Gran angular

El bosc perd capacitat de capturar CO2

L’estudi FOREStime assenyala que la capacitat d’embornal dels boscos catalans augmenta si creix l’oferta de fusta

En els darrers 25 anys, els boscos de Catalunya han patit una minva apreciable en la tasca de capturar CO2, fins a un 17%, segons assenyala l’informe FOREStime, canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos catalans en els darrers 25 anys, elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Aquest estudi, in encàrrec de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), també remarca que l’aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers, s’ha reduït a un 29%.

Els tècnics del CREAF constaten que la gestió forestal té un paper clau a l’hora de millorar la capacitat dels boscos de proveir serveis ecosistèmics, però adverteixen que qualsevol millora en aquest sentit pot anar en detriment de l’aigua blava, perquè els boscos creixeran més i consumiran més aigua que no arribarà als rius. De fet, els resultats apunten que hi ha un balanç entre l’aigua blava i la resta de serveis: si es vol incrementar l’aigua que arriba als rius i aqüífers, probablement disminuiran la resta de serveis avaluats. D’altra banda, la capacitat d’embornal i l’oferta de fusta presenten una relació positiva i forta, perquè la capacitat d’embornal està directament relacionada amb el creixement dels arbres i, per tant, amb l’oferta de fusta.

La capacitat dels boscos de capturar diòxid de carboni (CO2) ha disminuït de forma desigual als boscos d’interior i als boscos mediterranis costaners, on ha disminuït un 20% i un 16% respectivament, mentre que en els boscos d’alta muntanya dels Pirineus no s’hi ha produït un canvi perceptible. Pel que fa a la minva de l’aigua d’escorrentiu, en els boscos d’interior la disminució arriba a més del 38% i als mediterranis, situats a les conques internes dels rius catalans, fins el 33%. A la regió dels boscos d’alta muntanya del Pirineu occidental, on es recull part de l’aigua en embassaments a la conca del Segre, la minva ha estat menor, del voltant del 12%. Només algunes zones de la Terra Alta, el Pallars, la Val d’Aran, l’Alt Urgell i la costa de la Selva mostren un tímid increment de la ràtio.

Segons el FOREStime, la fusta que es pot extraure del bosc de forma sostenible, sense comprometre els estocs de carboni, també ha disminuït al voltant del 7% durant el període analitzat. Els valors calculats en metres cúbics per hectàrea i any han patit una davallada especialment acusada als boscos d’interior, del 14,5% i als mediterranis, del 8,2%), mentre que als d’alta muntanya només s’ha vist reduïda en un 1,2%.

Els bolets són l’únic servei que ha mostrat més estabilitat en els 25 anys estudiats. De fet, només s’ha observat una disminució de l’1% a tot Catalunya. Els boscos d’interior presenten una pèrdua propera al 17%, mentre que els d’alta muntanya i mediterranis han incrementat la producció un 2,5% i un 3,8%, respectivament.

L’únic servei ecosistèmic estudiat que no ha disminuït ha estat l’erosió evitada. L’increment de superfície forestal ha fet que augmenti la quantitat de sòl que anualment no s’erosiona. Des del 1990 fins el 2014 ha augmentat gairebé un 1,6%. Els boscos mediterranis de les comarques de Girona i del nord de Barcelona són els únics que han experimentat una pèrdua d’aquesta capacitat (-11%), mentre que a la part més occidental del Pirineu i als boscos d’interior de Catalunya és on més ha crescut l’erosió evitada, un 18% i 20% respectivament.

L’estudi també fa palès que els boscos que l’any 1990 estaven constituïts per arbres de mida gran, avui en dia han patit una menor disminució dels serveis ecosistèmics. Aquest resultat suggereix que els boscos madurs amb menys arbres, però més grans, proveeixen serveis que són superiors als dels boscos joves constituits per arbres petits. Això es compleix amb tots els serveis ambientals menys amb l’aigua blava, que ha disminuït, probablement perquèaquests arbres amb les seves arrels poden arribar més avall i aprofitar l’aigua a més profunditat del sòl.

La gestió forestal mostra efectes contraris segons si es mira la gestió forestal recent (posterior a 2000) o l’antiga (anterior a 1990). Les actuacions forestal recents han fet disminuir els quatre serveis ambientals analitzats, excepte l’aigua blava. Això és degut al fet que els aprofitaments representen una pertorbació important per a l’ecosistema que altera aquests serveis a curt termini, però que es tradueix en una disminució ràpida del consum d’aigua que allibera més aigua cap als rius. Els resultats del FOREStime suggereixen que, per intentar mantenir valors d’aigua blava elevats, caldria fer actuacions de gestió forestal més freqüents i extenses, malgrat saber que podrien anar en detriment de la resta de serveis analitzats.

L’estudi ha realitzat mostrejos a 3.418 parcel·les de bosc, en cadascun dels Inventaris Forestals, des de l’any 1990 fins al 2014, que suposen 25 anys d’història dels nostres boscos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.