin presents al local”. Ara, però, la incompareixença de les persones designades està penada judicialment, cosa que no pot reproduir l’executiu català.

En una entrevista a RAC1, Junqueras va verbalitzar el propòsit del govern d’ajustar el dispositiu al màxim a les pràctiques electorals habituals. Hi haurà, però, diferències insalvables i reformulacions pròpies del caràcter unilateral de la convocatòria, i que JxSí i la CUP regularan amb la llei catalana que empari el referèndum. Es tracta d’aspectes tan importants, per exemple, com el cens o la junta electoral. L’executiu preveu revelar a finals de juny aquestes qüestions.

Puigdemont va parlar de la borsa de voluntaris en resposta la pregunta de JxSí, tot i que els presidents dels grups parlamentaris de C’s, el PSC, CSQP i el PP li havien demanat detalls sobre el paper dels funcionaris, el dispositiu i la supervisió, o la redacció de la llei que l’empararà. Era l’escenificació que el govern no va a remolc de l’oposició i marca els tempos. La setmana vinent Puigdemont es reunirà amb el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per abordar, entre altres qüestions, les garanties del referèndum.

El Parlament aprovarà avui una moció de JxSí sobre la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i la separació de poders al Regne d’Espanya que compromet la cambra a enviar una queixa formal a l’ONU per denunciar la vulneració de drets democràtics a l’Estat.