En principi s’hauria de pensar que un major nivell del PIB per capita hauria de suposar un major nivell de personal mèdic per mil habitants. Sí, però si agafem com a referència Espanya (PIB per capita 92), veiem que té un major nombre de personal mèdic (3,8) que economies que tenen menor PIB per capita que Espanya, com és el cas de Polònia (2,4) i Eslovàquia (3,5) i menor que països que tenen un major PIB per capita: Alemanya (4,2), Noruega (4,7), Àustria (5,1)… i Catalunya (4,8), que té un PIB per capita de 107.

Ara bé, Espanya té una major ràtio de personal mèdic per mil habitants que països que tenen un PIB per capita clarament superior al d’Espanya: Dinamarca (128 i 3,7) i els EUA (141 i 2,6), o de països que tenen un PIB per capita bastant semblant al d’Espanya, com el Japó (99 i 2,4). La pregunta, òbviament, és el motiu d’aquest desajustament.

Personal d’infermeria.

En el cas del personal d’infermeria, sí que existeix una claríssima vinculació entre el PIB per capita i el nombre de personal per mil habitants, fonamentalment quan el PIB per capita és superior al d’Espanya. Quan és inferior, es poden donar els dos casos: mentre que Polònia (5,16) i Grècia (3,25) tenen menys personal d’infermeria que Espanya (5,51), Portugal (6,47) i Eslovàquia (5,74) en tenen més.

Cal destacar els casos de Noruega: PIB per capita de 146 i 17,3 professionals d’infermeria per mil habitants; Islàndia: 130 i 15,5, i els EUA: 141 i 11,3.

Possiblement, però, el més destacable són les economies que amb PIB per capita similars difereixen en la ràtio de personal d’infermeria per mil habitants. Així, mentre que Catalunya, amb un PIB per capita de 107 compta amb una ràtio de 6,09, la de Finlàndia (109) es troba situada en el 14,7, la de França (104) és de 9,9 i la del Regne Unit (105) assoleix el nivell de 7,9.

Dono per descomptat que entre els sistemes sanitaris dels països esmentats hi ha diferències notables o molt notables que poden explicar part de les diferències amb Catalunya i Espanya, però penso que només en part.

Que països europeus igual de rics que Catalunya i Espanya disposin de més personal d’infermeria que tots dos o que països més rics disposin, en proporció, de molt més, convida a meditar. Són, per exemple, els casos de Bèlgica, amb un PIB per capita 10 punts superior al de Catalunya i un 77% més en personal d’infermeria, i el de Dinamarca, amb 21 punts més de PIB i una dotació de personal d’infermeria un 174% superior.

Finalment, vegem la relació entre personal mèdic i d’infermeria en aquests mateixos països.

Ràtio personal mèdic / personal d’infermeria.

El cas de Catalunya és significatiu. Té un PIB per capita semblant al del Regne Unit (105), al de França (104) i al de Finlàndia (109), però la ràtio de personal mèdic en relació amb el personal d’infermeria d’aquestes economies és molt inferior a la de Catalunya: 0,4, 0,3 i 0,2, respectivament.

Que no únicament raons econòmiques influeixen en aquestes diferències s’aprecia en els casos d’Àustria i Eslovàquia; els EUA, Dinamarca, Finlàndia i el Japó; i en els d’Irlanda, Noruega, Islàndia i Bèlgica: tant en el primer grup de països com en el segon i en el tercer es dona una ràtio molt similar entre personal mèdic i d’infermeria i, no obstant això, les seves diferències de PIB per capita són apreciables.

És evident que l’objectiu d’un sistema sanitari ha de ser prestar la millor atenció possible amb el pressupost amb què es compti en cada moment; això és un fet que busquen els sistemes sanitaris de tots els països tinguts en compte. Tanmateix, sorprèn que països amb més productivitat –en el fons el PIB per capita és una mesura de la productivitat– tinguin un nombre de personal mèdic i de personal d’infermeria tan allunyat de països amb menor productivitat; de la mateixa manera que sorprèn que la ràtio entre personal mèdic i d’infermeria sigui més reduïda en els primers que en els segons. Per meditar.