Política

MARINA GUTÉS

Alcaldessa d'Agullana

“Soc de la vella escola i crec que la feina s’ha d’acabar”

L’abstenció de la CUP la va fer alcaldessa per ERC

Ha de tenir molta paciència amb la burocràcia, que endarrereix les obres al poble

Nascuda a Barcelona, filla de Marina Serra i Pepito Gutés, als 15 anys va acompanyar els pares en el seu retorn a Agullana, on es va quedar. Amb més afició per l’art que per l’estudi, va créixer com una dona amb caràcter, de conversa franca i amb la convicció que feina feta no té destorb. Abans d’exercir com a alcaldessa, havia tingut un paper molt actiu en el món associatiu i cultural.

Ho diu tan convençuda que convenç: si una cosa ha après en aquests gairebé quatre anys com a alcaldessa és a tenir moltíssima paciència, la qual cosa suscita d’entrada una pregunta ben lògica...

Tan problemàtics són els 840 habitants del municipi?
Per descomptat que no. En aquest cas, la paciència seria mútua, ja que forma part de la relació entre governants i governats: ens hem de conèixer, escoltar i, per la part que em toca, explicar bé les propostes i les accions de l’Ajuntament. Em referia al fet que, per a una persona com jo –que, més que política, soc d’anar per feina–, és difícil acceptar la lentitud dels processos administratius que endarrereixen les obres que ens fan falta al poble. Reconec que la burocràcia em desespera, per això parlava de paciència.
Als veïns tampoc els deu agradar...
Els veïns volen veure resultats, i hi tenen tot el dret. I tinc una sensació..., no sé com definir-la..., rara, en constatar que, justament quan estem a les acaballes de la legislatura, comencen a sortir moltes obres plantejades des de fa més de tres anys! Tres anys de gran insistència i dedicació, que segurament que no es veuen, però que hi són.
Després li pregunto per aquestes obres. Ara anem al 2015, quan es presenta com a cap de llista per ERC en substitució del veterà Alfons Quera: setze anys d’alcalde, conseller comarcal i diputat al Parlament. La impressionava el repte?
La veritat és que al principi em vaig resistir a acceptar-lo. Tenia una experiència de quatre anys com a regidora de Cultura i Medi Ambient, i volia continuar treballant per Agullana, però no entrava en els meus plans ser alcaldessa. Finalment, vaig fer el pas perquè un altre dels històrics, en Gerard [Couto], va decidir acompanyar-me en la legislatura, i li estic molt agraïda.
Va guanyar les eleccions amb tres regidors (dos per a la CUP i dos per a CiU) i l’abstenció de la CUP va facilitar la seva investidura. Quina ha estat l’experiència? La relació amb la CUP, l’oposició de CiU...
Amb la CUP vam arribar a un pacte, que incloïa el reglament orgànic municipal (ROM), la creació de diverses comissions participatives i l’objectiu d’aconseguir la implicació de la ciutadania en els temes que ens afecten a tots, que no és una tasca fàcil, però que finalment comença a donar fruits. Hi ha hagut bona entesa. No van acceptar cap regidoria, i crec que hauria estat positiu, perquè hi ha molta feina a fer i només som tres persones per tirar-la endavant. Però també vull expressar que, amb relació als temes que són del seu interès, han fet una gran contribució.
Pel que fa a l’oposició?
No entenc el seu paper, realment. Des d’un principi els vaig convidar a participar en les comissions. Si venen, només escolten; quan els demanes l’opinió, no es donen per al·ludits, i després en els plens ens llancen la cavalleria per sobre. No puc dir, i em sap greu, que hagin fet una oposició constructiva. De tot s’aprèn.
Abans parlava d’algunes obres que estan a punt de sortir. Quines?
La rehabilitació de la nau lateral de l’asil Gomis, un equipament important on tenim el centre de dia. També l’arranjament del carrer del Ral i del carrer de l’Albera, i ja hem arranjat el carrer Bech de Careda. I més endavant preveiem actuar en altres carrers.
I quant a l’obra feta?
En aquest mandat, hem fet nova la canalització de l’aigua de muntanya, ja que la que hi havia perdia aigua per totes bandes, i ara això representa un gran estalvi per al poble. També hem completat la franja de protecció d’incendis, i he de lamentar que el Departament d’Agricultura no ens ha subvencionat la part corresponent al veïnat de l’Estrada i a la zona industrial, que ha anat a càrrec de l’Ajuntament. També ens sembla que un perímetre de 25 metres no és suficient en terra de tramuntana, i estudiarem la manera d’ampliar-lo.
Agullana és un referent important per a la nostra història. Al Mas Perxés es va reunir per última vegada el govern català i uns 300 intel·lectuals abans de passar la frontera empaitats per l’exèrcit franquista.
Sí, a través del Mas Perxés, el municipi va esdevenir un símbol de l’exili cultural, i així es fa palès en l’exposició permanent que tenim sobre aquest tema i que ens porta molts visitants d’edats i llocs diversos. Vam signar un conveni amb el Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera. És bo reforçar el coneixement sobre la nostra història i alhora potenciar els espais transfronterers, la qual cosa tindrà un impacte encara més fort quan acabem d’implantar la ruta del suro, que unirà Cassà de la Selva amb Agullana i Morellàs. També quan s’editi, ben aviat, el mapa de documentació turística i de serveis d’uns vint municipis a banda i banda dels Pirineus.
El poble és republicà?
Més que el 1939, ben segur que sí! [riu]. Esperem que sí, la gent té un sentit social cada vegada més fort.
Es tornarà a presentar?
Sí, soc de la vella escola i m’agrada deixar la feina feta. Un sol mandat es fa curt per abastar tots els projectes que cal tirar endavant.
Per exemple?
Acabar els carrers, ampliar el menjador de l’escola, buscar una solució perquè no s’inundi el pati, fer manteniment curós de totes les obres...
Ja té l’equip format?
L’Aline [Pagès] repeteix; per a la resta, hi estem treballant. Hi ha molt de temps pel mig... Ara el que importa és centrar-nos en la feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.