Terra de clústers
Catalunya és un país amb una bona base industrial. Podem recordar, per exemple, que la participació de la indústria en el PIB és del 16% a Espanya, del 17% a la UE i del 20% a Catalunya. El 20% és precisament l’objectiu que la Unió Europea s’ha marcat per al 2020. La bona dada catalana no és fruit de la casualitat, sinó de moltes iniciatives i bona feina. Entre aquestes, cal destacar la política de clústers, que actualment lidera Acció.
Ja fa molts anys que Catalunya va apostar pels clústers. Ens hem de remuntar a principis dels anys noranta, quan l’enyorat conseller Antoni Subirà va posar en marxa una iniciativa pionera a escala mundial. No va ser fruit de l’atzar, ja que Subirà va fer el doctorat al MIT de Boston, d’on va sorgir el concepte dels clústers industrials.
Un clúster és una concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionats amb una mateixa activitat econòmica. A Catalunya, actualment, n’hi ha 30, entre els quals s’inclouen els de moda, aigua, òptica i fototònica, esport, audiovisual, sector carni porcí, automoció, biotecnologia, moble i vins i caves, per esmentar-ne alguns. Es tracta de concentracions que permeten massa crítica i sinergies que proporcionen grans avantatges competitius. Per posar-ne un exemple, podem recordar els socis del clúster de l’aigua que inclouen centres d’R+D+I (com ara Eurecat, Leitat, Institut de Recerca de l’Aigua, UAB, UdG...), empreses de serveis intensius de coneixement (empreses de solucions per a l’ús sostenible de l’aigua) i empreses de gestió integral del cicle de l’aigua (captació, procés, sanejament i distribució). A Catalunya, els clústers agrupen 2.300 empreses, que tenen 250.000 treballadors i facturen 74.000 milions d’euros. Els clústers han demostrat que milloren la competitivitat de les empreses gràcies a la innovació, la internacionalització, la formació i l’establiment de xarxes entre tots els agents implicats. En un estudi recent de la Generalitat, el 96% de les empreses participants consideren que les iniciatives clúster aporten valor al seu sector. L’experiència catalana fins i tot ha estat explicada pel guru del management Michael Porter en un dels seus libres.
Un altre aspecte destacable és que, tot i els anys transcorreguts des que va començar la política de clústers a Catalunya, tots els governs i consellers de diferents formacions polítiques hi han seguit apostant. Donats els excel·lents resultats obtinguts, val la pena col·laborar amb els clústers existents i, fins i tot, crear-ne més. Tot i que sovint ho oblidem, aquest és un país en què quan anem units, i sumem esforços, fem miracles.
