Breu història d’El Corte Inglés

Convé conèixer la historia de tota empresa familiar per entendre millor els seus orígens i valors. La d’El Corte Inglés (ECI) ha estat durant molts anys oculta per a l’opinió pública. El seu primer llibre (1991, Javier Cuartas) no va arribar als punts de venda.

César Rodríguez (1882-1966), el seu cosí Pepín Fernández (1891-1982) i el seu nebot Ramón Areces (1904-1989) van néixer a la parròquia de La Mata (Astúries). César va emigrar a Cuba el 1886 i va arribar a ser directiu dels grans magatzems El Encanto, a l’Havana. Ramón va entrar a treballar a El Encanto el 1920, on ja treballava Pepín. Ramón va tornar sense diners el 1934.

Pepín va comprar Sederias Carretas, germen de Galerías Preciados. I per encàrrec de César, el 1935, la sastreria El Corte Inglés, al capdavant de la qual van posar Ramón. César va morir sense descendència i Ramón en va esdevenir president i principal propietari. Amb ell, ECI es va caracteritzar per l’èxit comercial, la meritocràcia, la valoració de la fidelitat i el secretisme.

Ramón va morir sense descendència, va deixar les seves accions (37%) a una fundació, i el va succeir el seu nebot Isidoro Álvarez (1935-2014). L’empresa es va diversificar, va continuar creixent amb força i va absorbir Galerías Preciados per evitar l’entrada de competidors com Mark & Spencer. Álvarez va incorporar al consell Manuel Pizarro com a presidenciable. En morir de manera sobtada, el va succeir a la direcció el seu nebot Dimas Gimeno (1975, advocat i màster IESE), responsable de l’expansió a Portugal. Va deixar el seu 22% d’accions mitjançant IASA a les seves filles adoptives, Marta i Cristina (M&C), i a Dimas i a la mare i el tiet d’aquest. Aquests tres últims tenen el 31% d’IASA (indirectament el 7% d’ECI). IASA va estar tres anys sense repartir dividends per una falta d’acord sobre l’herència. La mare i el tiet de Dimas han demandat M&C per buidar-la. Les filles directes estan exemptes d’impost de successions, però el nebot ha de pagar un 30%.

Després de l’any record 2007 (vendes 17.990 M i beneficis 716 M), la forta crisi va fer vendre el 50% de la branca financera, i va donar entrada del xeic qatarià que va comprar per 1.000 M el 12% de les accions en autocartera (fruit de la compra a la branca González-Delgado, amb sentència del TS inclosa) amb l’objectiu de sortir a borsa a mitjà termini. Superada la crisi conjuntural (vendes 2016 15.505 M, beneficis 162 M, 100.000 empleats), ECI ha de fer front al canvi en els hàbits de compra, al creixement d’especialistes com Mercadona i Zara i a l’aparició de virtuals com Amazon.

El 2015 Carlota Areces, representant de CESLAR (12% d’ECI), va ser expulsada del consell per deslleialtat en revelar secrets de les deliberacions. En el consell previ a la junta del 2017 va sortir a la llum pública la lluita entre M&C i la resta per la renovació de càrrecs en l’òrgan d’administració. La direcció ha hagut d’enviar missatges tranquil·litzadors a la plantilla, ja que les disputes de la propietat acaben repercutint en la moral de l’organització.

El 14 de juny passat, Dimas va ser destituït com a president, diu que per denunciar corrupció interna. El va substituir Nuño de la Rosa (1963), home de la casa i primer president que no és de la família. ECI necessita l’emprenedoria dels fundadors i unitat d’acció.

Per finalitzar, cal recordar que de la realitat només en veiem una part,i que els negocis tenen un cicle de vida, i no es el mateix l’empresa del fundador que la dels cosins.