Un país amb sensibilitat industrial
La marxa de la Nissan no és una bona notícia. Cal recordar que la indústria genera llocs de treball de més qualitat, tant per la retribució com pel fet que els contractes són en la seva major part permanents, comparats amb el comerç o el turisme, per exemple. Ara bé, davant d’aquesta mala notícia, les picabaralles polítiques i les lamentacions no aporten res. En canvi, tenim una bona oportunitat per revisar si hi ha alguna actuació que es podria haver fet millor o que no s’ha fet, ja que així podrem millorar de cara al futur.
Per descomptat, tenim grans fortaleses que expliquen que moltes empreses es vulguin instal·lar aquí. Podem recordar, per exemple, el darrer informe FDI del Financial Times, que un any més ens diu que Catalunya és la millor regió del sud d’Europa per a la inversió internacional. Factors com la bona localització, la qualitat de vida, el capital humà o la cultura emprenedora són aspectes que les multinacionals valoren molt.
Al mateix temps, però, hi pot haver aspectes que requereixen canvis. En primer lloc, encara tenim massa governants que menyspreen la indústria. No entenen que el sector públic no pot existir sense un sector privat potent que generi ocupació i pagui impostos. Ens cal més i millor sector públic, més i millor sector privat, i més col·laboració publicoprivada. I tampoc entenen que els països que generen més benestar acostumen a tenir una indústria molt competitiva. Per descomptat, que hi ha governants que això ho tenen clar, però el pressupost amb què es mouen no els permet incidir-hi tant com caldria. Recordo altres països, com els nòrdics, per exemple, on als quioscs on venen postals n’inclouen de les seves grans empreses, ja que són un motiu d’orgull.
Un segon tema clau és la regulació. És clar que el mercat s’ha de regular bé i que cal aconseguir que l’activitat econòmica aconsegueixi objectius socials i també de sostenibilitat. Però les empreses, especialment les que coneixen com funcionen les coses en altres països, es lamenten que tenim un excés de mala regulació, que costa molt temps i diners. I això ens perjudica tant en l’àmbit de la regulació estatal, com de l’autonòmica i la local.
I, per acabar, un àmbit en què tenim una gran oportunitat: el Pacte Nacional per la Indústria. No és habitual, al nostre país, que temes tan rellevants tinguin el nivell de consens que ha assolit aquest pacte. S’hauria d’aprofitar i seguir implementant les seves propostes, posant-hi els recursos suficients. Si no ho fem millor en temes com els esmentats, no aconseguirem tenir la indústria que necessitem. Com deia Henry Ford: “El fracàs és simplement l’oportunitat de començar de nou, aquest cop de manera més intel·ligent.”
