La cançó d’aquest estiu pot ser un blues
El turisme torna a l’activitat en el moment àlgid de l’any amb el repte de facturar i no perdre diners. El sector sap que no vindran tants estrangers, que el turista domèstic no serà suficient i que caldran ajudes
El 2019 el turisme estranger es va gastar 21.325 milions d’euros
Els hotelers pensen que el mercat no es recuperarà del tot fins al 2022
El sector demana avançar l’obertura de fronteres per no perdre oportunitats
Aquest serà l’estiu dels desplaçaments en cotxe i de les vacances a prop
Hi ha competidors als quals el virus no ha colpejat tant i se’n poden aprofitar
Les empreses turístiques afronten una de les campanyes d’estiu més desafiadores, estranyes i impredictibles de la història. Fa només unes setmanes, bona part del sector donava gairebé per perduda la temporada i fins i tot l’any, després d’una Setmana Santa amb els avions a terra, els hotels tancats o convertits en hospitals i els restaurants fent menjar a domicili, en el millor dels casos. En algun moment de la segona quinzena de maig, gràcies a l’evolució positiva de la pandèmia a Europa, es va produir el clic, i l’escepticisme va deixar pas a la confiança i aquesta a la urgència per accelerar el calendari cap a la normalitat. “No podem confondre seguretat amb tenir por quan del que es tracta és de prendre decisions que afecten l’economia”, ha advertit Josep González, president de la patronal Pimec. El sector viu amb intranquil·litat la pèrdua d’oportunitats que pot significar que alguns països s’avancin i arribin abans a la línia de sortida. Sovint en el turisme qui colpeja primer, colpeja dos cops. De moment, però, el BOE manté l’1 de juliol per a l’obertura de fronteres.
Aquest sentiment d’afany contingut està marcant el desplegament de l’oferta aturada durant el confinament. Només en la branca d’allotjaments, el 2019 hi havia 89.967 establiments i 1,1 milions de places i, en llocs de treball, 465.600. Però la paràlisi ha significat una pèrdua, que és irrecuperable, de 15.000 milions d’euros de facturació el primer semestre, segons l’estimació del govern català, i ara caldrà veure quina part de l’oferta resisteix al curt termini. Hi ha empreses que s’inclinen per no obrir i les que sí que ho fan, saben que se la juguen. “A veure quina caixa fem aquest estiu; si no és suficient, aleshores vindran els tancaments i l’atur”, ha declarat Francesc Pintado, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la província de Tarragona. Pimec va fer una enquesta al maig entre els seus associats del sector: el 56,2% afirmava que ajustaria les plantilles i el 23,6%, que s’estava plantejant tancar. Per la seva banda, la Generalitat calcula que 150.000 llocs de treball del sector estan en perill.
No estem parlant només del turisme. La campanya de vacances serà clau per a l’evolució del conjunt de l’economia: “Si no som capaços de salvar parcialment la indústria del turisme, amb independència del PIB que es generi, l’impacte en l’ocupació pot ser terrible pel factor ancoratge de feina que té; i això tindrà conseqüències en l’increment de la desigualtat territorial de la renda”, vaticina Pedro Aznar, professor d’economia d’Esade i estudiós del sector.
Certament, el turisme suposa entre un 12% i un 13% de la riquesa agregada de Catalunya i el 14% de l’ocupació, però quan el focus baixa al nivell local s’observa que el pes del sector en algunes zones del territori és aclaparador. En concret, moltes poblacions de la costa basen la seva economia en el monocultiu de la indústria del lleure, i més específicament, del lleure per a estrangers, amb una certa especialització per mercats emissors: britànics, russos, alemanys, holandesos, francesos, etc. I ara per ara no saben si vindran.
L’economista Miquel Puig, molt crític amb determinat turisme de masses, ho té clar: “Ara no toca parlar del model de turisme, ara és el moment de l’emergència i, sense turisme estranger, serà devastador.” L’any passat, ens van visitar 19,4 milions de turistes estrangers, que van gastar una mitjana de 1.102 euros per persona; dit d’una altra manera, 197 euros per viatger i dia. Al final de l’any va representar un total de 21.325 milions d’euros. Són dades que procedeixen de l’enquesta que fa l’Estat als turistes, als quals, quan passen la frontera, se’ls demana que facin una estimació de la factura del transport, l’allotjament, la manutenció i les activitats que faran a la destinació.
Una altra enquesta de l’INE revela que de la resta de l’Estat ens van visitar 4,9 milions de viatgers que van deixar 1.895 milions d’euros. Per acabar, la Generalitat estima que l’impacte del turisme dels catalans a Catalunya és de 1.947,6 milions d’euros (sense comptar desplaçaments a la segones residències).
És cert que el turisme català i espanyol tenen marge de millora. L’any passat, els catalans es van deixar 2.596,6 milions d’euros en viatges a la resta de l’Estat i 3.748,9 milions a la resta del món. Pel que fa al conjunt dels espanyols, l’any passat van gastar 48.066 milions d’euros a fer turisme i el 66,6% de la despesa es va quedar a Espanya (32.014 milions). La principal destinació va ser Andalusia, seguida de Catalunya. El 33,4% restant es va gastar a l’estranger. Ara bé, “el turisme domèstic no compensa l’internacional ni en magnitud ni per nivell de despesa: tenen estades més llargues i gasten més”, recorda Pedro Aznar, d’Esade.
“Per molta demanda domèstica que mobilitzem no farem res, ens cal el turisme estranger”, ha reiterat aquests dies la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. Això explica per què la Generalitat no ha fet bandera dels anomenats plans nacionals de turisme (xecs a les famílies perquè viatgin dins de les fronteres estatals) que altres administracions reclamen per fomentar el turisme interior. No hi renuncia, però concentra els esforços a demanar recursos directes a les empreses per apuntalar l’oferta i evitar la caiguda en els pròxims mesos: “S’haurien de destinar uns 7.500 milions d’euros per salvar una part del sector”, ha dit la consellera. La proposta està en línia amb la demanda de la patronal Pimec, que ha presentat un pla de xoc a curt termini amb ajuts directes a pimes i autònoms per import de 2.800 milions d’euros fins al 2021, a més d’una rebaixa de l’IVA del sector al 4% i préstecs a interès reduït. Les empreses també demanen flexibilitzar els ERTO perquè no totes les empreses podran incorporar tots els seus treballadors (el 25% dels expedients presentats són d’empreses turístiques).
No obstant això, també s’ha activat la maquinària de la promoció amb la intenció d’atreure tants turistes com sigui possible. Les dades massives i la intel·ligència artificial són aliats en aquest repte perquè permeten segmentar la demanda i enviar els missatges més adequats en cada cas. Al final es tracta de convèncer tantes persones com sigui possible, perquè de ganes de fer vacances, n’hi haurà. “La voluntat de la gent de viatjar és imparable”, diu Marian Muro, directora general de Turisme de Barcelona. La promoció ha d’ajudar a compensar el mal que la covid ha fet a la imatge internacional del conjunt de l’Estat: “La marca España n’ha sortit danyada”, reconeix Muro. Aquest fet segur que serà aprofitat per altres destinacions competidores. No gaire diferent del que Catalunya i Espanya han fet en el passat. Val la pena recordar que part del creixement del turisme dels darrers anys està relacionat amb crisis en mercats substitutius. Per això, caldrà estudiar de prop Grècia, Turquia o Tunísia, que han superat la pandèmia de manera més airosa, tal com diu Aznar.
Emissors.
Certament, el repte és majúscul per als grans hotels de costa que han d’analitzar pros i contres d’obrir i recuperar la plantilla que està en ERTO davant la incertesa que representa saber quina ocupació tindran i quina serà la rendibilitat. Sobretot en un context de restriccions pel fet d’haver de mantenir unes normes de seguretat, especialment de distància social, i uns costos extres per minimitzar el risc de contagi. Obrir sí, però obrir per no perdre, perquè si no això pot significar haver de tancar per obligació i per sempre més.
La cadena catalana Med Playa, amb setze hotels repartits per la Costa Brava, la Costa Daurada, Benidorm, Màlaga i Bulgària ha decidit obrir-ne, de moment, nou. Normalment, els de la costa catalana estan tancats durant l’hivern i van obrint progressivament entre març i maig, de manera que s’arriba al pic de l’estiu a ple rendiment i amb la plantilla al cent per cent. En aquests moments de l’any, generalment, ja sabem com els anirà l’estiu per les reserves dels operadors turístics o les compres directes al web de la cadena, però l’experiència de temporades passades no serveix enguany: “Hem fet un plantejament radicalment diferent: l’objectiu és començar a facturar i donar feina als nostres treballadors i contribuir a animar el mercat”, explica Jordi Avellí, director d’operacions de Med Playa. Confien que l’aposta que fan els vagi bé i que guanyin diners almenys per compensar les despeses dels establiments que no obriran. Això amb unes ocupacions que poden anar del 50% al 70% en el millors dels casos al centre de l’estiu, lluny dels 80% i 90% dels últims anys. Al final, els percentatges també dependran, malauradament, del nombre d’hotels que obrin i de l’oferta de llits que hi hagi. A la cadena catalana confien sobretot en el client català, espanyol i també francès. Arribats a aquest punt, el visitant rus, que ajuda a omplir els hotels de la Costa Daurada, i el britànic, que són bons clients dels hotels de Benidorm i Màlaga, són una incògnita. “Mantenen les reserves, però no sabem si podran venir”, reconeix Avellí.
La mateixa incògnita la tenen a Water World, el parc aquàtic de Lloret de Mar, que obrirà el 27 de juny amb grans mesures de seguretat i menys capacitat: l’aforament passarà de 6.000 persones, a només 2.000. “Serà difícil no entrar en pèrdues, però preferim lluitar per una temporada que sabem que serà dolenta”, explica Josep Maria Cama, responsable del parc.
Preus.
El 83% del turisme de la capital de Catalunya és estranger i el 81% arriba en avió. En el conjunt de Catalunya, la quota de l’avió és del 72,5%. La mobilitat forma part de l’essència mateixa del turisme. I ara està greument compromesa. Durant el confinament, la mobilitat va ser nul·la i ara cal veure com s’anirà recuperant les pròximes setmanes, sobretot la internacional i, en concret l’aèria, de la qual depenen moltes destinacions. Les principals companyies dels aeroports catalans ja han anunciat la represa de l’activitat a expenses de les decisions dels governs sobre l’obertura de fronteres. Primer es recuperaran els trajectes domèstics, després els internacionals de punt a punt i curt radi, i finalment els de connexió i llarg radi. Ara bé, la por a un brot en la destinació i les conseqüències per no poder tornar a casa poden retreure la demanda, almenys durant un temps.
L’evolució del transport aeri dependrà de la capacitat d’implementar protocols internacionals i de la generalització de les proves abans de viatjar. Hi ha molt en joc i poc fet en aquest terreny.
Què es pot esperar a mitjà i llarg termini del turisme? No hi ha precedents i és difícil saber avui dia com evolucionarà tot plegat, només queda mirar de reüll què està passant a Àsia, sobretot a la Xina, on acumulen uns mesos d’avantatge. “Allà la recuperació està sent lenta”, subratlla Federico González Tejera, president i màxim executiu de Radisson Hotel Group, un dels holdings hotelers més importants del món. La seva previsió per al conjunt de l’Estat és que l’estiu acabi un 60-65% per sota de l’any passat i que el darrer trimestre millori fins a un 25-30% menys. D’aquesta manera i amb sort, el 2020 se saldaria amb la meitat de l’activitat del 2019; el 2021 l’evolució positiva deixaria el sector a un 5-10% per sota del 2019 i caldria esperar fins al 2022 per parlar de recuperació total. Cal pensar que les aerolínies, molt colpejades, no esperen que això sigui possible fins al 2023, segons l’organització internacional IATA.
Una altra pista són les crisis que ens han precedit. N’hi ha moltes. El World Tourism and Travel Council (WTTC), un fòrum internacional de la indústria turística, n’ha comptabilitzat unes noranta en els darrer vint anys. D’aquestes crisis, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) n’ha analitzat tres de dimensió global; l’econòmica del 2008, quan el turisme va necessitar dinou mesos per recuperar-se; la de la SARS del 2002, onze mesos, i els atacs a les Torres Bessones de Nova York, catorze mesos. “La demostrada resiliència del turisme a les crisis i la capacitat d’adaptació són dues de les fortaleses del sector”, assegura Michel Julian, membre de l’organització.
Gloria Guevara, màxima responsable del WTTC, explica que la principal lliçó de les crisis passades és que quan hi ha una actuació coordinada en l’àmbit internacional els terminis s’escurcen: “Si cadascú intenta salvar-se per separat, la recuperació serà més lenta”, diu.
Aquesta evidència és la que ha posat d’acord tots els àmbits de la indústria turística a l’hora de demanar a les diferents instàncies polítiques coordinació tant pel que fa a marcar els protocols d’higiene i seguretat com al calendari d’obertura. Els missatges clars i globals generen confiança en els consumidors, però l’actuació davant la crisi sanitària ha significat un reforçament de les fronteres i del comandament dels governs estatals i, en conseqüència, del proteccionisme. Mesures com ara les quarantenes per als viatgers d’aerolínies que venen de fora s’han convertit en moneda de canvi entre països. En alguns moments, els acords bilaterals, per establir corredors, han substituït les decisions al si de la Unió Europea, que en tot moment ha tingut un paper força secundari i a remolc de les decisions de les diferents administracions dels estats membres. Novament, s’ha trobat a faltar més lideratge europeu. No cal dir que això va en la línia contrària als interessos de Catalunya. No ens interessa competir en matèria de protocols de seguretat, sinó per qualitat de l’oferta.
L’agenda del turisme.
Ara bé, sí que hi ha un cert consens sobre que s’acceleraran tendències preexistents, com ara la sostenibilitat (mediambiental i social) del turisme i la incorporació de la digitalització. “Les dues agendes estan avançant a bon ritme perquè els consumidors esperen més”, assegura Guevara. Enrique Escofet, director general del l’hotel Crowne Plaza Barcelona, reconeix que hi ha processos com els registres d’entrada i sortida dels hotels que es fan com fa setanta anys. “És el moment d’accelerar la tecnologia per evitar els touchpoints (punts de contacte)”. Oferta sostenible però igualment demanda sostenible: “Hem de tenir molt clar com volem sortir als mercats, amb quins productes i quins missatges per escollir qui volem que vingui”, diu Muro.
El futur del turisme pot dependre en bona mesura del que acabi passant aquest estiu. Hi ha moltes incògnites per resoldre: Què passarà amb els creuers? Es recuperarà el turisme de congressos aquest any? Viatjar serà més car a partir d’ara? Les agències de viatge patiran o en sortiran reforçades? Sobreviuran els hotels independents? Hi haurà consolidació dels operadors turístics? I de les línies aèries? Què passarà amb el low cost?
L’única cosa clara és que el turisme està acostumat a resistir. “Hem de venir plorats de casa”, ha dit la consellera Chacón al sector.
L’oportunitat de guanyar el relat
Després de seixanta-sis dies com a hotel salut i d’haver allotjat 200 persones en aïllament per la covid-19, el Cotton House Hotel tornarà a l’activitat que li és pròpia l’1 de juliol. Va ser el primer a Barcelona d’un total de vuit hotels salut; sis més han acollit personal sanitari i dos s’han dedicat a atendre necessitats dels serveis socials. Al final, uns 2.500 llits de la planta hotelera de la capital s’han dedicat a la lluita contra la pandèmia. “He descobert que la vocació dels que es dediquen a la sanitat i dels que ens dediquem a l’hoteleria és molt similar, és el servei a les persones”, explica Santiago Hernández, director de l’hotel Barcelona Princess, també convertit en hotel salut. Per la seva banda, el Crowne Plaza Barcelona es va oferir per convertir-s’hi, però va ser descartat per la moqueta al terra de les habitacions, segons explica el seu director, Enrique Escofet. A canvi, van posar les cuines de l’establiment a disposició d’un projecte solidari de cuiners que han elaborat uns 1.300 menús diaris per a persones sense recursos. “El turisme no està gaire ben vist a Barcelona, però aquest dies hem demostrat la nostra cara més solidària”, subratlla Escofet. “Hi ha molta turismefòbia, però el ciutadà ha de veure que som una activitat no deslocalitzable, que sempre estem del costat de la societat: els problemes del meu veí són els meus problemes”, insisteix Hernández.
El turisme torna a tenir la necessitat de reivindicar-se en un moment en què sap que necessitarà suport de la societat i que té mala fama, fins i tot al si del govern espanyol. Les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la precarietat, l’estacionalitat i el baix valor afegit del sector van caure com una galleda d’aigua freda en un moment en què les empreses estaven tancades i els responsables reflexionant sobre com afrontar la crisi.
“Heu de guanyar el relat del turisme, heu de convèncer la ciutadania i les autoritats que el que ara és el país ho és gràcies al turisme; que tenim dos grans dèficits: l’energètic i el tecnològic i que és per l’excedent que genera el turisme que podem pagar la factura”, va dir als empresaris reunits en un fòrum digital Anton Costas, economista de la UB. Per a Eduard Torres, president de Turisme de Barcelona: “[En les actuals circumstàncies] la falta del turisme el farà visible i guanyarem part del relat.”
Per la seva banda, Amancio López, president d’Hotusa, s’ha mostrat més contundent sobre les bondats ignorades del sector: “Barcelona seria una ciutat en decadència sense el turisme. Ara cal tenir una estratègia i optar per un turisme i no per un altre,” ha afirmat.
De les estrelles als segells anticovid
El control, la higiene, la seguretat i el distanciament social són valors en alça en el turisme postcovid. Ho són en aquests moments i és possible que algun d’aquests punts d’interès hagi vingut per quedar-se: “Hi haurà un abans i un després sobre la percepció que tenim de la higiene i la valoració sobre quines són les exigències mínimes”, assegura Sergi Prieto, soci fundador de Labrand i expert en estratègia de marques.
La conseqüència pràctica d’aquestes exigències és que els establiments han d’invertir diners, temps i esforços per esdevenir espais de confiança. I això depèn d’aplicar protocols per minimitzar el risc de contagi als seus espais. El govern espanyol ha delegat en l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) l’elaboració de guies de millors pràctiques per subsectors (n’hi ha 21) que s’han convertit en especificacions UNE 0066 de l’Associació Espanyola de Normalització.
Però per a un negoci que té una clientela internacional, tant important és aplicar aquestes mesures com certificar i comunicar que s’apliquen correctament. En aquest sentit, la coordinació internacional en el terreny del turisme segur hauria estat molt desitjable, però com ha passat en altres àmbits, ha estat absent, i la iniciativa privada ha omplert el buit. Per això han proliferat els segells que intenten traslladar confiança a la clientela, tot i que en ocasions poden provocar tot el contrari: confusió.
Hi ha localitats turístiques que han dissenyat un distintiu per als establiments del municipi, hi ha cadenes hoteleres internacionals que tenen el seu propi identificatiu i fins i tot hi ha empreses que venen màquines d’ozó que proposen el seu. “Una quantitat tan gran de segells acaba generant molts dubtes entre els consumidors, tot el contrari del que pretenien”, es lamenta Cipriano Ferreiro, responsable de projectes per a l’àrea de turisme de la firma de certificació SGS.
Precisament, per dissipar dubtes, moltes empreses s’han inclinat per demanar ajuda a les companyies d’inspecció i certificació tradicionals com ara SGS i Bureau Veritas. “Nosaltres assessorem sobre quines mesures són les adequades i diem si s’estan aplicant correctament, actuem de notaris i proporcionem independència a tot el procés”, assegura Ferreiro.
Teresa Rodon, directora comercial de Bureau Veritas, explica que les seves anàlisis tenen tres àmbits: les persones, els processos i les instal·lacions. “Nosaltres fem una auditoria i si és favorable emetem una etiqueta –Global safe site– que es pot posar a la porta de l’establiment. Bureau Veritas és una de les certificadores homologades per l’ICTE per al seu segell de qualitat, que distingeix l’excel·lència turística dels establiments, de tal manera que ha trobat el camí pla per ser un soci també en l’aplicació de les seves recomanacions sobre la covid-19.
Rondon i Ferreiro adverteixen que els segells no prometen que els clients i treballadors estiguin completament lliures de contagi però sí que s’han pres totes les mesures per evitar-ho. De retruc, també poden evitar litigis en cas de demanda per contagi.
L’evolució del coneixement que hi ha sobre el virus i la manera de combatre’l han fet que les certificadores només emetin els segells per un període limitat de temps, que en el cas de SGS és de tres mesos i en el de Bureau Veritas, de sis.
Aquests dies no tenen ni temps per descansar per tal de satisfer la gran demanda d’hotels, restaurants i comerços que volen certificar la salubritat dels seus establiments. “Confio molt en el turisme perquè és un sector molt regulat”, diu Ferreiro.