Austeritat, no, però sí fer els deures
Els fons procedents d’Europa potser no es bescanviaran per retallades, però sí que obligaran a fer unes quantes reformes
Tugores defensa que finalment s’ha assolit una solució confederal
¿L’acord històric per un pla de reconstrucció de la UE, que beneficia l’Estat espanyol amb 140.000 milions d’euros, tindrà al capdavall la seva lletra petita, condicions que caldrà complir tant sí com no?
No són pas poques les veus que, si bé descarten que Brussel·les vulgui fuetejar de nou amb el cinturó de l’austeritat, exigirà, pel davant o pel darrera, coses com derogar totalment la reforma laboral o deixar de prorrogar pressupostos, a més de posar entrebancs a recórrer a transferències corrents per poder pagar les pensions.
Com diu el professor Rafael Sambola, de l’escola de negocis EADA, “sobre el paper no hi ha res escrit, però és clar que els estats anomenats frugals creuen que rebre diners sense efectuar reformes no canviaria la situació d’Espanya, estat que, a més, és lent a captar recursos d’Europa perquè és incapaç d’identificar projectes.”
Consolidar el rigor.
I sense abandonar el capítol fiscal, també és possible, com assenyala Punsola, que el govern central hagi de recórrer a una mesura impopular, com imposar taxes per a ús de serveis, com autopistes o la sanitat, o incrementar la imposició sobre la generació de residus o l’extracció de recursos naturals. Així mateix, “caldria posar fi al dumping fiscal que apliquen algunes comunitats autònomes”. I si del que es tracta és de repartir la càrrega que ha comportat la pandèmia, “caldrà fixar impostos per a les grans fortunes, per arranjar això que paguin poc a través de societats opaques”.
Veure escenaris.
La reforma laboral, que en algun moment Brussel·les va lloar, difícilment serà reformada a fons, més aviat hi haurà un demanda des de la UE que es faci una reforma del mercat laboral per reduir la precarietat i la temporalitat i impulsar d’una vegada polítiques actives d’ocupació que ofereixin resultats, una de les demandes ja clàssiques de Brussel·les. Com assenyala el professor d’EADA, “caldrà invertir per requalificar els aturats de llarga durada, difícilment recol·locables, així com invertir en una formació professional de qualitat”.
Ara no parlarem d’austeritat que es manifesta en retallades, però sí de fer els deures per créixer mitjançant la competitivitat. I aquest principi també pot afectar l’ocupació pública, amb una més que previsible reducció de les oposicions per cobrir les places vacants. Rafael Sambola afegeix, en aquesta direcció, que caldria “eliminar les duplicitats entre l’administració central i les autonòmiques i avançar en la digitalització de processos”.
En el debat també hi té un lloc, i important, la posició de negar que l’acord incorpori compromisos implícits. Per a Joan Tugores, catedràtic d’Economia de la UB, “és clar que des del moment que es parla de pla de reconstrucció, la UE ha canviat la seva filosofia, per avançar cap a un model veritablement confederal”. Com diu: “Per primer cop, la UE s’endeuta de forma mancomunada, i així és normal que la contrapartida sigui que la despesa sigui negociada. Si havíem demanat respostes confederals a les urgències de la UE, és normal que l’ús del fons de reconstrucció obeeixi al consens.”
Si s’han de fer reformes com les que s’han esmentat, afegeix: “Estaríem parlant de qüestions pendents, de dossiers ajornats, i si bé l’ideal hauria estat haver-les fet quan creixíem al 3%, s’han de fer ara, en una situació d’emergència, com l’actual.”
D’altra banda, i vista l’experiència a l’Estat espanyol d’altres plans de represa per afrontar moments de defalliment econòmic, com ara el pla Zapatero que es va posar en pràctica en la crisi anterior, que no va acabar de reeixir, “és preferible el consens europeu que veure estupefactes una carrera entre lobbys locals per malbaratar recursos públics.”
Joan Tugores recorda un dels pares fundadors de l’actual UE, Jean Monnet, quan va sentenciar: “Europa es forjarà en les seves crisis i serà la suma de les solucions adoptades en aquestes crisis.”
La grandària empresarial
Altres reformes que implícitament se suggeriran des d’Europa tindran a veure amb el redimensionament de la pime. “Caldria eliminar traves administratives que frenen el creixement de la grandària empresarial.” També caldrà afavorir, en el context que tindrem en els pròxims mesos, les alternatives de finançament a les pimes, per evitar que moltes caiguin en concurs de creditors. Al parer de Sambola, dues grans àrees de l’estat del benestar, com educació i salut, seran objecte de reformes. “En l’educació, hem de lluitar perquè els joves abandonin prematurament l’escolarització i, pel que fa a l’àrea de salut, per digitalitzar el sistema sanitari, a més d’altres inversions perquè guanyi en eficiència.”