Teletreball, ara sí?
Teletreballar un parell de dies a la setmana pot ser positiu i pot augmentar la motivació de molta gent, però fer-ho gairebé per obligació cada dia pot ser contraproduent: genera sensació de soledat i evita que entrem en comunicació creuada amb els companys. L’impacte que això té en la innovació i el treball productiu en equip pot ser enorme
Resulta curiós que, amb la pandèmia, gairebé tothom estigui d’acord a augmentar el teletreball a les empreses. Ara resulta que hem descobert que, fins i tot, podem estalviar-nos el lloguer d’una part important dels locals si tenim un percentatge significatiu de gent teletreballant. De veritat que hem hagut d’esperar que la covid-19 fes estralls per arribar a aquesta conclusió? Hem descobert que ens surt més a compte que la gent s’estigui a casa que no tenir-los tancats com ovelletes? Caram, quin gran descobriment! De vegades cal que passin coses poc habituals per ajudar-nos a veure el que, al meu modest entendre, sembla obvi.
Tradicionalment els empresaris han pensat que molta gent és mandrosa i que, si no és controlada, treballa menys o rendeix menys. Aquest és el motiu de la configuració de moltes zones de despatxos en forma de panòptic (amb els espais oberts i sense parets). Amb l’excusa de ser moderns podem controlar molt més fàcilment, amb un simple cop d’ull, si la gent penca o no. Crec que en molts àmbits segueix imperant allò que es va conèixer com la “teoria X”: els treballadors procuren fer poc, no tenen gaire iniciativa pròpia, són de malfiar, tendeixen a escapolir-se, etc. Queda clar que si un empresari o directiu té aquesta visió tractarà els seus col·laboradors en conseqüència.
Control remot.
Canvien les formes, però moltes empreses segueixen en el mateix: donar molt poca autonomia de treball a persones i equips i confiar-ho quasi tot al control i a la supervisió, encara que siguin remots. No m’estranya que tanta i tanta gent de 40 o 50 anys ja pensi a jubilar-se. Les empreses, sovint, fan tot el possible per fer insuportable el dia a dia. És el que han denunciat, amb raó, experts com Gary Hamel i Frederic Laloux. Hi ha un malestar creixent a les organitzacions i no fem gairebé res per resoldre’l.
Com recullen alguns estudis de prestigi, teletreballar un parell de dies a la setmana pot ser positiu i pot augmentar la motivació de molta gent, però fer-ho gairebé per obligació cada dia pot ser contraproduent: genera sensació de soledat i evita que entrem en comunicació creuada amb els companys. L’impacte que això té en la innovació i el treball productiu en equip pot ser enorme. Estem aconseguint, doncs, amb determinades formes abusives de teletreball, confinar les persones a casa seva, controlar la seva productivitat i poca cosa més? Mal negoci...
Ingerència.
Inspiració domèstica.
Arribarà un moment en què ens adonarem que les empreses són fluxos d’energia comunicativa i creativa i que els edificis i els espais tot sovint es converteixen en barreres. Benvingut el teletreball, però de veritat. Llocs de treballs mòbils, aules mòbils i canviants, zones de treball fluctuants i divertides, espais de creativitat oberts a tothom... “Break down the wall”, deien els de Pink Floyd.
