Eines

Poblenou, epicentre cultural

Poblenou Urban District ha consolidat al barri una xarxa de creadors que ja és emblema de la ciutat

L’Open Day serveix de catalitzador per posar el focus sobre el barri

El Poblenou del segle XXI se’ns apareix conceptualitzat com una àrea de forta determinació emprenedora, de la nova i puixant economia digital -el 22@-, però en els darrers anys aquells que el poblen i dinamitzen han sabut fer-li un nou vestit a mida en què la capacitat creativa es manifesta en tots els vessants de la cultura, des de les arts plàstiques fins a la gastronomia amb signatura, com en donen fe els més de 140 associats que constitueixen des del 2012 Poblenou Urban District, que s’ha proposat impulsar l’oferta cultural i comercial de l’antiga “Manchester catalana” com a districte insígnia de l’art i la creativitat a Barcelona.

Claudia Costa, promotora d’aquesta iniciativa, amb Glòria Morera, recorda: “Quan vaig obrir una galeria d’art al Poblenou, al bell mig de la crisi, tenia la impressió que era el lloc ideal per a aquesta mena d’iniciatives, era un lloc per on la ciutat podia desenvolupar-se en aquest àmbit, pels seus espais deshabitats. A més a més, els preus dels immobles, el 2010, eren accessibles.” Tanmateix, la manca de sinergies va provocar que alguns dels creadors que s’hi havien instal·lat marxessin, així que calia aplegar afanys i “cridar l’atenció”. O sia, anar més enllà del prejudici de “zona festera” que per al barceloní i el visitant de la ciutat tenia el Poblenou, al parer de Claudia Costa. La il·luminació li va venir d’una estada a Miami, al barri de Wynwood, que exerceix com a districte cultural de la populosa ciutat de l’estat de Florida. I que té cosins germans a Nova York, amb els seus Dumbo Brooklyn o Meatpacking District de Nova York, o el Hackney District de Londres. Com diu Costa, “és clar que totes les ciutats solen tenir un territori que destaca sobre la resta per ser un focus d’iniciatives creatives i innovadores”.

L’altre valor.

Es tractava, doncs, de crear una plataforma per reivindicar el Poblenou com a epicentre cultural i emprenedor, a través de la celebració d’esdeveniments i circuits anuals per donar a conèixer la riquesa que ofereixen galeries d’art, fundacions, estudis de disseny, agències de publicitat, restaurants, hotels, productores audiovisuals, etc... Per llançar el que podia esdevenir un projecte ben consolidat, va entrar en escena Glòria Morera, amb una llarga experiència com a productora audiovisual. “Si bé en un primer moment vaig pensar que allò era forassenyat, després vaig veure que sí que es podia bastir un projecte de ciutat, un nou districte cultural i creatiu de Barcelona, des del Poblenou.” Un barri que ja gaudia d’infraestructures culturals de volada, com ara el TNC, L’Auditori, Can Framis i Razzmatazz, a més a més de “molts creadors que treballaven portes endins i no es connectaven entre ells”, com diu Claudia Costa.

Des del 2013, Poblenou Urban District celebra l’Open Day, que s’ha consolidat com una jornada de portes obertes perquè tothom pugui veure què es fa als espais creatius d’aquesta comunitat. És un dia d’11 hores d’activitats, en què, com en la darrera edició, 80 espais es presten a l’exhibició d’art, concerts, gastronomia, xerrades, innovació, etc. En la darrera edició, més de 20.000 persones es van acostar al barri, on van poder assistir a noves edicions de circuits que s’hi apleguen, com ara Windows Art Circuit, Makers Spaces Circuit i la novetat d’enguany, Music Urban Circuit.

Poblenou Urban District, amb 94 espais d’art, disseny i cultura, sembla haver imposat aquesta identitat de barri creatiu amb llum pròpia: té 4,8 milions de seguidors dels seus membres a les xarxes, amb 37.734 seguidors propis o 360.219 vistes al seu web. Val a dir que l’associació ha fet una gran tasca de promoció, amb l’edició de 120.000 mapes o 20.000 programes impresos. Ara mateix, en l’associació conviuen galeries d’art, un 10% dels membres; centres de creació (11%); estudis de disseny i arquitectura (8%); estudis de producció audiovisual (9%); restaurants (13%); hotels (8%), i teatres (7%).

El finançament de l’associació ve de les quotes dels membres, ajuts, convenis i subvencions institucionals, recursos generats pels ingressos d’esdeveniments, projectes de tota mena i la publicitat. Glòria Morera reconeix: “Tenim el suport de la ciutat, però necessitaríem més suport de les marques, les quals poden tenir aquí una nova forma de comunicar.” Val a dir que, segons diu, “el districte s’ha desenvolupat des de baix cap amunt, mentre que d’altres d’arreu del món ho han fet perquè hi ha hagut una voluntat d’inversió per crear una plataforma de projecció d’artistes cap al món, com és el cas de Miami o Londres”.

Hi són tots els papers de l’auca

La creativitat s’expressa des de tots els seus angles al Poble Nou. S’hi expressa el teatre més d’avantguarda, a la Sala Beckett o La Nau; galeries d’art dinàmiques com La Plataforma, BD, L&B o Piramidon; escoles de formació en disseny i arquitectura com BAU, El Taller de Joyería o l’IAAC Fab Lab; estudis de disseny i arquitectura com Indissoluble, Mediodesign o Grande; productores audiovisuals disruptives com Story; Goroka o G10 Minded Factory; restaurants amb nou concepte gastronòmic com Market Cuina Fresca; Van Var Var o Koh Barcelona...i moltes més possibilitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.